Fernando Higueras, una ànima lliure
“Jo vaig acabar la carrera en el moment que Mies Van der Rohe influïa en tots els acabats de sortir de l'Escola amb la seva arquitectura racionalista i cúbica parlant que menys és més. A mi em va semblar sempre que menys és menys i més és més”.
Aquesta darrera frase de Fernando Higueras bé podrien resumir tota la seva trajectòria: la d'un arquitecte rotund, que sempre va fer allò que va voler i quan va voler.
Ara el Museu ICO ens dóna l'oportunitat d'embarcar-nos a un meravellós viatge pel seu llegat –des dels seus primers dibuixos i treballs de la carrera fins als seus últims projectes– a la mostra Fernando Higueras. Des de l'Origen , comissariada per Lola Botia, qui va ser parella de l'arquitecte fins a la seva mort el 2008.
La 'Corona d'espines' (1965-1985)
CONSTRUCTOR ABANS QUE ARQUITECTE
Una de les seves lliçons més grans –sobretot per a aquells que vulguin dedicar-se a l'Arquitectura–, sens dubte, va ser aquesta:
“La paraula arquitecte ve del grec antic architéctōn, compost d'archós (cap) i téctōn (constructor) . I igual que arxiduc és més que duc, arquitecte és més que un constructor, però constructor, i avui dia els arquitectes no tenen ni idea de construcció”.
Per on començar a parlar quan es tracta de Figueres? Per les vostres residències d'artistes? Per la cova on es va enterrar en vida? Pels seus 'invariants'? Per la seva capacitat de portar la contrària? Pel seu talent com a guitarrista? Per la Corona d'Espines? O pels seus característics voladissos, que en alguns casos van arribar a volar un terç de longitud?
A les cartes del tarot apareixia la mort i Higueras va decidir esquivar-la a la seva cova
Però de vegades, quan es tracta d'un geni, el més assenyat és començar parlant de la persona. I en absència de la mateixa, cercar les paraules d'algú que el conegués a la perfecció:
“Fernando era una persona molt propera, gran amic dels seus amics. No calia veure'l diàriament per saber que s'hi podia comptar. Era algú veritablement entranyable i d'una generositat sense límits”, explica la Lola Botia.
ENTRE AMICS
“No era políticament correcte. Quan era crític amb alguna cosa o amb algú, era terrible, molt directe, lapidari, i això, per descomptat, li va passar factura, però no ho podia evitar”, continua explicant la Lola.
No obstant això, els seus amics –entre els quals es troben nom com Antonio López, Cèsar Manrique o Antonio Miró – mai no li van fallar.
Fernando Higueras amb el seu amic Antonio López
Molts saben que Fernando Higueras va ser el descobridor del pintor Antonio López. El que no saben és com va passar: un dia va entrar en una carnisseria i un quadre li va cridar l'atenció, era d'un tal Antonio López Aquest mateix dia va sonar el telèfon a l'estudi del pintor. Era Higueres. Volia visitar-lo i moure els seus quadres entre els amics rics de Madrid.
En una de les seves conferències, en descriure els quadres del seu gratainferns –“la seva cova”, com la solia anomenar–, Higueras va dir “aquest és un Sorolla que vaig haver de vendre, un altre Sorolla que vaig haver de vendre i aquest és un Antonio López García, que em moro, però no el venc”.
DAVANT TOT I SOBRE TOT: LLIURE
Com a arquitecte, podríem reduir-ho tot a un sol adjectiu: lliure. Algú amb un discurs propi, un arquitecte que estima una cosa per sobre de tot: l'arquitectura.
"Fernando va pertànyer a una generació d'arquitectes que van desenvolupar la seva professió en un país on hi havia molt per fer i més per innovar, i en un moment en què Espanya s'estava obrint a l'exterior i augmentant enormement els nivells de benestar”, explica Lola.
Capella funerària al cementiri militar. Projecte fi de carrera (1959)
“No es va atenir ni a formes ni a maneres. Anava per lliure, com a la seva pròpia vida . Va ser, sobretot, un arquitecte molt valent, principalment pel fet de desenvolupar, en el temps que li va tocar viure, la seva arquitectura i propostes des d'una enorme llibertat”, continua.
L?exposició Fernando Higueras. Des de l'origen (fins al 19 de maig) ens introdueix a un recorregut cronològic per l'obra de l'artista –perquè a més d'arquitecte, va ser pintor, músic i fotògraf– a través de maquetes, plànols, imatges, dibuixos i àudios.
“El que tenia d'especial Fernando era sensibilitat i passió per l'art i la bellesa. Aquest apassionament us porta a exercir l'arquitectura des d'un punt de vista ètic, amb el convenciment que l'arquitecte tenia l'obligació moral de millorar la vida de les persones”, continua dient Lola.
