Marilyn Monroe, una gran desconeguda
Marilyn Monroe és molt més que el seu mític vestit blanc, dissenyat per William Travilla , i que un Happy Birthday, Mr. President , entonat a l'escenari de l'emblemàtic Madison Square Garden de Nova York.
Trencar amb aquesta imatge superficial que hem creat al nostre imaginari sobre una de les estrelles més enlluernadores de Hollywood és la raó de ser de Marilyn, una biografia il·lustrada per la sevillana d'adopció María Hesse i publicada el mes de novembre passat per l'editorial Lumen.
'Marilyn. Una biografia'
Tot i que la figura de Marilyn no està lligada al feminisme, l'autora del llibre volia fer una volta de rosca al retrat que la societat n'ha fet:
“Va ser una dona lluitadora, molt intel·ligent, amb una gran sensibilitat , que, després de passar una infància dura, va aconseguir arribar on s'havia proposat” , comenta la il·lustradora a Traveler.es.
“Perquè Marilyn, com tothom la coneix, va ser força més que una cara i un cos bonics” , secunden les primeres pàgines d'un llibre que ens presenta una nova Marilyn, una gran desconeguda.
Que Maria Hesse, triada com una de les 100 millors il·lustradores del món per Taschen , compte amb més de dos-cents mil lectors a tot el món -les seves obres són presents a dinou països- és el fruit d'una passió que es va desfermar quan tenia tan sols sis anys.
“Jo volia dibuixar, era una cosa que sempre havia tingut clara. Fa set anys que dedico a la il·lustració. Tot i que la meva idea era estudiar Belles Arts, al final em vaig matricular a Educació Especial i més tard vaig fer un Cicle Formatiu de Grau Superior en Il·lustració”, ens explica.
Des de llavors, les seves mans no s'han separat dels llapis, pintant les pàgines de peces com Frida Kahlo. Una biografia (2016), Bowie. Una biografia (2018), El plaer (2019) i, finalment, Marilyn. Una biografia.
Qui era veritablement Norma Jeane Baker? Com bé dèiem, la resposta (i no la que esperes) s'amaga sota la meravellosa portada d'aquesta oda a una de les fites de la pantalla gran.
Qui era veritablement Norma Jeane Baker?
Textos i poemes de la pròpia actriu s'entremesclen amb el relat i les hipnòtiques il·lustracions de María Hesse, donant vida a una obra avantguardista, íntima i commovedora.
“Què pot ser una dona? Hauria de ser tot el que volgués; al final, però, és el que la societat i el seu context li permeten. Fa tot just seixanta anys, aquesta pressió era molt més ferotge, i algunes dones, com Anne Sexton o Sylvia Plath, no ho van suportar”, resa la introducció.
El llibre també conté fragments escrits per l?actriu
“Als anys seixanta, Betty Friedan publicava La mística de la feminitat i treia les dones de casa per transformar-les d'objectes en subjectes. Darrere d'ella arribarien Glòria Steinem, Shirley Chisholm i moltes altres que impulsarien una segona onada feminista als Estats Units. Malauradament, aquesta revolució va arribar tard per a Norma Jeane Baker”, prossegueix.
I és que, malgrat que va aconseguir els seus somnis, l'actriu va patir la càrrega que suposava per a una dona viure en aquella època. Tot i que cap obstacle va impedir que Marilyn Monroe trenqués amb els cànons establerts.
“En aquells temps, als actors -tant homes com dones- els costava molt vèncer a la forta explotació que els imposava la indústria del cinema , i, tanmateix, ella va abandonar dues vegades la 20th Century Fox de manera voluntària per no estar contenta amb el seu contracte”, explica Maria Hesse a Traveler.es.
D'altra banda, segons explica la il·lustradora, l'actriu també fa una excel·lent estratègia per a la creació del seu personatge i s'interessà profundament per l'art i la cultura.
Arthur Miller i Marilyn Monroe
“Marilyn tenia una biblioteca amb un gran catàleg de llibres , encara que la seva passió per les lletres anava molt més enllà: també escrivia. Era una dona summament avançada i és un personatge que té molt per aportar” , apunta Hesse.
“Després de fer la Frida, vaig parlar amb l'editorial sobre fer una altra biografia. Al principi, la idea era que fos la de Marilyn, però finalment ens decantem per Bowie . No haver donat vida a aquest últim llibre al seu dia va ser el millor que podria haver passat perquè la meva visió sobre l'univers femení durant aquest temps ha canviat, ara és més àmplia” , conclou.