Més aventura, si us plau: així és la nova generació de restaurants que ve

Anonim

Roca Moo

Roca Moo: alta cuina vestida de normalitat

"No entenc per què la gent s'espanta de les noves idees, a mi m'espanten les velles", John Cage.

Vivim una època apassionant. Malgrat les persianes baixades i el declivi dels clàssics, del vint-i-un per cent i les postres per a dos; malgrat que el xampany sempre és per a un altre i que ja no obren bars de sempre, malgrat tot mai, mai, mai hem menjat millor . Mai no ha conegut la gastronomia espanyola un moment com aquest, tan elèctric i tan urgent.

Un moment (insisteixo, el nostre moment) on hi ha espai per a l'avantguarda i per a la truita de patates, on hi cap la carena de David Muñoz i l'ocellet de Ramon Freixa, on pots esmorzar noodles, tapejar a la barra de Laredo i sopar tocant el cel, tot a tres passes. On els bars (siguem justos, cada cop més) serveixen vins decents per copa i mil ginebres pinten de blau i turquesa les (fa no tant) ronyoses vitrines del santuari.

Jo no vaig viure la Movida. Se suposa que va ser un moment important. Que moltes coses adormides (música, cinema, literatura, art, contracultura i llibertat) van despertar i van confluir en un torrent de creativitat, entusiasme i ruptura: “Tot és ara”. El que sí que intueixo és que d'aquí a alguns anys recordarem aquesta època on **el gastronòmic ho va inundar tot (però tot)**, on “the food is the new rock” i els xefs acaparaven portades en revistes de moda.

Aquesta gastroèpoca meravellosa de canvis, bifurcacions i triples salts mortals. On veiem, escoltem, llegim, viatgem i vivim gastronomia. Des d'aquella portada que ho va canviar tot fins als nous cadells sense por del que és nou. I el que és nou ja no són els gastropubs (reinvenció de les tapes clàssiques en clau gurmet, com les braves de Roncero o les croquetes del Tondeluna) ni les neo-tavernes (cases de menjar tradicionals reinventades, com Lakasa de César Martín) sinó un nou tipus de local més urbà, més exòtic, més multicultural.

QUINS TRETS DEFININ ALS MULTICULTUBARS?

- StreetXo de David Muñoz, Canalla Bistró de Ricard Camarena o Roca Bar dels germans Roca (aquest en menor mesura) són el perfecte exemple d'aquesta nova gastrotendència: format casual, enrenou, diversió, rockanroll, ànima urbanita, servei (més) humà, fusió i aventura.

- El món és petit. La cuina dels multicultubars està oberta de bat a bat a gastronomies de tot el món; zero nacionalismes, zero por . Les cartes són una successió de cuines, banderes i riscos: nem vietnamita, curri "thai" de porc ibèric, kebab, cuit “Hong Kong-Madrid” , “Chili Crab“ amb pebre vermell i chipotles, rocadets d'anguila fumada amb teriyaki (exemples reals de plats dels tres exemples de dalt)

- Cuina pagable. Els multicultubars no miren de reüll l'alta cuina. No són segones marques (ni low cost) ni versions assequibles dels seus germans grans. No és cuina en miniatura sinó una proposta pròpia, absolutament independent (no trobaràs entrepans a El Celler de Can Roca) això sí, pagable i enfocat a un públic més casual, més lector de Fotogrames que de Cinco Días.

- Sexy veggies. S'ha acabat el conyàs de l'amanida mediterrània i el bol amb quatre fulles d'enciam. Els multicultubars tenen a les verdures el seu eix vertebrador i abracen sense por els vegetals d'hivern , com porros, carbasses o carxofes. Qui ens els diria, fa deu anys...

- Aventura, si us plau. Menjar amb les mans (o 'finger food', si ets una mica cursi) , menjar dret, menjar amb la música tronant, menjar acompanyat de desconeguts, menjar en un local sense cartell a la porta, menjar bevent còctels, menjar snacks ( des del principi fins al final), menjar amb molt picant (chipotle o gochujang), menjar a mitja tarda. Ens divertirem.

- Més exemples. The Ginger Loft a València, Tiquets dels Adrià a Barcelona, Bascook d'Aitor Elizegui a Bilbao, La Bicicleta a Malasaña, Spai Kru a Lleida o La Panamericana a Chueca.

*** Potser també t'interessi...**

- 13 tendències gastronòmiques per al 2013 - Tota la informació sobre gastronomia - Tots els articles de Mantel & Cuchillo - El bloc Coses que sí, de Jesús Terrés

Multicultubars ms urbans ms exòtics ms internacionals

Multicultubars: més urbans, més exòtics, més internacionals

Llegeix més