Campanya p/v 2020 de Mans.
La desfilada de Mans a la Casa de Velázquez, el 28 de gener passat, va ser un dels esdeveniments de la temporada a la capital. El jove sevillà Jaime Álvarez (La Louisiana, 1994) presentava la firma per primera vegada a Madrid i va aconseguir reunir tothom (i més).
L'històric i fastuós marc va realçar la seva equilibrada col·lecció de tardor, Phillipe, inspirada a finals de segle francès, l'impressionisme i les pinzellades de Renoir, Degas i Monet, que va arrencar aplaudiments i les millors crítiques. Impecable sastreria, atrevits tocs de color, transparències i plomes, més una combinació seductora de teixits i materials es van fusionar en una bonica posada en escena que va deixar més d'una boca oberta.
Mans està influenciada pels tallers de Saville Row i la tècnica japonesa.
Jaime, que té el seu taller a Conde Duque i ven les seves peces en línia i en botigues multimarca, ja havia guanyat tres vegades el premi a la millor col·lecció emergent a la 080 de Barcelona i explicava a la seva llista de mèrits haver vestit Sam Smith i El Guincho. Un altre cop de pilota mediàtic va ser quan va vestir Eduardo Casanova als Goya. “Va sorgir d'imprevist i no pensàvem que tindria tanta repercussió. El meu amic, David Rivas, és juntament amb la Maria, fundador i soci d'Aigo Studio, l'espai d'estilisme que vesteix l'Eduardo. Em va trucar un dijous i l'endemà ja estàvem tots reunits. Em van donar molta llibertat, va ser molt fàcil”.
Què li resulta més satisfactori: vestir una estrella que admira o que les seves peces arribin a tothom? “Em fa molta il·lusió veure nois anònims que vesteixen de Mans, sobretot d'altres països, constatar el poder que tenen les xarxes. Sempre em dic: 'Joder, Jaime, hi ha gent a qui li agrada la teva roba i hi inverteix, que estant a Austràlia, l'ha vist i vol un disseny teu'. Encara em xoca”.
“D'altra banda –confessa– no et negaré que gairebé caic del gust quan vam veure Sam Smith amb un look nostre per a la gala dels 40 principals 2019. Vestir Sam va ser un somni no només pel gran cantant que és sinó pel que representa, per la seva lluita pels drets LGTBI+ i per la llibertat a nivell mundial”.
A nosaltres, sens dubte, ens va marcar la seva desfilada de gener: a més d'oferir una atmosfera envoltant (fa una ullada al seu Instagram per fer-te una idea), Jaume emociona amb peces perfectament confeccionades i un estil audaç i clàssic alhora.
Li preguntem si a ell li ha commogut especialment alguna desfilada, i ens diu que es quedaria sens dubte amb la primavera estiu 2001 d'Alexander MacQueen. “El principal ingredient era el terror, models amb el cap embenat, sondades i plenes de plomes, escates… tot portat a la decadència ia un terreny macabre. Va ser un visionari i va trencar amb els estàndards de la moda. Aquesta desfilada em va fer creure que la moda pot fer somiar i vaig prometre lluitar per dedicar-m'hi”.
Entrevistem Jaime Álvarez, director creatiu de Mans.
Precisament, el treball de Sarah Burton per a McQueen es compta entre les seves referències actuals. “No en tinc gaires altres, crec que està tot molt aixafat. L'única que em fascina és ella, la feina tan brutal de sastreria que fa per a Alexander McQueen, com barreja la puresa de la sastreria anglesa més tradicional amb una visió tremendament moderna i nou tall”.
Després hi ha, és clar, els grans mestres: “Em nodreixo molt de Cristóbal Balenciaga, l'ús que feia dels teixits i el patronatge era majestuós. Ell és la meva màxima inspiració i, en part, m'hi sento identificat, el que més m'importa d'una peça és que estigui feta amb un bon teixit. Sempre és el meu punt de partida i, per altra banda, la costura. Al meu entendre, aquestes dues coses han de prevaler a totes les cases de moda i creadors independents”.
Mans proposa nous plantejaments de masculinitat.
Des que tenia ús de raó, ens explica en Jaume, va saber que volia dedicar-se a la moda femenina. Va ser durant el segon any de carrera a l'IED Madrid quan va veure que alguna cosa faltava a la moda masculina: “Hi havia un forat enorme entre el streetwear més extrem i el clàssic vestit d'uns grans magatzems. Aquí va ser on vaig saber que potser podia aportar una nova visió més actual de la masculinitat, sense renunciar a l'artesania i el classicisme”.
Si no fos dissenyador, ens confessa que hauria estat... saxofonista. “Sempre m'ha cridat l'atenció aquest instrument i tota la història que porta al darrere, el baix Nova York, els clubs, les posis i actituds de cada músic que el toca. Cada vegada que veig algú tocant-ho, ho envejo molt”.
