'Ramón Casas i Pere Romeu en un automòbil', de Ramon Casas (Museu Nacional d'Art de Catalunya)
No és probable que Ramon Casas i Pere Romeu arribessin molt lluny. L'automòbil pertany a la primera generació que **es va fabricar a Europa, al voltant de 1900. **
Es distingeix la maneta lateral d'arrencada, la llanterna a manera de far, la botzina en forma de trompeta. El maleter és una cistella de vímet. El Jack Russell que, dempeus, observa el camí, contradiu el vertigen del pilot. Els motors no superaven els 20 km/h.
'Ramon Casas i Pere Romeu a tàndem', Ramón Casas
El viatge és moviment. Casas ho va reflectir en la dissolució dels radis, al vent que agita les branques. Fuma en pipa mentre la mà dirigeix la palanca que va antecedir al volant.
Romeu, el copilot, es manté atent. Els dos automobilistes van ser, juntament amb Utrillo i Rusiñol, els impulsors dels Quatre Gats, el local on es va gestar el modernisme català. Allí aquesta obra va substituir una altra en què els socis apareixien en un tàndem. El progrés imposava el seu avenç.
El cotxe encarnava la màquina. La indústria dirigia feia un futur trepidant que parlava de llibertat, de canvi. Enfront de l'estil còmic de Casas, que anticipa multitud d'escenes de cinema mut, els futuristes es van servir del llenguatge d'avantguarda per exaltar una nova religió: **el maquinisme. **
Això va ser al segle XX. Però el moviment, el vehicle, la marxa, va trobar una expressió artística a cada època. A mitjan el segle XIX, William Turner va representar el pas d'un tren sobre un pont sota la pluja. La velocitat era per a ell una línia recta que s'acostava des de l'horitzó. **A la seva obra roman el ferro, la tempesta i el vapor. **
'Pluja, vapor i velocitat', William Turner
El Segle de les Llums , inclinat a les innovacions lúdiques, va idear el globus aerostàtic. L'italià Vicenzo Lunardi va ser el primer a elevar-ne un a Anglaterra. L'esdeveniment va tenir lloc el 1784, des d'un camp d'artilleria de Londres, davant la mirada d'una multitud entre la que es trobava el príncep de Gal·les.
L'acompanyaven un gos, un gat i un colom. Rigaud el va representar amb el seu company George Biggin i l'actriu Leticia Anne Sage. A causa de les restriccions de pes, aquests no el van acompanyar al trajecte.
'Els viatgers aeris favorits', John Francis Rigaud
Abans va ser el cavall, el carruatge, la carrossa o el cotxe de postes. El viatge era incert, insegur, subjecte als atacs de bandolers, als milicians de les guerres que assolaven el continent. **El moviment estava associat a la necessitat, al comerç. **
Rembrandt va reflectir aquesta incertesa en un genet que travessa un paisatge muntanyós. Tens sobre la seva muntura, sembla esperar la batalla. Allò inesperat pot sorgir en un racó del camí.
Aquesta obra parteix de un gravat en què Dürer, un segle abans, va tractar el mateix tema des d'una visió pròpia del Renaixement. La inquietud barroca es converteix en un joc de símbols.
El cavaller avança entre dimonis, seguit per un gos fidel. Roman aliè a allò monstruós. Ignora el perill i segueix endavant. La cuirassa i la llança de la virtut el protegeixen. **La mort li mostra un rellotge de sorra. El temps s?esgota. **
'El genet polonès', Rembrandt
Dürer ens diu que el viatge és la vida. Avui sabem que la promesa de progrés que va inspirar la màquina era fràgil. La llibertat es pot veure suspesa per un organisme microscòpic. La cursa trepidant de Ramón Casas requereix una pausa.
Entre totes aquestes obres, potser ens trobem més a prop del genet de Rembrandt. El viatger que, amb mirada alerta, estira les regnes en un entorn desconegut. No atura la marxa. **L'expressió del seu camí al segle XXI encara ha d'arribar. **
Ramon Casas i Pere Romeu en un automòbil s'exposa al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
'Ramón Casas i Pere Romeu en un automòbil', de Ramon Casas (Museu Nacional d'Art de Catalunya)