El repartiment d'estrelles de Ryan Murphy.
Un final made in Hollywood és el mateix que dir “i van viure feliços i van menjar perdius”. En un final made in Hollywood els bons triomfen i els dolents perden. La noia acaba sempre amb el noi, el bo. Els culpables són enxampats, els innocents surten lliures. Aquella era la moralitat blanca, blanquíssima que va regnar a l'Edat daurada de Hollywood, la del naixement de les súper estrelles, que havien de ser blanques, heterosexuals i, és clar, de destacable bellesa.
Ryan Murphy va créixer als anys 70 estimant aquest Hollywood, els anys d'or, els 30, els 40, els 50… però no hi va trobar mai un referent, un model que el representés com a jove gai. Avui, convertit en un guru de la televisió, pioner d'una televisió diversa, Murphy produeix Hollywood, la seva primera sèrie per a Netflix reinventant aquell Hollywood estimat.
“Volia fer una sèrie sobre història enterrada. I volia fer alguna cosa esperançadora i optimista, una celebració del Hollywood dels anys 40”, explica el creador d'èxits com ara Glee o American Horror Story. “Volia donar un final feliç a alguna gent que va haver de passar per coses terribles a Hollywood”.
La H de Hollywood no és muda.
Però un final feliç autèntic, sense censures retrògrades. Sense limitacions. Murphy es va fer una gran pregunta:** “Si a aquesta gent li haguessin permès ser els que eren als anys 40 i pujar aquesta imatge a la pantalla,** hauria canviat la trajectòria de Hollywood i hauria canviat la meva vida com un nen creixent als 70 sense referents?”.
La resposta a aquesta pregunta l'exposa barrejant realitat i ficció. Es basa, per una banda, en aquella benzinera de Hollywood Boulevard on Scotty Bowers (autor del llibre Servei complet, en què va sacsejar els llençols de totes les grans figures d'aquells anys daurats) arreglava serveis i cites per a estrelles que havien d'amagar les seves realitats sexuals. Buscava nois a Cole Porter, dones a Katharine Hepburn, farets complets per a les festes de George Cukor… Aquesta benzinera, avui desapareguda, és un dels escenaris principals a la sèrie Hollywood, Golden Tip es diu, la regenta Ernie (Dylan McDermott), i és un passaport de dues cares a Dreamland, terra dels somnis, la contrasenya per aconseguir més que benzina i metàfora dels somnis que busquen clients i empleats.
La benzinera que et porta a Dreamland.
En la realitat, els empleats d'aquella benzinera, aspirants a estrelles, mai no van aconseguir passar del dormitori dels ja consagrats (segons compte Bowers). A la sèrie de Murphy, aquest mur invisible es pot trencar.
Un dels empleats, Jack (David Corenswet), és un veterà de la guerra que arriba a Hollywood perseguint el somni de tants. La primera parada? Les portes dels estudis ACE. En la realitat, la mítica porta dels estudis Paramount, a Melrose Avenue, a Los Angeles, amb més de 100 anys d'Història i mil històries de cinema darrere seu: El crepuscle dels déus, Els deu manaments, El padrí, Titanic, Forrest Gump…
Dins aquest històric estudi, que encara avui es pot visitar en tours guiats, les estrelles es barrejaven amb directors, perruquers, peixos grossos de la producció a la cantina, el menjador. Un lloc ja desaparegut, però que Murphy ha pogut reconstruir per a la seva sèrie usant fins i tot les mateixes cadires de la cantina original.
Quan et donen amb les portes de Hollywood als nassos.
Davant les primeres negatives, Jack acaba entrant en barets, probablement de Sunset Boulevard. I només quan aconsegueix l'èxit, menja on porten menjant els grans noms de Hollywood des de fa 100 anys, a Musso and Frank Grill, el mateix restaurant que Tarantí va utilitzar en la seva última pel·lícula Hi havia una vegada a Hollywood. Aquells booths i taules de cuir vermell, els cambrers amb jaquetes vermelles i corbata de llacet, els steaks de diversos centímetres de gruix…
AND THE OSCAR GOES TO…
Un altre dels decorats que reviu i reconstrueix Murphy a Hollywood és la casa de George Cukor, un dels directors més importants d'aquell Hollywood (Històries de Filadèlfia, My Fair Lady…), que segons Scotty Bowers i les xafarderies de la ciutat, celebrava autèntiques bacanals en aquella mansió d'estil mediterrani als turons de Hollywood, a prop de Sunset Strip. Avui, una residència privada (es va vendre per darrera vegada per més de 5 milions de dòlars), van rodar l'exterior en una mansió de Pasadena i l'interior, en una altra de Beverly Hills.
Musso & Frank Grill, un clàssic daurat encara obert.
Schwab's Pharmacy, lloc de trobada dels personatges, és també una altra localització reconstruïda per l'equip de la sèrie i molt popular a l'era daurada del cinema. Una farmàcia? Sí, les farmàcies clàssiques americanes van néixer com a dispensaris de medicines, però també com a cafeteries/gelateries. Aquesta segona part és la que atreia els treballadors dels propers estudis. Tristament, Schwab's va ser demolida als 80.
I van viure feliços i van menjar perdius, mentre brindaven amb Oscars… En la seva reinvenció de Hollywood, Murphy presenta un Rock Hudson que no amaga la seva homosexualitat i una gran producció escrita per un guionista negre, protagonitzada per una actriu negra, amb una asiàtica al paper secundari (la malaguanyada i real Anna May Wong). Tots acaben entrant a la 20 cerimònia dels Oscars, la del 1948, que es va celebrar a l'Shrine Civic Auditorium, sala d'esdeveniments i temple maçó, encara en funcionament, que va servir com a escenari dels premis aquell any i durant els 90 fins que va ser rellevat pel Dolby Theatre. Al seu saló d'estil morisc, on sí que deixen entrar actors i nominats de totes les races, els protagonistes de la sèrie trepitgen finalment Dreamland.
Katie McGuinness interpreta Vivien Leigh.