Els arquitectes Tu n+Mansilla van projectar la seu del MUSAC, Premi Mies van der Rohe d'Arquitectura Contemporània de la UE el 2007.
Fa 15 anys donàvem la benvinguda a Lleó a una nova catedral, **la catedral de l'art contemporani, com van anomenar llavors el MUSAC. ** No anaven gaire desencaminats els mitjans, si tenim en compte que els arquitectes Tuñón + Mansilla, encarregats de projectar la seu del Museu d'Art Contemporani de Castella i Lleó, van generar el mosaic de vidres de 37 colors de la façana principal a partir de la digitalització d'una imatge de la vidriera L'Halconero de la Catedral de León.
Un 15è aniversari que el museu –pel qual ja han passat gairebé un milió i mig de visitants des de la seva obertura el 5 d'abril del 2005– vol celebrar amb magnificència, i per això ha preparat un atractiu calendari expositiu articulat sota dues premisses identitàries fonamentals: la tasca duta a terme des del 2003 per construir un patrimoni públic a través de la Col·lecció MUSAC i la seva connexió amb el context castellà i lleonès.
LA COL·LECCIÓ
"És la primera vegada que es presenta la col·lecció completa a tota la superfície del museu, de fet el 2019 no la vam exposar per preservar l'impacte. Hem estat més de dos anys preparant-nos per a aquest aniversari, accions que desembocaran el 25 de gener amb la inauguració de Cinc itineraris amb un punt de vista, ens comenta Manuel Olveira, director del MUSAC, sobre aquesta exposició articulada en forma d'itineraris: "temes que estructuren un determinat recorregut que té a veure amb la col·lecció i la programació, però també amb el treball realitzat durant aquests darrers sis anys" (els que porta ell al capdavant del museu).
Gerardo Custance. Túrcia. De la sèrie Órbigo, 2007, Col·lecció MUSAC.
Cinc línies temàtiques –que suposaran un balanç del treball dut a terme per aquesta institució pública durant aquests 15 anys– compondran aquesta mostra que recollirà (fins al mes de juny) un centenar d'obres de més de 80 artistes internacionals, nacionals i locals en què "hem parat més atenció als temes que als noms dels artistes", tal com explica Olveira, i això que el director del MUSAC reconeix que entre les més de 1.600 obres que componen la col·lecció del museu "hi ha noms que han deixat una empremta innegable a nivell mundial a l'art contemporani".
La Sala 4 estarà dedicada a Teories i pràctiques decolonials: “Elements del discurs de la contemporaneïtat que busquen repensar críticament l'herència colonial europea i els efectes corol·laris (qüestions com el nord-sud, les fronteres, la migració...) . No només parlem de la qüestió colonial en termes històrics, sinó també de les conseqüències actuals”, comenta Manuel Olveira.
Té molt de sentit que la Sala 3 del museu aculli obres que indaguin en la idea de Performar el gènere. Corporalitats i feminismes, ja que tal com ens recorda el director del MUSAC: "Som la col·lecció més paritària de l'estat espanyol, amb un 32%. No és el 50, però tenim el percentatge més alt”.
Fernando Bryce. Kolonial post, 2006 (detall) , Col·lecció MUSAC.
La Sala 2 presentarà obres relatives a la dinàmica relacional. context i acció situada ("projectes que han tingut o buscat ressonància i diàleg amb el context en les seves diferents manifestacions"); el Laboratori 987, obra textual i arxius i el Projecte Vitrines, publicacions especials dels anys 80 que portaran per títol Ni ordre ni pulcritud. Llibres i revistes dels anys vuitanta.
"Obrim el Centre de Documentació el 2016 i som el tercer museu que té aquest tipus d'estructura, juntament amb el Reina Sofia i el Macba. Ningú més no en té, és una cosa molt identitària i molt potent", així explica Manuel Olveira la rellevància del MUSAC pel que fa a arxius, llibres i altres materials difícils de catalogar.
Raquel Fiera i Javier Bassas, L'Institut del Temps Suspès, 2019.
ALTRES ACTIVITATS
Ens revela Manuel que serà l'1 d'abril quan començaran amb una "bateria d'activitats una mica més celebració" que durarà fins a final de mes: **concerts, cinema, arts vives (un híbrid entre música, arts escèniques i performances) ** i tallers per a nens. I la programació estival (que sol tenir un tint més nocturn) també serà “una mica especial”.
A partir del juny viatjarà la col·lecció per tota la comunitat de Castella i Lleó, “perquè el MUSAC té responsabilitat autonòmica. És una cosa que ja fem, però aquest any serà més potent i visible", puntualitza el director.
Coloma Navares. Llum del passat, 1994.
Serà el segon semestre del 2020 quan el Museu Museu d'Art Contemporani de Castella i Lleó es dediqui a visibilitzar la seva tasca com a eina per conèixer i intervenir en el context proper de què forma part gràcies a "projectes d'artistes castellans i lleonesos i iniciatives rellevants per a l'art i la cultura d'aquesta comunitat".
Al juny arribaran les exposicions temporals: El vol. 1978-2018, de Paloma Navares (del 20 de juny al 27 de setembre), Trànsit d'Art. Galeria, ciutat i perifèria (del 20 de juny al 10 de gener de 2021) i Núñez i Núñez, de Ramón Núñez Álvarez i Javier Núñez Álvarez (del 20 de juny al 27 de setembre) .
I octubre, Tot és un altre, d'Ana Prada (del 3 d'octubre al 28 de febrer 2021) , José-Miguel Ullán (del 3 d'octubre al 28 de febrer) , i Arquitectures prematures, d'Isidoro Valcárcel Medina (del 3 d'octubre al 10 de gener del 2021) .
Nuñez i Nuñez, Surrealisme 1974-1977.