Amb el bon temps, la cuina gallega es gaudeix a la platja.
Que l'aigua és freda? No et diré que no. Pensa que, en línia recta, si hi ets a la costa gallega estaràs més a prop de Plymouth o Torquay que d'Almeria Que de vegades hi ha núvols i fa fresca? Tampoc t'ho negaré. És el peatge que paguem per aquest paisatge tan verd i per l'enorme luxe que és dormir, fins i tot en ple mes de juliol, amb un cobrellit al llit.
Tot i així, si furbes una mica més enllà dels tòpics et trobaràs que l'estiu a Galícia pot ser molt desitjable i molt més que només sol i platja. Amb més quilòmetres de costa dels que series capaç de visitar, segur que trobes algun penya-segat, alguna platja o algun port diminut al teu gust. Les muntanyes aixecant-se a un pas de la costa, les pinedes que gairebé arriben a enfonsar-se al mar, aquelles Illes Atlàntiques (Cíes, Ons, Salvora...) que són una de les joies de la corona.
L'albariño fresc amb vista sobre la platja de Bueu sap molt millor.
I els quiosquets. Perquè una cervesa a la terrassa, mentre el sol s'enfonsa a l'Atlàntic, o una ració de calamars amb el vent del mar refrescant l'ambient també són part del nostre estiu. Potser no tan coneguda com en altres parts de la costa espanyola, però igual de desitjable. I fins i tot, si el dia no és assolellat, aquestes vidrieres abocant-se a la boira de la costa tenen el seu encant. És només qüestió de saber-lo trobar.
RIA D'ALDÀ
Més o menys a mig camí entre Vigo i Pontevedra, si seguim la línia de costa, hi ha aquesta ria que, en realitat, no és una ria. Benvingut a Galícia.
Cales poc freqüentades, aigües d'un blau verdós impressionant i la que segurament és la densitat més gran de guinguetes i bars de costa apetibles de Galícia es concentren aquí, als pocs més de sis quilòmetres que hi ha, saltant de sorral a sorral, entre Menduiña i la platja d'Àrea Brava.
La terrassa del Menduiña Playa, abocant-se a les ruïnes de l'antic embarcador, és un bon lloc per començar si busques combinar l'oferta tradicional amb alguna cosa més. Unes escopinyes al vapor, per exemple. O potser una amanida de sardina fumada i brots ecològics.
La terrassa del Menduiña Playa, a la ria d'Aldán.
A un pas –aquí gairebé podríem aplicar allò de creuar la ria de punta a punta saltant de guingueta en guingueta sense trepitjar el terra–, al Xiringuito Areacova, la posta de sol acompanyada per uns xinxos (gerets) fregits i una cervesa gelada bé podria convertir-se en un dels grans records de l'estiu.
Continuem? Doncs seguim: una d'empanada al xiringuito de la platja de San Xián, a Pinténs; unes xoubas a l'Areiña, a la platja d'Àrea Brava; unes sardines al Bar El Muelle, amb vistes al port d'Aldán i després, potser, un arròs a la terrassa del restaurant O Con, al port d'Aldán, abocada a les roques del mateix poble. Ja et vaig dir que hi havia on triar.
RIA DE PONTEVEDRA
Si tenen algun nom de la costa gallega al cap hi ha força paperetes perquè estigui en aquesta zona: Combarro, Sanxenxo, Portonovo, A Llança o, més recentment i gràcies a l'incansable ambaixador que és el periodista Xabier Fortes, també Lapamán. Et sonen, oi?
Doncs comencem per la riba sud, fent parada a la petita platja de Beluso, per conèixer un clàssic del marisc a Galícia: el restaurant A Centoleira. Demaneu el que demaneu aquí, la qualitat està assegurada. Així que si vols anar una mica més enllà de les escopinyes i els musclos de qualsevol local i et ve de gust explorar altres espècies (potser uns percebes, potser unes bones navalles de busseig...) aquest és el teu lloc.
Al Muiño Vello, a Lapamán, l'oferta gastronòmica és concisa. Però no negaré que prendre's una cervesa aquí, amb els peus a la sorra, a l'ombra d'aquests arbres immensos, té la seva cosa.
Terrassa del restaurant A Centoleira.
Ja a l'altra riba, el Xiringuito Sinás, sobre la petita cala del mateix nom, complementa els clàssics d'aquest tipus de locals amb alguna tapa de tall més actual. Presumeix de ser el darrer lloc on es pon el sol al poble de Raxó, cosa que permet allargar les tardes i, si s'escau, també les nits, ja que el local serveix copes i de tant en tant té música en directe fins a la matinada.
