Com Carrie i Saul: com viatjar sent un espia
Sentim esmenar la plana als senyors de Langley però el que expliquen les catorze pàgines de document Surviving Secondary no és res que no sapiguem després d'haver vist molt de cinema i haver llegit Graham Greene. També us l'esmenarem a Wikileaks perquè, encara que llegir-lo ha estat més entretingut que amarar-se un suplement dominical, no diu res extravagant. Molt sentit comú és el que hem trobat a la CIA.
Tot i això, hem arribat a una conclusió: aquest document ens serveix a tothom. Si seguim les vostres recomanacions passarem desapercebuts, evitarem ser aturats en el control de seguretat i arribarem abans al nostre destí. Tots som Carrie.
Conscients de la nostra funció social ens disposem a enumerar què no hem de fer, siguem espies o no; que aquesta és la gràcia dels espies, que tots podem ser-ho i que potser, amics lectors, alguns de vosaltres ho sigueu mentre els vostres veïns pensen que sou directors comercials duna empresa de mobles o estudiants dun doctorat en Bioquímica.
Abans de seguir: hi ha una expressió que posa molt nerviosa la CIA: secondary screening . Aquest és aquest segon control que de vegades fan als aeroports algunes persones. Pot implicar un examen més conscienciós de l'equipatge, un interrogatori o un escanejat més exhaustiu. En qualsevol cas: cal fugir del secondary screening. Amb ell augmenten les possibilitats de ser descoberts i poden començar els problemes. Repetim en veu alta (bé, no gaire alta que cridarem l'atenció i som espies): no al secondary screening.
Mantingues sempre un 'low profile'
Aquí hi ha alguns d'aquests consells:
1. ENLLÀ ON ANIS… Aquí va la primera obvietat. A l'Iran la barba (per a ells) ajuda. Al Japó evitarem el contacte físic carpetovetònic. Serem educats. L'educació passa desapercebuda.
2. SOBRIETAT. No aneu directament a l'aeroport des del darrer bar o des del sopar d'antics companys de COU. No vagis de gaupasa perquè potser no articulis bé les paraules, et tremolen les mans, badalls molt i les autoritats s'escamen. Als agents de seguretat no els encanten les suors fredes . La CIA posa l'accent és estar sobri . Entenem que no només als viatges.
3. TECNOLOGIA: MENYS ÉS MÉS. Compte amb anar carregat de gadgets. Podem passar unes hores sense escoltar i veure l''Elastic Heart' de Sia amb Shia: els iPhones, iPods requereixen un registre i un perfil, cosa que complica la tapadora. Tampoc no és recomanable portar un arsenal de mòbils sense estrenar. Caldrà justificar-los.
Un mòbil per a tot, per organitzar, documentar i rememorar els viatges
4. VIST PER A L'OCASIÓ. Aquest consell es trasllada a tots els camps de la vida, però si ets un espia de la CIA en trànsit a un aeroport, molt més. Recordem Homeland , sèrie de la qual tant hem après. Saul vesteix com correspon a un funcionari del govern nord-americà : camises i pantalons foscos i maletí ni nou, ni vell sinó tot al contrari. Podria ser qualsevol. Carrie porta al màxim la intenció de ser transparent. Hi ha una conscient falta de fantasia i de toc personal al seu uniforme: pantalons i americana foscos i bandolera. Ella no és ningú i pot ser qualsevol. No es tracta de badallar i morir-nos d'avorriment a l'hora de decidir la roba amb què viatgem, però fer-ho vestits de tons o de personatge de Disney despertarà sospites. Vestim d'acord amb allò que som. I ha hagut de venir la CIA a dir-nos-ho.
5. L'EQUIPATGE. Compte amb ell . Si arribem al temut secondary screening i en obrir la maleta troben deu plans d'Islamabad ens faran preguntes i les haurem de respondre. També si veuen que portem tres baguls i només estarem al nostre destí quatre dies. No som Kim, Kanye i North West. L'equipatge, com la roba, ha de ser consistent amb la nostra tapadora i la nostra història.
Evita passar-te de pes i haver de vestir-te amb 4 capes a l'aeroport
6. EM POT ACOMPANYAR? Si tenim la mala sort de ser aturats per a un segon examen i ens fan preguntes no ens hem de posar nerviosos. El més normal és que, si som uns pros, en minuts, estiguem al Duty Free provant-nos perfums. En aquell moment cal obeir i, si és possible, parlar l'idioma del nostre passaport. El contrari també els escamarà. Cal respondre amb senzillesa i sense donar explicacions que no ens demanen. El més important és no desvetllar la tapadora. Som espies, ens hem de dir en veu baixa…Si ho diem en alta tot s'haurà anat en orris.
7. LA HISTÒRIA. Aquest és el punt més important de tots. La història, i la CIA és molt clara, és l'alfa i l'omega de l'espia . Tots tenen una tapadora. Cal ser consistent i defensar-la fins al final, cal portar-la apresa, assimilada i els nostres contactes a la destinació han de recolzar-la. Si no som espies ho tindrem fàcil: només haurem d'explicar la veritat.
Seguir @anabelvazquez
*** Potser també t'interessi...**
- Els gadgets imprescindibles del tecnoviatger
- Coses que has de portar a la maleta
- Vuit aplicacions que facilitaran el teu viatge
- Aplicació Condé Nast Traveler
- Tots els articles d'Anabel Vázquez