El circ alemany Roncalli és pioner en aquesta tècnica en 3D.
Si mirem enrere –concretament fins al Nadal de la nostra infància– segur que ens ve a la memòria algun record de les tardes en què anàvem tota la família al circ que durant aquelles setmanes s'havia instal·lat a la nostra ciutat.
Era llavors quan passàvem hores a les grades veient entrar i sortir de la sorra tota mena d'animals tant exòtics com de companyia, des de lleons, elefants, camells, gossos, rèptils, lloros, micos fins o qualsevol ésser viu que havia estat entrenat per al nostre més pur entreteniment.
De petits **no érem conscients no només del maltractament** que patien alguns d'aquests animals, sinó també de les situacions de captiveri que en vivien molts quan haurien d'estar en llibertat i no atrapats en gàbies.
Sempre hi ha alternatives igual d´espectaculars que no inclouen maltractament animal.
Si des de sempre vivim una situació de forma recurrent –en el cas dels circs és una cosa que hem viscut cada Nadal des que tenim ús de raó– és difícil modificar el model imposat i sortir de la norma. És complicat comprendre que és una cosa perjudicial per als éssers vius que participen a les funcions i que en de finitiva és un acte innecessari i evitable.
Però per sort, a les darreres dècades el món del circ està canviant i podem afirmar que ho estem fent en la direcció correcta. Cada cop són més les persones, associacions i empreses les que decideixen prescindir de les representacions amb animals i advoquen per funcions més artístiques, lúdiques i basades en les habilitats humanes.
Un altre tipus de circ és possible.
LA GRAN POLÈMICA DE CADA NADAL
A mesura que han passat els anys, a Espanya han anat sorgint una sèrie de lleis tant estatals com a nivell autonòmic amb la intenció de regular l'ús d'espècies animals als espectacles circenses. Tal com recull la coalició InfoCircos (formada per les entitats de protecció dels animals i la fauna salvatge ANDA, AnimaNaturalis, Born Free Foundation, FAADA i AAP Primadomus): “Un 75% d'espanyols ja viuen en territori lliure de circs amb animals salvatges”.
La primera comunitat autònoma a rebutjar i prohibir aquest tipus de pràctiques va ser Catalunya el 2015. Seguida per les Balears el juliol del 2017, Galícia el setembre d'aquell mateix any i Múrcia l'octubre també del 2017. Posteriorment van arribar La Rioja, Aragó, Extremadura, Astúries, Navarra i la Comunitat Valenciana en els quatre anys següents.
Els nous espectacles anuncien que anem pel bon camí.
I tot sembla indicar que a partir de l'any que ve continuarà augmentant aquesta xifra. Un exemple d'això és que a l'abril del 2020 a la Comunitat de Madrid entrarà en vigor la llei que prohibeix els espectacles amb animals salvatges, sent per tant aquest darrer Nadal que aquest tipus de circs s'instal·lin a la capital embolicats en polèmica.
Cada vegada són més usuaris els que es posicionen a contra les pràctiques i busquen alternatives menys perjudicials, segures i ètiques que garanteixin el gaudi de tots sense causar cap dany a qualsevol ésser viu.
“Ha quedat demostrat científicament i jurídicament que, ateses les circumstàncies, els circs amb animals salvatges no poden garantir ni el benestar, ni la seguretat, ni la sanitat animal. Per tant aquest tipus d'espectacles han d'anar desapareixent progressivament per aquest motiu”, indica a Traveler.es Alberto Díez, portaveu d'InfoCircos.
En el cas danimals domèstics es tracta duna motivació ètica, no té una declaració científica ni jurídica, sinó que més aviat és simplement una opinió moral que depèn de cada persona.
Cada làser està connectat amb lordinador principal i estigui, al seu torn, vinculat a la intel·ligència? artificial.
HOLOGRAMES EN 3D, UNA ALTERNATIVA A AUGE
I quines mesures proposen les associacions, circs i ciutats per oferir un espectacle interessant i que segueixi atraient un públic divers de totes les edats? Són nombroses les idees que han anat sorgint a la darrera dècada.
Com a alternatives, els circs tenen un ventall ampli de possibilitats per substituir els seus espectacles amb animals per un altre tipus d'exhibicions plenes d'entreteniment. I una que està sonant amb força aquest 2019 és l'ús d'hologrames en 3D: en què s'escenifica i imita la presència de tota mena d'éssers vius, des de lleons, girafes, ximpanzés, tigres, zebres, panteres, cavalls fins i tot alguns animals ja extingits, com els mammuts o els dinosaures.
L'ús d'hologrames en 3D està en expansió.
“Efectivament, l'ús d'hologrames és una de les possibilitats, però no és l'única. De fet el circ clàssic barreja circ amb teatre, llums i música; el circ de gel utilitza les destreses que l'ésser humà és capaç de fer sobre una pista de gel; el Cirque du Solei també va molt enfocat a una unió de llums il?espectacle basat en habilitats humanes. Per tant estem d'acord que es poden explorar noves possibilitats i els hologrames en tres dimensions és una de les opcions vàlides per fer-ho”, comenta Alberto Díez. Sens dubte, estem davant del camí que cal seguir.
