Torre del Centre Niemeyer
Alguna cosa passa a Avilés quan gent del talent de Woody Allen, Norman Foster, Oscar Niemeyer o Carlos Saura s'han posat d'acord per venir a treballar aquí. Alguna cosa té el vi quan ho consagren. I l'anyada és bona. Això de Woody Allen no té gaire mèrit. Ja és de la casa. Ha vingut a Astúries sis o set vegades. A Avilés va presentar les premières mundials d''El somni de Cassandra' i 'Coneixeràs l'home dels teus somnis'. Va canviar l'argument de 'Vicky, Cristina, Barcelona' perquè la vila intervingués a la trama. Encara truquen des del Brasil i els EUA preguntant al conserge de l'hotel Palacio de Ferrera pels concerts nocturns al Jardí Francès com els de la pel·li.
Woody Allen assegura que si no es jubila a Manhattan ho farà a Astúries, encara que ningú vol que es jubili. El britànic Norman Foster es va fer amb el projecte de la Illa de la Innovació , potser el més ambiciós de quants afronta el país. La transformació de 575.000 m2 de la ria d'Avilés dedicats a la indústria pesant des dels anys 50 del segle passat en un escenari de bona vida –port esportiu amb terminal de creuers, lofts per a artistes, galledes arquitectòniques per a usos tecnològics i culturals, un gran bulevar– que gravit al voltant de la joia de la corona, el Centre Cultural Internacional Oscar Niemeyer.
Aquí hi ha la figura de l'arquitecte brasiler. L'audaç viratge modernitzador de la ciutat és liderat per un geni de 103 anys. I encara fuma. Un paio que quan t'explica les línies mestres de l'auditori, per exemple –que al costat de la cúpula, la torre, l'edifici polivalent i la plaça oberta a la ria conformen els cinc espais del complex– parla d'acústica i visibilitat, conceptes normals que alguns arquitectes 'estrella' converteixen en paranormals. El Centre Niemeyer és la seva obra principal a Europa i l'arquitecte l'ha regalat a Astúries.
Interior del Teatre Palacio Valdés
La inspiració del seu darrer treball? Les corbes de la dona brasilera. De fet, només hi ha tres parets rectes a tot el centre (busquin-les, com a Wally) . Avilés les estrena el 26 de març. El primer que va tenir ganes de veure tanta voluptuositat va ser Brad Pitt . L?actor, bon aficionat al?arquitectura, es va presentar per sorpresa a Avilés. “Va arribar sense avisar i al cap de poques hores ja hi havia centenars de fans a la porta del Palau de Ferrera. Brad –en diu pel seu nom de pila– va haver de sortir del Niemeyer camuflat al cotxe d'un treballador de l'obra”, explica Natalio Grueso, director del Centre.
El telèfon mòbil val un Congo. A l'agenda es llegeixen els noms de Sam Mendes, Kevin Spacey, Stephen Hawking, Vinton Cerf, el mateix Woody Allen... tots participaran d'una manera o altra al Niemeyer. Perquè el repte comença ara. “L'objectiu és que aquesta obra emblemàtica es converteixi en un espai de creació i llibertat . Un dels seus pilars serà la producció i l'exportació de continguts propis. Els enllaços amb el Guggenheim de Bilbao són inevitables. És un edifici d'autor que per si mateix és capaç de regenerar un espai urbà.
Però "el Niemeyer no és un museu, és un lloc on totes les arts hi tenen cabuda ”, m'explica amb una fotografia d'Oscar Niemeyer (fumant) a les oficines del Centre al Teatre Palacio Valdés, un esplendorós teatre 'a la italiana' que es va aixecar quan Avilés tenia 12.000 habitants. Carlos Saura signa l'exposició inaugural del Niemeyer, de caràcter multidisciplinari, titulada La Llum. "Avilés és un poble asfaltat", em diu amb sorna un paisà armat amb boina i vara d'avellaner al carrer Ruiz Gómez. Per què no. Però m'ho diu en un carrer modernista que lliga en línia recta el nucli històric, declarat Conjunt Històric Artístic, amb el Centre Niemeyer, l'única intervenció de l'arquitecte brasiler a Espanya.
En un passeig màgic que et condueix en només 500 metres des de la ciutat medieval, una de les més ben conservades d'Espanya i on fa olor de llenya els dies de pluja, fins a l'arquitectura del segle XXII. I que bé es menja. A les porxades del segle XVII del pinturer carrer Galiana es troba Flamber , conduït per Eva a la sala i Fran als fogons, xef jove i virtuós que ha treballat amb Ferran Adrià a El Bulli i Sergi Arola a l'Arts . Pica-pica i plats per compartir com l'arròs guisat amb foie i oricis.
Oricis a Casa Gerardo
Uns passos més amunt, a la Plaça del Carbayedo, hi ha Casa Tataguyo. La seva llonganissa és mítica. Brad –anomenem Brad– va voler adonar-ne al seu pas per Avilés. Si el que es busca és una sidreria clàssica amb serradures a terra i sidra escanciada a l'ambient, res com Casa Lin. Per als llaminers, la primera dona a assolir l'alcaldia d'Avilés, Pilar Varela, recomana la Confiteria Vidal.
Els restaurants amb estrella Michelin són als voltants d'Avilés. Koldo Miranda personifica la metamorfosi d´Avilés. Encarna el full de ruta que persegueix la ciutat: de la contaminant indústria feixuga a l'exercici d'avantguarda. En el cas de Koldo, la gastronomia. Els seus pares van arribar del País Basc per treballar a Ensidesa i ell va créixer entre fogons asturians fins a arribar a l'estrella Michelin el 2006. L''oïda', aquesta fueta tan de cuiners, se li escapa fins i tot quan condueix. Parla amb entusiasme de les gastronomies del Perú i el Japó. Quan ho fa, no parla, dicta tallers de cuina (de fet, els imparteix) ; i no menja, devora. Ha trobat un buit d'autor a la cuina criolla : “La meva cuina rendeix culte a la tradició nikkei (japo-llatina), amazònica i xifa (xinès-peruana)”. El restaurant Koldo Miranda ocupa una antiga quintana asturiana de finals del XVIII a La Cruz de Illas, Castrillón, a quatre quilòmetres d'Avilés, on el xef va viure durant anys.
A l'arenal de Salinas regenta el Ewan Food , un gastrobar d'aire modernet. I la fabada asturiana? A Casa Gerardo. Pedro i Marcos Morán preparen unes fabes estrella Michelin tan voluptuoses com les corbes d'una dona carioca.
Aquest reportatge va ser publicat al número 38 de la revista Traveler.