El xef estrena una mostra d?il·lustracions a Nova York
Sempre ho ha dit: un llapis i un quadern són les eines preferides de Ferran Adrià a la cuina . Ell es dedica a la creativitat, “una manera d'entendre la vida”, i l'aplica a la cuina. I aquesta és la base de la retrospectiva que el prestigiós Museu del Dibuix de Nova York (35 Wooster Street, en ple Soho) dedica al xef i el seu equip d'elBulli. Per això, “el títol de l'exposició és Notes on Creativity [Notes sobre creativitat], no “Dibuixos de menjar”, ressalta el seu comissari i director del Drawing Center, Brett Littman, a la visita acompanyat per Adrià.
Teoria de levolució culinària
Tot va començar després d'un sopar de Littman a elBulli el 2010 . “Com molts abans, em va canviar el meu concepte i forma de veure el menjar”, explica, i va començar a interessar-se sobre els dibuixos que Adrià feia i intercanviava amb el seu germà, Albert. El va escriure, i Ferran Adrià el va convidar a visitar els seus arxius minuciosos que conserven tots els dibuixos, dissenys de menú, esbossos, pictogrames, retallades de premsa des de 1987 , any en què elBulli va iniciar la nova etapa que el va portar a ser el millor restaurant del món.
"A través de tot això, fins i tot de reproduccions en 3D (en plastilina) i del seu treball amb arquitectes, dissenyadors gràfics i industrials [en concret, amb Marta Méndez Blaya i Luki Huber], va crear els 1.846 plats d´elBulli", explica Littman . 1.846 plats diferents en 25 anys que es poden veure en un impressionant vídeo produït pel Museu per a l'exposició, acompanyat de la música que Bruno Mantovani va compondre després de la seva experiència a elBulli. 1.846 plats que ara donaran nom al nou Bulli. “Al mateix temps que passava tot això, vam decidir que el nou Bulli, elBulli 1846 seria un laboratori o expo-lab, un espai de gairebé cinc mil metres quadrats . I tot això que estem fent aquí i en altres llocs ens servirà com a experiència, com a aprenentatge, per continuar evolucionant fins a l'obertura que serà a principis del 2016”, explica Adrià.
Teoria de l'evolució culinària, pertany a l'storyboard arqueològic que ha dibuixat Adrià
CUINA ARTÍSTICA O ART CULINARI?
La mostra de Nova York és la primera que pren el treball de l´equip d´Adrià des d´un punt de vista més artístic que divulgatiu , com feia fins ara l'exposició The Art of Food que va començar a Barcelona i, precisament ara, arrenca a Boston . “Seria màgic poder venir aquí a Nova York, veure aquesta, i agafar un tren a Boston i veure l'altra, perquè són dues maneres diferents d'entendre elBulli”, diu el xef català. Dues maneres que, per cert, es combinaran en la gran exhibició que s'inaugurarà a la Fundació Telefónica de Madrid l'octubre d'aquest any, un avançament a l'esperadíssima obertura del Bullifoundation.
"La relació d´elBulli amb el món de l´art ve des de fa vuit o deu anys" , explica Ferran Adrià. “I té el moment clau en la meva participació a Documenta [la fira alemanya d'art contemporani]”. Una de les parts més importants de l'exposició a Nova York és, de fet, el film que es va fer llavors, Documenting Documenta (2001) i que “no s'havia vist mai fins ara” en què el cuiner reflexionen sobre la relació entre cuina i art . "Documenta em va servir per analitzar què era jo, què feia a nivell creatiu, com comparo això que faig amb el món de l'art, amb l'escultura, amb la pintura… com ho contextualitzo".
