Arthur's Seat a Edimburg
Estem d'acord: Edimburg reuneix tantíssims atractius i racons interessants al seu centre històric que podem passar diversos dies descobrint cadascuna de les seves propostes.
Per què molestar-se a conquerir altres territoris si en uns pocs quilòmetres quadrats tenim tot el que necessitem? Doncs, la resposta és ben simple: perquè més enllà dels límits psicològics –i físics - de la Royal Mile, l'avinguda escocesa més famosa de totes, hi ha milers de sorpreses esperant-nos. Art, natura, història i molta, molta diversió.
Així que comencem el dia agafant forces, que la cosa va per llarg. Per això marxem a esmorzar fins al barri de Bruntsfield, una zona residencial que, des de fa uns anys, va prenent un color cada cop més cool.
El parc de Bruntsfield Links és l'encarregat de donar-nos la benvinguda. Com a curiositat, aquest va ser precisament el primer lloc del món on es va jugar al golf –de fet, encara avui compta amb diversos forats per a aquells que s'animin a practicar l'esport rei escocès-. Quan el temps ho permet, també és un lloc ideal per fer pícnics, sortir a córrer o, per què no, passejar el gos.
Mentre avancem cap al nostre destí per una petita costa, ens topem amb múltiples negocis dedicats a l'art i les seves variants: botigues de decoració, galeries, objectes vintage o papereries són parada gairebé involuntària al camí.
Barri de Bruntsfield
Potser decantar-se per l'acollidor Projetc Coffee per prendre un brunch no sigui mala idea. Un bon coffee with milk, suc de fruites i uns rics ous benedictins seran la combinació perfecta per arrencar. Si ets més de dolç, prova els scones –típic brioix del Regne Unit amb panses i fruits secs- amb crema i melmelada. No us sentiu malament per l'excés de calories: els cremaràs durant la resta del dia, t'ho assegurem.
Si en comptes de al matí visites el barri a última hora, una opció és sopar a Montpellers , un restaurant que ofereix una carta molt suculenta amb el valor afegit que a partir de les 10 de la nit la música puja i els còctels i copes es converteixen en els protagonistes del local.
Restaurant Montpellers
I un cop amb l'estómac ple, marxem cap al sud-est de la ciutat. A 11 quilòmetres del centre s'aixeca Rosslyn Chapel , l'església més literària -i cinematogràfica- de tota Escòcia. Després de convertir-se en un dels escenaris principals elegits per Dan Brown per a la seva novel·la El Codi Da Vinci, el turisme va començar a arribar en massa fins a aquest racó d'Edimburg.
Però no és l'únic atractiu que acaba encantant tothom que la visita: aquest petit temple religiós està ple de mites i llegendes que tracten de donar una explicació a la seva història enigmàtica. Va ser aixecada al segle XV per William St. Clair, tercer comte d'Orkney , i n'hi ha que diuen que, controlada durant un temps pels cavallers templers, posseeix una cripta secreta on pot ser que es guardin tresors tan sorprenents com el Sant Grial, el cap de Sant Joan Baptista o el mateix cos de Crist.
Secrets que, si més no de moment i malgrat la nostra curiositat, romandran entre les parets de l'església. Actualment compta amb un centre d'interpretació i cal pagar entrada per visitar-la.
Deixant els misteris de banda, toca seguir amb les nostres propostes: és hora de cultivar l'ànima a través de l'art. Així que al costat de Princess Street, a l'Scottish National Gallery , caldrà agafar un dels autobusos gratuïts que ens portaran fins al Scottish National Gallery of Modern Art : un museu dedicat a l'art modern que és una autèntica delícia.
Separats per un bellíssim jardí -replet d'escultures molt extravagants, per cert-, es troben els dos edificis d'estil neoclàssic en què està dividit el museu. Al Modern One , podreu gaudir d'artistes de la talla de Picasso, Mondrian o Matisse. Al Modern Two –també anomenat Dean Gallery- , et sorprendràs amb obres pertanyents als moviments dadaista i surrealista. No deixis de dedicar-los, almenys, un matí.
