Saborrr! a Havanera
L'HAVANA, SENSE MALECÓN
Si no has estat mai a l'Havana, poques coses i llocs aconseguiran transportar-te fins allà excepte visitar-la. Però a grans mals, grans remeis. Havanera _(Gènova, 28) _ ha arribat a la ciutat per regalar-nos un trosset de l'essència estètica de Cuba sense necessitat de visat ni passaport -tampoc no té malecón, alguna pega havia de tenir, escolti-. Ambient colonial a més no poder, amb palmeres fins i tot al bany, un piano al mig del saló, cadires que són gronxadors -balancins, entapissats florals, terra folrat de rajoles en blanc i negre, cadires de jardí i molta forja envellida com pel pas dels anys. Vaja, la típica estètica decadent i romàntica que defineix tan bé l'essència cubana.
En carta, sucs naturals de sabors portats del Tròpic -mànec, banana, fruita de la passió…-, i altres delícies d'allà, com causes de llenya en format nigiri, roba vella, sandvitx cubà, saquets s'arròs a la cubana i arepites farcides de pollastre , plats que comparteixen carta amb propostes més d'aquí, des d'un salmorejo cordovès i una coca de sardina fumada, a croquetes de musclo i carxofes confitades. I tot amb molt, assúúúcar!
Relax tropical
EL CARIBE, A LA RIBA DEL PASSEIG DE RECOLLETS
No cal agafar cap avió per gaudir de l'ambient caribeny d'interior, el que es viu a els casalots i viles que esquitxen el mar d'aigües turqueses i platges paradisíaques . Perquè, encara que les comparacions són odioses -i els paisatges de l'horitzó molt diferents-, n'hi ha prou amb una estoneta a La Cap Home Bar _(Carrer de Recoletos, 14) _ per treure's el cuquet del sabor de boca que deixa l'altre costat de l'Atlàntic. Ambient casolà, d'aquell que només les perfectes amfitriones -les caps de cada casa- saben crear, a un local de més de 200 metres quadrats d'estètica purament caribenya.
En tants metres hi caben des de un porxo dentrada , d'aquells que et donen la benvinguda a qualsevol hora del dia, a un saló menjador d'aire més íntim, i fins i tot un espai privat per a les trobades més personals. No passar per alt l'escala que porta fins a la planta soterrani, on hi ha el celler ple de vins d'autor i els banys, esquitxat de plantes frondoses i flors de colors vius. Parets entapissades amb teles que simulen paisatges exòtics , una barra plena de fruites tropicals i ampolles que conviden a pensar en combinats per deixar-se portar fins a la matinada. Aquesta Cap, a més, és caribenya fins i tot a la carta, en què els sabors de l'altra banda del toll -Veneçuela, Perú i fins i tot el sud-est asiàtic si m'apures- són els protagonistes. Ají, papaia, yuca… comparteixen receptes amb l'alga nori, la pasta wan tun i la maig-japo. Un lloc rodó, d'aquells als quals sempre ve de gust tornar.
Xocolata amb papaia i alvocat a La Cap Home Bar
MÈXIC AL BARRI DE SALAMANCA
És cert que amb el paladar (i els ulls ben tancats) podem viatjar a qualsevol part del món. Però si els obrim, ens adonem que seguim aquí, en aquesta meravellosa i sufocant ciutat. Tret que estiguis a Mexkisito (_Carrer de Recoletos, 11) _, un restaurant de dimensions més aviat modestes, situat a l'altra banda del Passeig de Recoletos, a la zona noble de la ciutat, però amb una estètica autèntica i genuïnament mexicana : molt popular, com enfonsada, amb aires de luxe vintage deteriorat i, tanmateix, amb molt de glamour, plena de símbols de la cultura maia més profunda , com les calaveres que homenatgen al ritu dels morts.
El cognom de Mexkisito ho diu tot: antulleria , o el que és el mateix, un antre popular del Mèxic profund al que un prendrà 'el que li sembla' -aquí en diríem 'anar de tapeo'-, per això en carta es troben plats tan d'allà com els totopos - nachos casolans - amb tres guacamols, els tacs o els chilaquils de pollastre a la planxa. Tot i que l'estrella són els glops: mescals i tequiles en format de còctels d'autor -d'aquells que et fan oblidar el que prenies a l'adolescència són sal i llimona, i sense coneixement-. De veritat que val la pena el viatget fins a Recoletos.
TO-TO-POS
Els cavallets els deixem per a la propera...