La maleta, aquest infern florit
Fer una llista. No em puc creure que algú que es fa una llista amb les coses que ficarà a la maleta necessiti llegir-se un article com aquest. Em passa com als bancs, que no dono crèdit.
Dures o toves. Aquestes dues tipologies existeixen perquè puguis escollir el teu look sarapastrós a la sortida de l'aeroport: amb maleta abonyegada o amb maleta trencada.
Enrotllar o doblegar. Els partidaris d'enrotllar són motxillers, campistes, pelegrins o una mica pitjor. Els que dobleguen són gent dordre. Però una maleta és sempre un territori igualitari i cap dels dos se salvarà de trobar-se amb les camises misteriosament arrugades com si haguessin estat tota la nit en una revetlla en lloc de quietetes al fons de l'equipatge.
Líquids. Hi ha un sistema màgic que no us creureu perquè no se t'obri la tapa del xampú i se t'escampa sencer per la maleta: ficar-lo en una bossa i tancar-la bé. Per desgràcia, aquest truc només és a l'abast dels qui s'han trobat la maleta angoixa almenys una vegada.
Ordre. Els manuals que expliquen com fer una maleta (que n'hi ha: si hi ha instruccions per obrir una llauna com no n'hi haurà) indiquen que s'han de posar sota les peces més dures i resistents (com els texans) ia dalt les més fines (com les boes de plomes) . El que no he entès mai és què passa després, quan fas la volta a la maleta, la portes dreta i els maleters de l'aeroport la llancen pels aires en aquests bonics números acrobàtics.
Omplir buits. Hi ha qui, per casar-se, a més d'aprendre a ballar el vals, es corri un nivell tres de Tetris. Són persones enamorades que han d'ajudar a fer la maleta de la lluna mel a la seva parella, que com que no ha sortit mai del poble pensa que el millor serà endur-se el poble amb Bali. De vegades com aquestes aprens, per exemple, que les sabates es poden omplir de coses i que, com als autobusos, al fons sempre hi ha lloc.
Facturar o no. Les companyies aèries tenen l'obligació legal de trencar-te o perdre't una maleta cada cent vols. Està bé perquè és una bona excusa per anar-te'n de compres i per deixar anar tacs com el capità Haddock sense por al què diran. Per als que no facturen, els segurates de l'aeroport es reserven l'imperatiu contractual de treure'ls almenys una cosa absurda a l'any. A mi, venint de França, em volien trincar un foie fantàstic, així que em vaig sortir de la cua, el vaig untar en una barra de pa i el vaig ficar com bocata, que això sí que es pot. Cal anar preparat. Si portes comestibles, pa; si portes una ampolla, gots de plàstic i si portes colònia, amb el teu cos serrà n'hi haurà prou. També pots provar a ruixar altres passatgers. En els dos últims casos tingues en compte que pujaràs a l'avió fent pudor.
Viatjant amb low cost. Preparar una maleta per a un viatge d'una setmana en què voles amb una low cost i no facturar per estalviar-se uns eurets és un tràngol heroic que et converteix en un expert al qual algú hauria de donar un diploma. Ve a ser com lligar a Valladolid oa Pamplona: si aconsegueixes ficar-ho és senyal que pots triomfar en les condicions més adverses.