Scottish National Gallery of Modern Art
I, per semblant la sobredosi d'art, res com donar un relaxat passeig. No et preocupis, no hauràs d'anar gaire lluny. A la part de darrere del Modern One trobaràs un sender que et conduirà, entre grans arbres i frondosa vegetació, fins al conegut com el Water of Leith Walkway : un passeig de 35 quilòmetres que discorre al costat del riu Leith. 15 d'aquests quilòmetres són fàcilment transitables si et ve de gust recórrer-los caminant, amb bicicleta o, com fa algun escocès, a cavall.
En el seu recorregut el passeig topa amb petits llogarets i pobles que bé podrien trobar-se a la Suïssa més profunda. Un exemple? Dean Village , aixecada al segle XII en una vall pels monjos de la Abadia de Holyrood.
Durant més de 800 anys va ser un lloc pròsper: ni més ni menys que onze molins d'aigua eren gestionats aleshores per la Incorporation of Baxters, el gremi dels forners. Tot i que va caure en decadència a mitjans del segle XX, avui dia s'ha convertit en una de les zones residencials més desitjades pels edimburgesos, que la miren amb molt bons ulls.
Si vas amb temps, no està de més que aprofitis l'ocasió per perdre't pels seus carrers esquitxats de diminuts i acolorits negocis i finestres plenes de flors. La veritable vida de barri es palpa aquí.
Water of Leith a Edimburg
Molt a prop de Dean Village -de fet, es pot arribar si continues el passeig pel Water of Leith- hi ha el barri portuari de Leith . Tot i que en el passat es va tractar d'una zona deprimida, als 80 va començar una transformació que avui ha omplert els carrers de galeries i estudis d'artistes arribats des de diferents racons d'Escòcia. Un exemple n'és la de l'artista Ritchie Collins , que a més de la seva pròpia obra, exposa també la d'altres companys assentats a la ciutat.
No serà mala opció passejar pel que va ser el port marítim d'Edimburg des del segle XIV. Ara, reconvertit en The Shore , es troba ple de multitud de negocis, entre els que et recomanem Mimi´s Bakehouse , una cafeteria on els amants del dolç –i el que avisa, no és traïdor-, corren el seriós perill de sortir amb uns quilos de més. També podràs fer un ull al Ocean Terminal , un complex comercial mastodòntic que inclou el ** Britannia **, la que va ser la residència flotant de la família reial britànica fins al 97 i avui visitable.
Dean Village
I canviem de terç. Fora de les zones més urbanitzades, a 10 quilòmetres del centre de la ciutat, s'arriba a la petita localitat costanera de Cramond . Pau i harmonia és el que es respira en aquest raconet d'Edimburg: només recórrer el passeig que porta fins a la platja i sentir l'olor de salnitre, sabràs que es tracta d'un lloc especial.
El que venim a veure aquí és pura màgia : un parell de vegades al dia la marea baixa i el mar que separa l'illa de Cramond, situada davant de la costa a 1,5 quilòmetres de distància, desapareix. Al seu lloc sorgeix una estreta passarel·la que connecta l'illa amb terra ferma. Caminar fins a ella i admirar les vistes des del més alt del turó és una cosa que no has de deixar de fer . Per informar-te bé sobre les marees, no estarà de més que facis un ull a la web amb tots els detalls.
Cramond
I per acabar la nostra ruta alternativa per Edimburg, vam decidir fer-ho amb magnificència –i mai més ben dit-: en un dels seus miradors. Però aquesta vegada, per rematar el viatge, proposem una alternativa als imprescindibles: ni Calton Hill, ni Arthur's Seat, que sempre s'emporten la glòria. Marxem fins Corstorphine Hill , un dels set turons d'Edimburg poblat per un bonic i dens bosc.
Un cop arribis al cim, a només 161 metres d'alçada, una darrera sorpresa: la torre de Corstorphine, aixecada en memòria a Sir Walter Scott, des de la terrassa del qual podràs admirar la ciutat i acomiadar-te, a la distància, de la bella Edimburg. Això sí, serà amb un “fins després”. Perquè, tingues per segur, que tornaràs.
Corstorphine Hill