Per acabar la ruta per aquesta ria val la pena acabar a El Nàutic, a Sant Vicent. Per el luxe que és prendre qualsevol cosa a la seva terrassa sobre la platja, per la solera que li donen les dècades d'èxit i, sobretot, perquè un creu que aquesta diminuta sala de concerts a la vora del mar només existeix a les pel·lícules fins que arriba aquí. Són molts els músics que vénen per una actuació a l'estiu i es decideixen a perllongar la vostra estada per les vistes, el bon ambient i la tranquil·litat.
I per als que no som músics, la programació és del millor de les ries. Per a aquest estiu, entre d'altres, O'Funk'Ilo, Amparanoia, Wyoming & Los Insolventes, Tarque, Depedro, Juan Perro, Marlango, Coc Malla, Anni B Sweet, Mikel Erentxun, Dorian, Els Secrets, Delaporte...
Vistes del Nàutic, a Sant Vicent do Mar.
O BARBANÇA
La Serra do Barbanza és la que separa la ria d'Arousa de la de Muros i Noia; una versió una mica menys turistificada que les comarques del sud, on l'oferta gastronòmica també té el seu interès.
Comença, per exemple, amb una ració de musclos al bar del Nàutic de Cap de Creu, en ple moll del port amb més descàrrega d'aquest mol·lusc a Espanya. O, si vas en grup, carrega't una bona xurrascada a O Jasafello (gràcies per la pista, Tom. Res com tenir amics a tot arreu) , una guingueta a la pineda de la platja d'A Illa, entre A Pobra i Palmeira.
Al Club Nàutic Boiro, a Cap de Creu.
De l'altra banda de la serra el gran clàssic és, segurament, el bar de l'Hostal As Furnas, a la platja homònima. L'has vist a la pel·lícula Mar Adentro i, si estaves enganxat a la sèrie Fariña, ho recordaràs com el bar on es reunien els narcos. Però encara que no siguis massa mitòman, un entrepà de calamars o de pop aquí, tret de la posta de sol des dels seus finestrals, és tota una experiència. O, si el vent ho permet, demana-t'ho per prendre'l fora. Encara que no hi hagi terrassa Qui la necessita amb unes roques així?
COSTA DÓNA MORT
Diuen que les postes de sol des de la terrassa del Bar Platja de Lires són les millors de Galícia. No sé si deu ser cert o no, però són espectaculars. Una truita amb aquestes vistes sempre sap molt millor.
Més al nord, a un pas del llogaret de Barizo, hi ha el restaurant Seiruga. Només obre durant els mesos d'estiu i s'ha llaurat un nom gràcies a arrossos com el de sípia i de marge, el de rap i marisc o el caldós de llamàntol . Amb això i unes nècores de la llotja de Malpica, per exemple, és difícil que marxis descontent.
Espectacular capvespre des de la terrassa del Bar Platja de Lires, a la Costa da Morte.
Caió és un antic llogaret balener reconvertit en l'actualitat a un dels pobles amb més ambient de la zona durant l´estiu. Construïda sobre una península entre penya-segats té des de fa 20 anys un dels seus locals de referència al Cafè Asteria.
No és un quiosquet en el sentit estricte, però un esmorzar en aquesta terrassa abocada a la platja, un cervesa amb la seva broqueta de truita o potser, si s'escau, una ració de ratxo (llom saltat amb patates) ens val bé per passar l'estona.
EL NORD
Al nord de Ferrol, on l'Atlàntic es va convertint a poc a poc al Cantàbric, també hi abunden les opcions.
Casa Claudina, per exemple, al peu de la platja de Sant Xurxo, és famosa pels seus peixos frescos. Encara que si el que busques és ambient surfer la teva platja és la de Pantín i la teva parada per reposar forces, Las Olas. A l'hivern, quan el temporal estreny, una ració de durícies ressuscita un mort. Però la resta de l'any uns calamars o un simple entrepà, com el de carn rostida amb formatge, i una Estrella Galicia compleixen molt bé la seva funció.
L'illa Coelleira, a O Vicedo, un d'aquells llocs secrets gallecs que ningú no vol compartir.
O Vicedo, ja al Cantàbric, és un dels 'tapats' gallecs. Un dels llocs de platges infinites, cales d'aigües transparents (cerca a Google “Praia do Caolín” i vés-te planejant la teva propera escapada) i compta, a més, amb una guingueta molt agradable en una zona on aquests no són tan habituals com a les Rías Baixas.
La Bodeguita del Puerto ja és un clàssic. Preus continguts, tracte amable i imprescindibles de l'estiu com les sardines. Pregunta si tenen truita d'escopinyes.
Acabem la ruta al Casa Fanego, un restaurant tradicional a un pas de la platja de Sant Romà, a prop ja de Viveiro. En aquest cas no estarem trepitjant la sorra, però ho suplim amb una carta de cuina local i productes de qualitat: rotllo de bonítol, sardines a la brasa, esquitxada de bonítol o calamars a la romana, servits amb patates fregides fetes al moment.
Terrassa-vaixell, a la Bodeguita del Port d'O Vicedo.