El gran pioner en aquesta tècnica en 3D va ser el circ alemany Roncalli, fundat el 1976 per Bernhard Paul i que actualment pot presumir de ser un dels més coneguts d'Europa.
A mitjans d'aquest 2019, el seu nom va tornar a sortir a la palestra i va arribar fins als mitjans de comunicació internacionals en anunciar-se que era el primer circ a reemplaçar els animals per hologrames en 3D en totes les seves actuacions. Una notícia que va fer la volta al món com la pólvora.
El 2016, Bernhard Paul va tenir la idea de fer servir hologrames per a espectacles. Primer d'una forma inicial els va anar incorporant de mica en mica. El 2017 va contractar un nou Chief Digital Of ficer, Markus Strobl.
Amb un grup de 15 experts en TI i dissenyadors en 3D, van fer que els hologrames fossin rodons i utilitzables per al circ, invertint més de 500.000 euros en aquest projecte. Actualment, el circ Roncalli pot presumir de comptar amb "la tècnica de més qualitat en qüestió d'hologrames”, comenten des del departament de comunicació.
Després de l'anunci, Bernhard Paul va rebre més de 20.000 correus electrònics i cartes d'agraïment en només un mes. En els dos darrers anys ha estat l'espectacle circense més freqüentat de tot Europa amb més d?un milió de visitants. Sembla que no ha costat tant el canvi, oi?
Tot això és factible gràcies a una gran inversió en equip humà i tecnològic que fa possible la visualització dels animals en tres dimensions. Per al seu xou es fan servir 11 raigs làser, un Special Roncalli-Gaze i un ordinador al núvol amb més de 3.000 processadors.
Cada làser està connectat amb l'ordinador principal i estigui vinculat a la intel·ligència artificial. Un procés complicat que actualment només el duen a terme en un espectacle de tal calibre des del circ Roncalli.
Els hologrames són rodons per poder ser utilitzats al circ.
ELS ANIMALS EN 3D ARRIBEN A ESPANYA
Gràcies a iniciatives com la d'aquesta empresa circense alemanya, altres circs han decidit seguir els seus passos molt de prop. inspirar-se en les actuacions.
Com que a Espanya cada cop són més les comunitats que han prohibit l'ús d'animals salvatges per als seus circs, tocava reinventar-se o morir. **I això és el que ha fet aquest Nadal el Gran Circ Alaska** que des d'aquest 6 de desembre al 12 de gener de 2020 presentarà a València (Bulevar Sud) les seves representacions amb animals en 3D.
Cal recordar que la ciutat del Túria va modificar a finals de 2018 la llei sobre Protecció d'Animals de Companyia, que va entrar en vigor el febrer de 2019 en què s'eliminaven els circs amb animals.
Tot i que és la primera ocasió que un circ a Espanya porta a terme aquesta tècnica en 3D i que encara queda molt de recorregut per assemblar-se a la tecnologia i precisió utilitzada per Roncalli, és un gran pas que més empreses d'espectacles al país poden començar a dur a terme. El camí s'ha modificat, ara només cal seguir la direcció correcta.
Espectacle 'El Rey León' del Gran Circ Alaska.
ÉS VIABLE UN FUTUR EN què ELS CIRCS NO UTILITZIN ANIMALS?
Sense cap dubte, la resposta és un "sí" rotund. Tal com afirma Alberto Díez: “La reconversó no és que s'hagi de començar, és que ja ha començat i només cal incidir-hi i insistir-hi, invertint més capital en aquests programes alternatius que en poc temps espero que siguin els programes fixos dels circs”.
De moment cada vegada són més les comunitats autonòmes les que estan incidint i lluitant per la desaparició dels animals tant salvatges com domèstics als circs o en qualsevol tipus de funció.
I una cosa que no hem d'oblidar mai i en què indiqui el portaveu d'InfoCircos Alberto Díez és que “l'entreteniment no ha de ser mai justificatiu de provocar el patiment tant físic com psicològic ni danimals, ni de persones o dincomplir legislacions. L'entreteniment s'ha d'ajustar als paràmetres legals, culturals, econòmics i socials de l'entorn en què es mou”.
Els llums han estat presents als circs clàssics i són fonamentals als nous espectacles.
La bona notícia és que per a tot sempre hi ha una alternativa, i aquesta vegada no havia de ser menys. L´entreteniment és un concepte, no un fet. En el moment en què s'anul·li una forma de gaudi, nosaltres com a humans no perdrem absolutament les nostres capacitats perquè sorgiran altres maneres de viure i experimentar els nostres moments d'oci.
El món evoluciona i nosaltres ho fem amb ell. Fa anys es veia impossible viure sense determinades coses, que avui dia veiem inconcebibles dur a terme. Els circs amb animals s'han de convertir en una. Aprenguem dels nostres errors per seguir l'aternativa correcta sense perjudicar cap ésser viu en el camí.
Com suggereix Alberto Díez: “Les formes que tenim per entretenir-nos han variat amb el temps i per tant continuarem canviant nosaltres també; unes formes aniran caient i altres aniran apareixent. Des d'aquesta perspectiva el que s'intenta per part nostra és que s'eliminin aquelles en què hi ha patiment i en les noves que vagin sorgint no es repeteixin aquests mateixos errors”. Es pot dir més alt, però no més clar.
Cal invertir en programes dentreteniment alternatius.