Les vistes panoràmiques que serveix el Portrait Restaurant
Sota l'atenta mirada de la cort Tudor i després de pujar la icònica escala mecànica de la National Portrait Gallery s'arriba a l'ascensor que enlaira els visitants més espavilats fins al terrat de l'edifici, on apareix a contrallum el Portrait Restaurant. Una primera fogonada que es transforma a l'instant en una de les vistes més espectaculars de Londres , amb les teulades de Trafalgar Square, la cúpula de la National Gallery, Nelson i el Big Ben com a teló de fons. Perfecte per a una mica ràpid, com una cervesa amb denominació d'origen i xips d'hortalisses, entre quadre i quadre, o un còctel previ a la gresca nocturna.
No obstant això, fer-hi parada és tota una experiència, la seva carta ha estat escollida tan acuradament com la col·lecció permanent del museu , cuina britànica amb reminiscències franceses elaborada per la xef sueca Katarina Todosijevic. Per als indecisos, disposa de diferents menús per dinar, sopar, esmorzar o hora del te, que ronden les 30 lliures.
The Benugo bar & Kitchen, al British Film Institute
A més de deborar retrospectives de cineastes britànics, programacions especials, com la que ocupa aquest any el seu calendari pel bicentenari Dickens , o les últimes estrenes de la taquilla ianca en 3D, al British Film Institute es pot omplir l'estómac, i omplir-lo bé. Res de fast food abans de la projecció, la cultura cinematogràfica aquí porta un altre ritme, i els col·loquis previs i posteriors al film es duen a terme en un cafè restaurant amb taules de fusta, cadires de disseny i un gran finestral de vidre i acer.
The Benugo bar & kitchen reina a Sothbank, cuina de tall britànic amb una subtil, però rotunda influència mediterrània, on a més d'un memorable menú nocturn, serveixen un brunch de cinema. Els còctels, vins i cerveses es reserven a la seva loungeside, amb taules baixes, amplis sofàs de vellut i una llum una mica més tènue.
L´espectacular sala central de la cafeteria del Victoria & Albert
Per a alguns és el museu més fascinant de Londres. Difícil de definir, Victoria & Albert és un enorme conglomerat d'arts decoratives, escultures i disseny tèxtil ordenat per èpoques i temàtiques en un edifici del segle XIX que va aguantar les envestides de la Segona Guerra Mundial. Com els gegants de l'art, la seva col·lecció és tan extensa que recuperar forces es fa indispensable, allò màgic del V&A és que la seva cafeteria es converteix en una prolongació del propi museu, tres sales de factura victoriana i enormes llums de disseny, que tenen l'honor de ser el primer restaurant que es va erigir en un museu.
Escultures neoclàssiques, vidrieres i vaixelles que semblen haver sortit d'alguna vitrina de la col·lecció, on prendre una crema de carbassa, una amanida italiana o un tros de pastís de pastanaga, tot acabat de fer i baix la gran onada culinària del menjar orgànic . Amb el bon temps, l'estil british pot traslladar-se a la terrassa, disposada de llarg a llarg d'un pati interior de pedra i maó.
Barra del Barbican Foodhall
Multidisciplinar és el centre cultural Burbican, un complex residencial que es va aixecar a la dècada dels setanta en un solar que havia deixat els bombardejos de la Segona Guerra Mundial. Com a part del projecte, que es gestava des del 1961, es van incloure grans espais per albergar un cinema, un teatre i una sala de concerts . Ja amb 25 anys a l'esquena, The Barbican ha enriquit amb exposicions, concerts i retrospectives la vida cultural de Londres i dels seus inquilins afortunats, residents en unes torres que són tot un símbol per a la ciutat.
Com a reclam gastronòmic, el Barbican culinari compta amb diverses parades. El Searcy's, al segon nivell del complex, és el restaurant de postí del centre cultural, on degustar els seus elaborats i elegants plats amb vista a l'skyline de la city. Un pis més avall hi ha el Barbican Lounge, més relaxat i amb una extensa carta plena d'especialitats de diferents punts del globus . I a peu de carrer, apareix el Barbican Foodhall, take away o acollidor menjador per degustar una amanida o un cuscus del seu bufet internacional i acabar amb un caprici en forma de dolç, dels millors de Londres.