El passat 17 d'octubre, el Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid complia 250 anys. Encara actualment es troba a l'antic Palau de les Arts i la Indústria del passeig de la Castellana, la seva institució precursora va ser la Reial Casa de la Geografia i el Gabinet d'Història Natural, fundada el 1752 per Ferran VI al barri de Lavapiés.
La reconeixible façana del Museu de Ciències.
No obstant això, es considera com el seu origen l'adquisició per part de Carles III de la col·lecció d'art i naturalesa de Pedro Franco Dávila, amb què fundaria el Reial Gabinet d'Història Natural el 1771. Això ho converteix en el museu de ciències més antic d'Espanya i un dels primers que es van crear a Europa.
L'aniversari s'està celebrant amb tota mena d'activitats que s'allargaran fins a l'any que ve. Començant amb dues exposicions especials que estaran, de moment, fins a finals d'agost del 2022. La primera que veurem en entrar al museu és Un viatge fascinant de 250 anys, dividida en tres àmbits: història, art i investigació.
Tal com ens explica la comissària de la mostra, Cristina Cánovas, l'exposició “té una part temporal en què hem volgut reflectir un passat que ens defineix pel que som, i un present en què ja s'entreveu un futur. D'altra banda, el moviment d'aquest museu al llarg de 250 anys”.
L'exposició reuneix més de cent peces de les col·leccions del museu, amb el que estan representades totes elles: “Reflexa des de la creació del gabinet el 1771 fins a l'actualitat, les fites més importants del museu a través dels seus personatges més emblemàtics, de les expedicions, de les publicacions que es realitzaven…”. A més, tal com apunta Cristina, “en una època cada cop més visual i d'estímuls, tenim unes estacions audiovisuals”. Hi podrem veure des de fotos històriques fins a l'escena d'una pel·lícula de Rocío Durcal passant per seqüències del NO-DO.
Interior del Museu de Ciències Naturals de Madrid.
A la part d'art, amb una selecció de les més de 13.000 làmines i gravats del museu, veurem també el quadre Les quatre parts del món, de Jan Van Kessel. Prestat pel Museu del Prado, “és una obra del segle XVII que possiblement es va fer per a un gabinet de meravelles, origen de la major part dels museus d'art i d'alguna història natural”.
“És un quadre preciós, que a més conté moltíssimes faules, moltes històries que hem entresacat i posat en una Tablet a disposició del públic. Val molt la pena estudiar-ho amb deteniment, és una obra molt bonica que explica i diu moltes coses”, afegeix.
La tercera part se centra en la investigació. “La major part de la investigació que es fa avui dia està reflectida en aquestes parets, són gairebé setanta investigacions en què es mostra una mica tot el que es fa al museu, acompanyat de fotografies dels mateixos investigadors, material audiovisual també seu, i peces de les col·leccions del museu. El visitant pot tenir una panoràmica general molt àmplia de tot allò que es fa aquí”.
L'ANTÀRTIDA, EXEMPLE DEL CANVI CLIMÀTIC
D'altra banda, se li dedica una exposició als més de 30 anys que el museu fa recerca a l'Antàrtida, continent que tal com ens aclareix Cristina “no només és blanc i fred, sinó que conté un 5% de la biodiversitat mundial. És un dels exemples més notables del canvi climàtic”. Veurem investigacions com la que realitza Andrés Barbosa juntament amb el seu equip sobre “les poblacions de pingüins, els efectes del canvi global, els microplàstics que es troben als seus estómacs… Una mica els efectes de tota la contaminació”.
L'Antàrtida, el darrer refugi.
També la d'Asunción de los Ríos sobre els líquens: “El canvi climàtic està fent que es fonguin els gels, i el terreny que queda nu es colonitza per microorganismes i altres organismes que també generen líquens”, assenyala. Finalitza amb un documental de Pepe Molina on es mostra “el canvi climàtic a través del fosa de les glaceres, no només del pol sud, també del pol nord”.
UN LLIBRE HOMENATGE A LA CIÈNCIA
Les parets de recerca de la primera exposició han estat fetes a partir d'un llibre que esperen publicar de cara al Nadal. Portarà per títol Museu Nacional de Ciències Naturals, la nostra investigació a l'abast de la mà.
Cristina ens avança que reflecteix més de setanta contribucions d'investigadors i investigadores del món. És un llibre per a tots els públics, perquè es vegi el que es fa des d'aquí, que és una investigació increïble, dels microorganismes que s'amaguen a les roques, del desert d'Atacama o de la Antàrtida fins a la investigació dels colors dels animals, els sons, el canvi climàtic, la vida a la foscor…”.
Un llibre per a tots els públics.
La seva edició servirà a més “com un homenatge a la investigació ia la ciència, que avui dia en un moment en què un virus gairebé ha parat el món, la ciència és la que ens està tirant endavant”, assenyala.
EL DOCUMENTAL “UN DIA AL MUSEU”
D'altra banda, l'aniversari quedarà reflectit en un documental que acaba de rodar Mario Cuesta. Xiomara Cantera, responsable de premsa del museu, ens revela que el seu objectiu és "donar una idea general a qui no coneix el museu de tot allò que es fa, de tota la part de recerca, de la importància de les col·leccions…”.
Es tracta d´un recorregut d´un dia pel museu a través de converses entre diferents personalitats. “Juan Luis Arsuaga i Antonio Rosas parlen del paper de l'ésser humà a la natura. César Bona, Rosa Menéndez i Pilar López García-Gallo parlen de l'educació, de les vocacions científiques, de la tasca que ja es fa des de museus i escoles… Odile Rodríguez de la Fuente i Miguel Delibes de Castro parlen de la importància i el llegat de l'amor per la naturalesa que es traspassa de pares a fills. Lita Cabellut i Theo Jansen parlen de la natura com a inspiració…”.
Odile Rodríguez de la Fuente i Miguel Delibes de Castro, durant el rodatge del documental.
Possiblement el documental veurà la llum a finals d'aquest any, o principis del que ve, tant al mateix museu com a la televisió. Xiomara assenyala que “hi ha moltes possibilitats que aparegui a TVE, segurament a La2.
“Intentarem la distribució en plataformes televisives. Al museu farem diverses projeccions. I, possiblement per a final d'any, com a tancament de les activitats de l'any de commemoració, pot ser que es faci un visionat conjunt a diferents museus i la Cineteca. I si vol Netflix us direm que encantats”.
CELEBRACIONS FINS A 2022
Un quart de mil·lenni no se celebra cada dia. És per això que, com admet Xiomara, “en comptes de fer una gran festa el 17 d'octubre hem preferit al llarg de tot l'any, anar fent coses que recordin i que parlin de l'aniversari”.
Per tancar aquest any commemoratiu estan pensant en fer una altra jornada de portes obertes com la que hi va haver el dia de l'aniversari i una activitat conjunta amb diferents museus de diferents àmbits: Museu Arqueològic, Museu del Prado, Reina Sofia… Que aquell dia probablement es mostri el documental i fem alguna picada d'ullet comuna. Tot ho anunciarem per les nostres xarxes socials i tota mena de campanyes i articles que estan apareixent”.
Entre els plats forts per a l'any que ve, hi ha la reunió de directors de diversos museus d'història natural europeus al març per parlar de la situació dels museus d'història natural, el futur d'aquestes institucions, per què són importants, com crear estratègies comunes… I s'aprofitarà per fer taules rodones, entrevistes i aquest tipus de coses”, afegeix.