Jandro Villa presenta Infraleve, una col·lecció la temàtica de la qual és l'exili
Aquest vigués ja apuntava maneres 'internacionals': després de llicenciar-se en Disseny Tèxtil i Moda a Galícia, va completar la seva formació a la Muotoiluakatemia de Finlàndia. El seu breu exili i la profunda morriña que acompanya de per vida tot gallec com cal, van fer la resta : “Em sembla molt important el sentit de la pèrdua, la nostàlgia, la morriña... sempre treballo amb el tema del decaïment, d'aquell rural de Galícia amb un matriarcat molt fort , però sempre de colors foscos...”. Així va néixer la seva primera col·lecció, Madia Leva , homenatge al treball rural gallec amb què va guanyar el Premi Millor Jove Dissenyador Nacional del 2011.
Aquest any torna a homenatjar Galícia d'una manera més dura, amb molta més 'saudade', amb un contingut polític evident ... i causant una gran ironia en el context de la Fira Who's Next de París: l'atracció de les economies més poderoses d'Orient per la col·lecció Infraleve . Jandro Villa ens explica que als clients asiàtics “els va agradar la simplicitat i neteja nòrdica de les línies” -a més, va estudiar patronatge japonès a Finlàndia-; “a Kuwait i als Emirats Àrabs el 'made in Spain', que en aquest cas és 'made in Galícia'; és a dir, que tot sigui producte espanyol amb el seu certificat, des del cotó als botons de nacre”.
Un dels dissenys de la col·lecció Infraleve amb el ram d'espigues
A més de la sobrietat cromàtica (un altre homenatge a aquestes dones del camp gallec que no surten del gris marengo o del negre), la neteja nòrdica i la simplicitat del patronatge japonès, Jandro Villa ofereix una “experiència completa” que traspassa la pròpia moda . Què hi ha darrere d'Infraleve? Infraleve és una expressió treta dels diaris de treball de l'artista Marcel Duchamp que significa 'allò que és alguna cosa més que lleu '”. Ho aconsegueix fent de les seves col·leccions una mica més que expositors de models: al seu pas per París el seu estand feia olor de talc -totes les peces estaven impregnades de la seva aroma- i un manat d'espigues penjava del sostre ( una picada d'ullet a aquest pa blanc de la Guerra Civil) aportant un context en aquesta “sensació total”.
El contingut polític de la seva obra no es pot eludir. En el context actual, que la inspiració d'Infraleve reposi a l'exili d'artistes i escriptors dels anys 30, no es queda en una simple picada d'ullet al passat: “cal llegir entre línies; concebo la moda com un art que ha de fer una volta de rosca al seu propi sentit ”. Les peces han estat concebudes sota aquest significat amb la seva total funcionalitat i practicitat: “Disseny pensant que la peça ha de sobreviure a diverses temporades, com un mecano en què tot combina amb tot... és 'economia de guerra' ”.
La tendència monocromàtica és essencial a Infraleve
Tot i el seu creixent èxit, les expectatives de Villa estan molt lligades a terra, a aquest sòl gallec que tant recorda a les seves obres : “No busco muntar la meva pròpia firma, només vull mostrar la meva feina”. Actualment, treballa a les comandes dels seus nous clients, “jandrizant” els dissenys, canviant els llargs per adaptar-se a la dona àrab i proposant patrons per a l'oriental; expandint aquesta amalgama cultural que són les seves peces de profunda morriña gallega. Una morriña que viatja pel món.
Les peces de roba d'Infraleve estan impregnades de l'aroma del talc