Jane Birkin i Serge Gainsbourg (abril, 1977)
És moment de fer la maleta, comprar aquests bitllets i guardar els dubtes al calaix de les coses que no importen; allà fora t'espera un món immens, ple de llocs per conèixer i experiències per viure que no succeiran mai si no fas aquest primer pas.
La vida és allà fora i no passarà dues vegades davant de casa teva, què esperes per obrir la porta i menjar-te-la a mos?
Menja lleuger, viatja sempre amb una llibreta i un boli, apunta coses, dibuixa, gargot (els nens ho fan, no tinguis por de ser un nen perquè ells ho entenen tot com un joc i potser no van tan desencaminats…) .
Les coses són perquè les anomenem; crida les coses i les persones pel seu nom, sigues respectuós però no dòcil, sigues valent però mai groller, ** deixa el planeta com estava quan vas venir o, per què no, millor.**
No compres perfums barats, inverteix en disseny, llegeix sense descans, besa a cada ciutat. No distingeixis entre feina o plaer, que la vida no entén de compartiments estancs.
Escolta atentament qui no pensa com tu , és l'única manera de créixer. Camina, camina sense parar perquè el món té un ritme diferent a peu; assaboreix cada glop perquè mai no saps quina serà l'última ampolla, deixa sempre propina.
Atent als sons del que t'envolta, respecta els costums, sigues honest amb tu i amb els altres, demana sempre permís. L´educació és l´únic llenguatge universal.
Compra en petits negocis locals, aprèn a estimar l'artesania, estigues atent a cada relat després de cada objecte, cada llenç i cada plat: darrere de cadascú sempre hi ha una història esperant-te.
Aquí hem vingut a ballar i només a ballar
Escolta Jhony Cash però també Magdalene, tingues gravat a foc allò de Salvador Dalí: “La vida ha de ser una festa contínua”. Aquí hem vingut a ballar i només a ballar.
Deixa de donar la brasa amb aquesta idea tan pueril de la perfecció: no som més que la suma de les nostres imperfeccions i de cadascuna de les nostres cicatrius; i si no acceptes les teves –només hi ha una manera d'acceptar: entendre–, mai no ho faràs amb les dels altres.
Sigues infinitament més dur amb tu mateix que amb la resta, dedica't temps, fes teràpia, dorm de més, deixa en ordre les coses importants perquè demà potser esclata la tempesta.
Aneu amb compte amb l'èxit. Què és lèxit? Jo cada dia tinc menys clar allò que bona part del món entén com una victòria.
No cal compartir la vida amb ningú; però si ho fas, recorda sempre les raons per les quals et va triar. No donis les coses per fet –és el principi de la fi–, no pensis que et pertany perquè ningú pertany a ningú, no patalees perquè les persones no actuïn com esperes que ho facin; entén que la llibertat és el nostre tresor més gran.
No jutgis. Sigues més conscient que astut, sé més emocional que pràctic. No ser feminista és ser imbècil. No perdis el temps amb persones tòxiques, recorda que la llum (la teva) brillarà amb més força si saps envoltar-te de persones que sàpiguen mirar-te; estima-les molt. Digueu-li-ho. No tingueu por.
"Recorda sempre les raons per les quals et va triar"