Almeria per a no almeriencs
Si vas al cercador de Google i escrius “ Almeria és”, una de les primeres opcions a aparèixer completa la frase amb la paraula “lletja”. “Almeria és lletja”. O això diuen alguns.
Els almeriencs de totes les generacions hem crescut carregant amb la irritant llosa que pertanyem a aquest racó de la península que els presentadors del temps denominen “Andalusia oriental” o “sud-est peninsular”, com si fos una terra sense nom. Un lloc que a pocs interessa i ens hem (malament) acostumat a aquesta fama. Una reputació que té més de mantra repetitiu que no pas de realitat.
Ja fa uns quants anys vaig assumir l'emocionant responsabilitat de mostrar, a través de les meves paraules, les curiositats d'Almeria. Primer com a guia turístico-cultural i, més tard, per raons merament emotivoafectives.
Un breu curs introductori per a primerencs a la ciutat
Vaig acabar convertint-me en la persona encarregada de portar de la mà algú en els seus primers passejos per la ciutat, de desmuntar prejudicis i de ajudar-me, també, a veure Almeria a través dels ulls de qui la mira, gairebé, per primera vegada.
I així és com vaig descobrir com podria ser un breu curs introductori per a primerencs a la ciutat. Una Almeria per a no almeriencs.
Primer, com sol passar, parlem, resumidament, d'Història.
Almeria. Al-Mariyyât Bayyâna. Deu el seu nom a l'àrab andalusí, la traducció literal del qual és "la talaia de Petxina"
Va ser fundada durant la primera meitat del segle X, però abans hi van passar des de fenicis fins a bizantins. L'Almeria musulmana es va convertir en una ciutat formidable. La més influent i pròspera de la península, després de Còrdova , i una de les més riques del món islàmic. Tan cosmopolita per al seu període com ho és Londres.
D'aquell temps en queda, coronant la ciutat, l'Alcassaba, sent la major de les ciutadelles construïdes pels musulmans a Espanya. Els fans de Joc de Trons potser la coneguin, també, com la capital del regne de Dorne.
On veus una alcassaba, ells veuen territori Dorne
Després de la conquesta castellana i el devastador terratrèmol de 1522 que la va destruir gairebé al complet, va perdre tota aquella esplendor comercial, cultural i intel·lectual de què gaudia.
Entre els segles XVIII i XIX, la ciutat va experimentar una sòlida recuperació econòmica gràcies al creixement de l'agricultura, el comerç marítim i la construcció del port.
Durant la Guerra Civil, va ser l'última ciutat andalusa a romandre al bàndol republicà i un bon compte donen els 4,5 quilòmetres de galeries subterrànies que es van construir a manera de refugis antibombardeigs.
Un moment memorable per a molts almeriencs va ser l'estiu del 2005, quan es va convertir en la Seu dels Jocs Mediterranis i la ciutat va experimentar grans canvis.
Com a classe pràctica i amb la intenció de rememorar, d'alguna manera, aquella època andalusina, res millor que una passejada pel barri més antic d'Almeria, el de l'Almedina.
Amb multitud de carrerons i gran solera, les façanes d'algunes cases atresoren creus de pedra de grans dimensions que, en temps passats, servien per senyalitzar les estacions del viacrucis.
El lloc perfecte per a la teva estona de relax
Una visita a la imponent Alcassava ia l'església de Sant Joan, l'antiga Mesquita Major i, després, una estona de relax als Banys Àrabs Hammam Almeraya _(carrer Perea, 9) _, ubicats a la Plaça Vella.
I, per evocar aromes i sabors de l'Almeria musulmana, els restaurants-teteries Aljaima ** (carrer Jovellanos, 12) _ i Almedina _(carrer Pau, 2) _ faran que aquest viatge sensorial al passat sigui una mica més senzill. El més difícil serà triar entre un o altre.