L'estètica supeditada a la funcionalitat va ser sempre el fil conductor de la seva arquitectura. “En tenir un objectiu útil en el desenvolupament de la seva feina, no estava pendent de les modes ni de la necessitat de pertànyer a un determinat corrent, sinó que la seva obra s?emmarcava únicament dins de la seva pròpia tendència", opina Lola.
"Això té com a conseqüència que la seva arquitectura segueixi sent plenament vigent actualment", remata.
Fernando Higueras, Félix Candela i César Manrique
UNA ARQUITECTURA ROTUNDA
Així, en aquesta mostra podrem veure des de les seves residències d'artistes projectades per a la Muntanya del Pardo a la església de Santa Maria de Canà a Pozuelo de Alarcón, passant pel Centre de Restauracions Artístiques de la Ciutat Universitària de Madrid –més conegut com la 'Corona d'espines'–, les empremtes que va deixar a Lanzarote i, per descomptat, el seu famós gratainferns
"Si he de destacar una única obra, seria el projecte de les Deu residències d'artistes a la Muntanya del Pardo, especialment important perquè és el que li aporta projecció internacional, sent encara molt jove, i perquè en ell ja hi ha els que serien els principals invariants de tota la seva arquitectura", ens explica Lola.
"I, entre la seva obra construïda, i encara que és veritablement difícil seleccionar només uns quants edificis d'entre els més de 300 projectes en què va treballar al llarg de més de 50 anys de carrera, diria la Casa Lucio Muñoz, el Col·legi Estudi i l'Hotel Las Salinas, entre d'altres. Perquè en realitat m'agraden tots igual…”, reflexiona.
Deu residències d'artistes, Monte del Pardo, Madrid (1960)
EL RASCAINFERNS
Per què un arquitecte el nom del qual figura a la placa de la Corona d'Espines, el Col·legi Estudi d'Aravaca o la Unitat Veïnal d'Absorció en Hortalesa no voldria exposar casa seva al públic?
Fernando Higueras amagava a Rascainfiernos el més profund de si mateix. Una cova interior que no necessitava (ni no volia) mostrar a l'exterior.
En una ocasió, el seu amic Paco Nieva li va llegir les cartes i la mort va aparèixer quatre vegades seguides. “Em va veure enterrat sota terra amb un xiprer a sobre meu en només tres anys”, va dir Higueras.
Així que va decidir enterrar-se en vida en aquesta particular casa on també va traslladar-ne l'estudi i que ara és seu de la Fundació Fernando Higueras.
La casa subterrània de Fernando Higueras
CENTRE DE RESTAURACIONS A CIUTAT UNIVERSITÀRIA
Un projecte de Fernando Higueras en col·laboració Rafael Moneo i Luis Roig d’Alós, declarat el 2001 Bé d'interès cultural amb categoria de Monument.
L'obra es va paralitzar el 1969 i es va concloure el 1985, donant lloc a un edifici de planta circular dividit en 30 grills –simetria, recordes?–.
Hi ha un quadre d'Antonio López que precisament reflecteix aquesta paralització, ja que mostra la famosa Corona d'Espines encara en construcció. Actualment és la seu de l'Institut del Patrimoni Històric Espanyol.
SANTA MARIA DE CANÀ, L'ESGLÉSIA DEL MILIÓ DE MAONS
El projecte de l'església de Santa Maria de Canà es va dur a terme entre el 1995 i el 1999 donant com a resultat un temple on regnen la simetria i els jocs de llums i ombres a través de la posició dels infinits maons que la formen.
Interior de l'església de Santa Maria de Canà (1995-1999)
L'IDILI AMB LLANÇAROT
L'any 1963 Higueras rep l'encàrrec d'un Pla d'Ordenació i Urbanització a Platja Blanca, al sud de Lanzarote. Viatja a l'illa amb César Manrique i hi troba una riquesa natural sense precedents. També realitzarà els plantejaments per a la Ciutat de les gavines al Risc de Famara i de Muntanya Bermeja.
FINS L'ÚLTIM SUSPIR
El 2002 arribarà la proposta per a la Zona Zero de Neuva York , consistent en dues torres transparents de 137 metres d'alçada. També va presentar el projecte per al Gratacels horitzontal per a Xangai i el 2007 constituirà la Fundació Fernando Higueras.
Al Rascainfiernos no cal ni calefacció ni aire condicionat
MÉS ÉS MÉS
Admirat per molts i poc o mal entès per alguns –segurament això últim li fos igual–, Higueras va deixar un llegat extraordinari en l'arquitectura espanyola que sempre ens farà recordar el que ell mateix solia anomenar a les seves conferències com “el seu peculiar punt de bèstia”.
No hi ha madrileny que no conegui la corona d'espines