La signatura de prêt-à-porter Mans també ofereix sastreria a mida.
EL VIATGER SOLITARI
“M'encanta viatjar i tinc la sort de poder-ho fer molt”, ens explica Jaume, i afegeix: “I si és sol, millor. Això em permet conèixer molts llocs que potser amb uns amics o amb la família no visites per diferències en els gustos. M'agrada anar al meu aire i conèixer noves persones. També tinc la sort que per feina estem constantment viatjant a París, Londres… que són de les meves ciutats favorites i on sempre hi ha coses per descobrir. Viatjar t'enriqueix molt i et fa tindre la ment oberta per a tot”.
El primer que fa ell en arribar a una destinació és... “Trucar a la meva mare per dir-los que estic bé, prendre un cafè i ordenar la meva roba”. Explica que el més bonic que li ha passat en un viatge ha estat passar temps amb la seva mare i estar tots dos sols a Budapest i Viena. “En una altra ocasió, trobar-me amb la meva millor amiga a Londres per casualitat. Al final, passem cada dia junts i amb els seus amics”.
El dissenyador de Mans, Jaime Álvarez.
És més de creuer o de road trip? Road Trip, sens dubte. Encara no ho he fet però en un any, un amic i jo pensem anar des de Los Angeles fins a Nova York per conèixer aquesta Amèrica profunda. Els creuers no m'agraden, semblem bens ficats en una gàbia, em sento sense llibertat”.
Entre els hotels del món que més l'han impressionat hi ha el Cafè Royal de Londres a Regent St. “És d'aquells on et ve de gust tirar-te tot el dia, l'habitació era enorme. Em va al·lucinar no només per l'arquitectura sinó també per la història que tenia. Em sentia poderós estant en un hotel que va ser epicentre de reunions amb personatges tan diferents com Oscar Wilde, Churchill i Elizabeth Taylor, o trobades entre Diana de Gal·les i Muhammad Ali. Podria dir que és el meu hotel preferit.
L'hotel Cafè Royal de Londres.
Quan va ser a Tòquio fa tres anys, es va allotjar a l'InterContinental Tokyo Bay: “Els finestrals de la meva habitació cap a la badia eren impressionants. L'hotel no respira purament la cultura japonesa, però les vistes i la localització ho compensen tot”. També li va impactar l'hotel Palazzo Naiadi de Roma, situat en plena plaça de la República. “Era impressionant i molt especial perquè va ser dels primers viatges que vam fer els meus pares, el meu germà i la seva dona actual junts. Me'n recordo que l'hotel ocupava gairebé la plaça sencera. Les vistes que teníem eren envejables i l'arquitectura, imagina't… Al·lucinant!”.
Imatge de campanya de Mans.
El passat pont de la Constitució, la seva família i ell van visitar Sant Sebastià i es van allotjar al Maria Cristina, protagonista de la Belle Époque donostiarra. "No m'esperava com n'era d'impressionant, des de la seva arquitectura fins al servei, tot amb un aire francès tremendament còmode”.
I, finalment, destaca La Mamounia, a Marràqueix. “Un paradís que respira la cultura marroquina, no volíem tornar a Espanya. Alberto Martínez (RRPP de Mans) i jo vam anar al setembre per celebrar el seu aniversari, ens va fer un temps perfecte i vam poder gaudir de totes les piscines que té i de les terrasses. Tenia clar que si anava a Marràqueix seria per dormir en aquest hotel, per molts anys que ens costés anar”, diu entre rialles.
La Mamounia és un dels hotels que més li han impactat.
AMB LA VISTA AL FUTUR
“Ningú pot estar feliç veient què passa al seu voltant”, ens comenta Jaume quan li preguntem per la situació actual. Just abans de l'estat d'alarma em vaig venir al meu poble de Sevilla a passar uns dies amb els meus pares, així que estic aquí, mantenint una rutina i en contacte amb l'equip gairebé 24h. Estem preparant ja la nostra propera col·lecció per a l'estiu del 2021 que, a causa de les circumstàncies, no sabem com ni quan es presentarà. Però la vida segueix i cal continuar somiant i treballant”.
El més difícil després d'aquesta crisi, segons la seva opinió, serà... “Crec que, en contra del que diuen molts, no canviarem pel que fa a relacions i costums. Som mediterranis, llatins que fem petons, ens abracem, sortim als carrers, prenem alguna cosa a qualsevol terrassa… És una manera de viure la vida que molt pocs països tenen i que ens fa especials. Espero que tot segueixi igual! Si parlem de moda, el més difícil serà que les persones recuperin la il·lusió. Que és al capdavall, allò que nosaltres els dissenyadors intentem donar i vendre”.