Allò els va servir com a inici d'una reflexió i anàlisi profunda sobre la creativitat, sobre el que feien. El seu equip i ell van començar a intentar descodificar el genoma de la gastronomia i esbossar el mapa del procés creatiu culinari que avui pengen a les parets del Museu de Nova York i serà el fil conductor de l?exposició de Madrid. “No existeix un procés creatiu, existeix el TEU procés creatiu” . Amb quatre punts principals, segons sintetitza Adrià:
1)“Ser molt ordenats per ser anàrquics. Si no ets ordenat amb el nivell d'exigència creativa que hi ha avui, duraràs poc”.
2)“Si entenc el que faig, ho faré d'una altra manera, perquè si no contínuament m'estan manipulant. Has d'analitzar què fas”.
3)“Cal ser molt insistent. Cal treballar. Sembla un tòpic, però no ho és, perquè conec molta gent creativa que no hi treballa tant. Al mateix talent una persona que treballa el doble que una altra farà el doble.
4)“Treball, feina, feina, però amb passió. Aquesta és la diferència. Perquè si no no estaria treballant 16 hores al dia, seria un ximple”.
A la sala principal de l'exposició de Nova York es veu tota aquesta feina intensa i apassionada: els dibuixos que Adrià ha fet des del 1988 (“Creàvem plats a través de formes. L'increïble és com aquell any se'ns acudia això”) fins al storyboard arqueològic que rastreja la cuina fins al neolític (“Cada dibuix és un moment de la història”) , però també els símbols i diaris de Marta Méndez, la dissenyadora gràfica amb què treballa des de fa anys per al Catàleg General del restaurant, base fonamental del que serà la Bullipèdia ; els quaderns d'esbossos i objectes creats per a ells pel dissenyador industrial, Luki Huber; a més, la maqueta de la que serà la seu del Bullifoundation; reproduccions en plastilina dels plats i aliments… i al centre una galleda. "Amb imatges de la cuina d´elBulli per fora, i els arxius per dins", explica el comissari. “Ferran probablement sigui l'únic xef que és a més arxivista. L?interior del cub és com el cervell, d?aquí surt tot el que es veu fora”.
La piràmide creativa
A la segona sala de l'exposició, les dues projeccions: l'inèdit Documenta Documenting i el nou 1846, amb fotos de tots els plats. I baixant a aquesta sala… “Hi ha un moment emocionant en aquesta exposició: a l'escala es veu la polaroid que jo vaig fer a Richard Hamilton el 1999”, explica un emocionat Adrià sobre l'artista i amic. “Ell va ser l'única persona que va venir cada any al restaurant des del 1963. I la primera vegada va venir amb Marcel Duchamp. En una barqueta, a Cadaqués . Imagina't”. I continua. “Quan vaig fer la foto a Richard no sabia quina mena d'artista era. A poc a poc vaig anar aficionant-me al món de l'art, i Richard va ser qui em va ensenyar a tractar la cuina com un llenguatge”.
No obstant això, a diferència del que es pugui pensar en la seva manera única de treballar, la transgressió i la revolució a la cuina d'elBulli ve d'un respecte i curiositat cap al passat, cap al que n'han fet altres abans que ells i cap al que han fet ells mateixos. “Constantment ens analitzem, sobretot per no copiar-nos: si sé el que he fet no em copiaré”, explica davant dels seus dibuixos del 1988 i del plat número 1.846, pêche melba. D?aquí ve la creació d?aquest arxiu tan impressionant, base i gènesi d?aquesta exposició, que recull més de 25 anys de treball. I del Catàleg General de tots els plats que l'editorial Phaidon ha anat editant i just ara publica l'última etapa del 2005 al 2011.
“Una exposició com aquesta és una síntesi de tot allò que hem fet”, explica Adrià. “Estem cansats d'analitzar-nos, i ens encanta que els altres ens aportin una visió des de fora de nosaltres , del que fem. I tot aquest feedback que anem recollint ho aplicarem a elBulli 1846 i la Bullifoundation”.
Ferran Adrià: Notes on Creativity estarà al Drawing Center del 25 de gener al 28 de febrer. Després començarà una gira pels Estats Units.
Teoria de levolució culinària