Un nou Caravaggio apareix a la casa de subhastes Ansorena a Madrid
La casa de subhastes Ansorena va retirar el 7 d'abril un lot atribuït al cercle de José de Ribera, que figurava al catàleg amb un preu de sortida de 1.500 euros . La raó? Podria ser una obra de Michelangelo Merisi da Caravaggio.
Segons el Correri della Sera, Sgarbi , crític d'art italià inclinat a la controvèrsia mediàtica, va ser advertit de l'existència de la possible obra de Caravaggio que, finalment, ha aparegut a la subhasta d'Ansorena . La realitat és que altres marxants espanyols d'art no van tenir dubtes en rebre el catàleg. Les ofertes s'han acumulat i l'obra ha estat retirada de la venda.
PER QUÈ S'HA ATRIBUÏT L'OBRA A CARAVAGGI?
Tot i la mala conservació del llenç, l'estil de Caravaggio gravita sobre la imatge . El accentuat clarobscur , marca del pintor, estableix un efecte dramàtic que es manifesta en la claredat del cos de Crist, ressaltat sobre el fons marró.
La il·luminació lateral mostra de manera parcial les cares de les altres dues figures, que reflecteixen el realisme propi del mestre. Crida l'atenció el mestratge a la representació de les mans i la manera com els dits subjecten en mantell i la vara.
Però aquestes observacions no són concloents. Tant els ajudants com els seguidors del pintor van reproduir la seva manera de fer. Hi ha veus que neguen l'atribució. Nicola Spinosa , expert en el període, afirma que el més probable és que es tracti d'un oli de gran qualitat de un pintor caravaggista.
Davant l'escepticisme de Spinosa, Cristina Terzaghi ha manifestat a Condé Nast Traveler que es mostra molt positiva quant a l'autenticitat de la peça . Terzaghi, considerada una de les màximes autoritats a l'obra de Carvaggio, ha acudit a Madrid per analitzar la peça i ha mantingut una reunió amb els responsables del Museu del Prado . Tot esperant la restauració i les proves tècniques, l'experta opina que es tracta d'una obra del mestre.
UN POSSIBLE ENCÀRREC DEL CARDENAL MASSIMI
Caravaggio va arribar a Roma el 1592 . El seu talent i una visió carregada de dramatisme el van portar al cercle del cardenal de la Muntanya, un dels nuclis de la creació artística romana. Tot i la seva afició per les tavernes i les baralles de carrer, la seva fama va créixer fins a convertir-lo en un dels pintors més cèlebres de la ciutat.
En plena maduresa del seu estil, el 1605, el cardenal Massimo Massimi va convocar tres pintors en concurs per representar un Ecce Homo . Un va ser Caravaggio . A l'arxiu familiar dels Massimi es conserva una nota autògrafa de l'artista: “Jo, Michel Angelo Merisi di Caravaggio, m'obligo a presentar-me davant de l'il·lustre Massimo Massimi per haver estat pagat per un quadre de valor i grandesa com el que ja vaig fer de la coronació de Crist.” Va ser una de les darreres obres que va pintar a Roma. Mesos després, l'assassinat de Ranuccio Tomassoni el va obligar a fugir a Nàpols.
Testimonis de cronistes del darrer terç de segle XVII indiquen que l'Ecce Homo havia viatjat a Espanya . És probable que fos lliurada per Massimi al seu ajudant, Monsignor Innocenzo, quan aquest va ser enviat com a nunci apostòlic a la cort espanyola.
L?opinió italiana s?ha decantat per aquest possible origen de la peça. No obstant això, Cristina Terzaghi ofereix una segona possibilitat.
Un nou Caravaggio apareix a la casa de subhastes Ansorena a Madrid
L'OPINIÓ DE L'EXPERTA
Segons Terzaghi tant l'estil com el format de l'obra corresponen a l'etapa napolitana de Caravaggio . Tot i l'ordre de cerca i captura per les autoritats romanes, el pintor va gaudir de la protecció de l'aristocràcia de la ciutat.
Terzaghi afirma que l a obra va poder haver format part de la col·lecció de García d'Avellaneda, virrei de Nàpols , de la qual procedeix Salomé amb el cap de Juan Bautista, avui al Palau Reial de Madrid. Segons l'inventari del virrei, aquest tenia cent vuitanta-tres pintures, entre les quals hi havia obres de Rafael, adquirides a Itàlia.
Caldrà tornar a aquest inventari per comprovar si l'Ecce Homo de Madrid va pertànyer a la col·lecció. Terzaghi afirma que la tècnica de Caravaggio varia segons l'època , i que les proves tècniques aportaran informació valuosa.
La investigadora Oliva Sartogo , que va realitzar un estudi sobre les atribucions a Caravaggio en les vendes en subhasta durant l'última dècada, assenyala la dificultat d'assolir una conclusió sobre criteris tècnics , ja que moltes de les còpies es realitzaven al propi taller del mestre, amb els mateixos materials i pigments.
Davant d'aquesta qüestió Cristina Terzaghi es mostra ferma: el criteri resideix a la creazione , al geni de l'artista apreciat per l'ull de l'expert i recolzat per una investigació sòlida. El procés d'atribució de l'Ecce Homo de Madrid s'anuncia llarg i carregat de controvèrsia.