La relació dels Països Baixos amb l'aigua és estreta. El país té una elevació mitjana de 30 metres i una quarta part del territori està per sota del nivell del mar. S'aixequen ciutats i pobles on abans hi havia aigua, es construeixen cases o granges o aparcaments que suren sobre ella, s'utilitzen els canals per transportar persones i mercaderies, es posen dics i barreres, es fan ponts que es pleguen al pas dels vaixells.
A part de pels seus formatges i per les tulipes, els neerlandesos senten un orgull especial pel que han anomenat Pla Delta (també conegut com la barrera contra tempestes més gran del món): un projecte de construcció de dics que protegeix els moltíssims quilòmetres quadrats del país que es troben sota el nivell del mar.
Zelanda, Països Baixos.
El 31 de gener de 1953 els dics que protegien la província de Zelanda, la més vulnerable al sud-oest dels Països Baixos, es van trencar a causa d'una tempesta i, amb la forta pujada de la marea, el nivell de laigua va créixer 4,20 metres.
Hi va haver un desbordament de milers d'hectàrees conegut com “el Desastre”: 1.838 persones van morir, més de 70.000 persones van ser evacuades i al voltant de 30.000 animals de granja es van ofegar. També van ser afectades les costes de Bèlgica i Regne Unit. Des de llavors es van implementar grans sistemes de protecció contra el mar: als Països Baixos, el Pla Delta; a Bèlgica, el Pla Sigma; ia Regne Unit, la Barrera del Tàmesi.
El Pla Delta el formen 13 dics construïts per tota la regió per protegir les àrees densament poblades de la desembocadura dels rius Rin, Maas i Schelde. Aquestes obres d'enginyeria hidràulica han esdevingut, per les seves dimensions faraòniques, una atracció turística més.
Dic d'Oosterschelde.
El dic més gran del Pla Delta és el d'Oosterschelde, que fa nou quilòmetres. Té 65 pilars de formigó i 62 comportes d'acer, cadascuna de 42 metres de llargada; aquest sistema permet tancar les comportes en 75 minuts una vegada es detecti que el nivell del mar pot pujar més de tres metres sobre el nivell normal d'Amsterdam, mesura utilitzada com a referència.
El dic es va construir amb la possibilitat d'obrir-se i tancar-se per no dessalinitzar l'estuari d'Oosterschelde, on l'ecosistema marí és ric, per exemple, en ostres i llagostes. Caminar per aquest immens dic és com caminar per una muralla. Una sensació de seguretat i de perill imminent. A l'altra banda hi ha l'enemic, silenciós per ara, però llest per atacar en qualsevol moment.
Barrera de Maeslant.
La joia de la corona del Pla Delta és la barrera Maeslant, es va acabar el 1997 i va ser la darrera obra del Pla Delta. Es troba a Rotterdam, la segona ciutat més gran dels Països Baixos, que té un 90 per cent de la seva superfície sota el nivell del mar i una gran part per sota dels cinc metres.
Per protegir la ciutat de les envestides de les tempestes i continuar permetent el trànsit amb el port (és el més gran d'Europa i un dels més importants a nivell global), es va construir el primer dic mòbil del món. Cadascun dels dos enormes braços que conformen la barrera fa 210 metres de llarg i 22 metres d'alçada.
Quan hi ha una alerta de tempesta i s'espera una forta pujada de la marea les comportes s'activen, el procés per tancar-les dura dues hores i mitja. La prova de manteniment se sol fer al setembre, abans de la temporada de tempestes, un bon moment per visitar Rotterdam i acostar-se a veure com els neerlandesos intenten posar portes al mar.
A la ciutat hi ha places preparades per esdevenir piscines en cas d'inundacions; els garatges es dissenyen com a possibles dipòsits d'aigua per posar fora de perill els habitatges i les principals infraestructures, i fins i tot s'han començat a construir cases sobre sòl ferm que són capaces de surar si hi ha crescudes, es coneixen com a cases amfíbies.
Als Països Baixos tenen clar que la solució no és només continuar construint dics cada cop més alts; no es pot viure envoltat de murs de 10 metres dalçada. El pla és aprendre a conviure cada cop millor amb l'aigua: crear zones d'inundació controlades i augmentar les lleres dels rius a les zones més vulnerables.
En comptes de, únicament, intentar frenar el mar, redirigir-lo i, en certes ocasions, guanyar-li terreny (com la província de Flevoland, territori guanyat al mar entre 1950 i 1960). “No són només uns quants dics i murs”, diuen per aquí, “és una manera de vida”, i afegeixen: “Déu va crear la Terra, però els holandesos vam crear els Països Baixos”.