Pel que fa a l'andalús parlat a Almeria, sàpiga el primerenc per aquestes terres que, segons el Diccionari de la parla almerienca , d'Alfredo Leyva: “l'almerienc utilitza per als seus diminutius el sufix 'ico' , heretat dels repobladors aragonesos, en detriment de l''ito' (bonic, cotxecic, xavalic) ”. /p>
Pel que no es crea el viatger que està a terra aragonès quan li parlin de com està de bonica La Rambla amb l'arbòlic de Navidà' o li proposin marxar de cervesetes pel Centre.
Vagi per davant, també, que en entrar a un bar i demanar la beguda, el cambrer deixarà anar allò, que als autòctons tan feliços ens fa, de: “Què voleu de tapeta?”
Hi ha certs costums sense els quals l'almerienc no sap, ni vol, ni accepta viure. Encara que, per motius personals, li toqui fer-ho lluny, passarà cada dia la seva vida trobant-les a faltar i malparlant contra la resta de llocs en què les coses no funcionen així.
La tapa ve de sèrie. Això és així
En primer lloc, que a, pràcticament, tots els bars la beguda porta tapa inclosa al preu. Sempre. I, a més, tu tries la que vols entre les 'tropecientes' que ofereix la carta.
En segon lloc, que ** 'dia de pluja, dia de molles' .** Si plou tres dies seguits, a les cases d'Almeria es menjaran molles durant aquests tres dies.
La tradició de 'si plou, molles', acaba deixant molts establiments d'Almeria sense farina de sèmola de blat, per la qual cosa cal ser ràpid a lhora de fer-se amb les provisions. Si no, sempre queda l'opció de baixar al bar a buscar una 'tapica' de molles. Un curiosa i arrelada costum que la província comparteix amb els seus veïns murcians, per cert.
Però si hi ha una recepta pròpia i oriunda, ja no només d'Almeria, sinó d'un establiment concret de la ciutat, aquest és l''americà'.
No, no és un cafè, l''americà' almerienc no és un cafè. Almenys, no per a aquells que coneixem aquest beuratge del Kiosc Amàlia _(Plaça Manuel Pérez García) _ i ho considerem una part indispensable del patrimoni gastronòmic popular daquesta terra.
Llet calenta, canyella, sucre, pell de llimona i el toc secret del licor de nou de cua que, per més que s'intenti imitar a casa, mai no s'aconsegueix igualar en sabor i color. Un singular còctel rosat que només es troba en aquesta coneguda terrassa d'Almeria.
L''americà' era això
També existeix una versió pedregada pels dies d'estiu, però no és el mateix.
El seu origen diuen que es remunta als anys 70, quan el cinema de l'oest va convertir Almeria en un enorme plató cinematogràfic i, per ella, es passejaven grans actors, actrius i directors.
Explica la història que un d'aquests actors, allotjat a l'Hotel La Perla, situat davant, va demanar aquesta beguda i, des d'aleshores, s'hi va quedar, per sempre, la recepta que va demanar l''americà'.
Finalment, el visitant haurà de fer, si més no, una excursió.
Sortint dels carrers de la ciutat i usant el, anteriorment citat, món del cinema com a metàfora, la zona del Parc 'sobrenatural'” de Cap de Gata -que té més a veure amb àgates que amb gats- és qui interpreta, des de fa molt de temps, el paper protagonista de la Nena Bonita a l'obra Almeria, on el sol passa l'hivern , amb un inesgotable èxit entre crítica i públic.
Resulta que no hi ha cap altre lloc a tot Europa on l'astre rei llueix durant més hores a l'any. Almeria és, sens dubte, la seva preciosa 'nenica' mimada.
Un cop finalitzat aquest breu curs introductori, el viatger és lliure de continuar pel seu compte el seu aprenentatge sobre Almeria, una immersió en el tema que recomano encaridament si es vol conèixer més i millor aquesta, gairebé, ignota ciutat i les meravelles de la seva província.
El sol ja ho va fer fa molt de temps i, des d'aleshores, tothom qui el busqui el trobarà escalfant i il·luminant fins al més mínim racó del seu lloc favorit per a passar cada dia hivernals de la seva llarga existència.
Cap de Gata, la Nena Bonica d'Almeria