Retrat de la interiorista Alexandra de Champalimaud.
Va saber des de molt aviat que el seu fort era el disseny i assegura que, des de la seva infantesa, “percebia el món des d'un prisma molt especial”. Potser va tenir a veure que Alexandra de Champalimaud va tenir la sort de créixer a Portugal i educar-se entre Anglaterra i Suïssa abans de completar els seus estudis a la Fundació Esperit Sant de Lisboa.
Ja fa gairebé 30 anys que va fundar el seu estudi a Mont-real, ciutat des de la qual es va traslladar a Nova York el 1994. Ja el 2008, amb el nom de Champalimaud “a seques”, va continuar creixent fins a convertir-se en un dels noms clau de l'interiorisme, aquest sense el que seria impossible entendre els paradigmes del nou luxe hoteler.
SOBRE LA SEVA CURIOSITAT INNATA
Condé Nast Traveler: En quin moment et vas adonar de la teva vocació?
Alexandra de Champalimaud: Vaig tenir sempre molta curiositat i una actitud positiva i inquisitiva que mantinc avui a la meva feina. Per exemple, sempre era als jardins de casa meva a Portugal preguntant coses als jardiners. Al final de la meva adolescència vaig saber definitivament que volia treballar al món del disseny. Té a veure amb la meva educació portuguesa, la cultura, l'arquitectura i les arts decoratives del meu país, que són tan especials. A partir d'aquesta passió per allò 'tradicional', vaig voler tenir un acostament més contemporani en el disseny. De fet, ja abans de fer vint anys vaig començar a crear peces de mobiliari amb el meu professor.
La casa d'Alexandra Champalimaud a Puerto Rico, una construcció de 1920 convertida en vila de luxe dins del Dorado Beach, a Ritz-Carlton Reserve.
SOBRE HOTELS I EL NOU LUXE
CNT: Què fa que un hotel sigui excepcional?
A.d.C. Per crear un gran hotel cal donar una sèrie d'elements que s'interrelacionin entre si. La ubicació és essencial, però també la seva capacitat per servir i enriquir les vides de les persones que allotja. Els clients s'han de sentir part del lloc. D'altra banda, crec que un hotel ha d'estar involucrat en la comunitat de què forma part. És evident que ha de ser bonic, però no obviem que el servei és importantíssim: extraordinari, discret i eficient.
CNT: Què és per a tu el luxe? I l'anomenat nou luxe?
A.d.C. Em pregunten això sovint. Sempre depèn de com es faci servir la paraula. Per a molts de nosaltres, si tenim aquesta sort, 'luxe' és elevar la manera com vivim d'una manera que sigui gratificant, tàctil; que ens inspiri. Algunes persones ho perceben a un altre nivell i només estan satisfetes amb la seva pròpia versió del luxe, plena de valuosos objectes. Per mi, el luxe pur és una barreja d'aquestes dues visions, però, sobretot, és tenir la capacitat de viure molt bé. Per això creem interiors amb una qualitat enorme a la manufactura i dins d'espais atraients, que convidin a estar d'una manera no agressiva, exagerada o fictícia. El luxe té un costat molt delicat i amable. També un sentit del confort i l'energia positius, perquè et connectes emocionalment a una cosa sublim i estimulant. Per això, per mi el luxe són també els espais que transcendeixen el temps, que no pretenen estar de moda. Intentem crear tendències, no seguir-les.
Suite Residence, al mític hotel Raffles de Singapur.
CNT: Quins elements teniu en compte a l'hora de concebre l'experiència de l'hoste?
A.d.C. El més important és arribar-hi. Tot el trajecte des de l'instant en què entres fins que vas a la teva habitació oa una de les zones comunes. Cal imaginar aquest primer impacte. Així, un dels elements fonamentals és l'escala dels espais, que s'han de relacionar molt bé entre ells. Penso molt a les habitacions, ja que una habitació sense llum, per exemple, és una cosa molt negativa, per això tenir grans finestres és clau. D'altra banda, si et sóc sincera, els banys per mi han de ser amplis i confortables. Per descomptat, afegiria que el llit sigui deu, amb llençols d'altíssima qualitat, igual que els coixins, i que prevalgui l'extrema neteja. Que tot estigui immaculat.
SOBRE LA CREATIVITAT
CNT: I què tens en compte en crear el concepte per a un hotel o restaurant?
A.d.C. Sempre cal tenir present l'usuari final. El propietari del projecte també hi està pensant, per tant, quan treballem, el que és fonamental són els objectius del pla, a més de respectar el pressupost. La part econòmica és sempre una realitat amb què has d'optimitzar recursos i ser creatiu. En qualsevol cas, insisteixo que per definir l'èxit del projecte és primordial el grau de satisfacció de l'hoste. En crear els diferents espais em poso al lloc del client i penso com hi interactuaria. Al restaurant valoro la necessitat d'un espai dinàmic, tant si és al costat del mar com en un racó de Nova York.
Tiffin Room, restaurant del mític Raffles de Singapur, hotel la remodelació del qual va durar sis anys.
CNT: Tens algun tipus de projecte que t'atregui més que d'altres?
A.d.C. Déu meu, no! Tots són un repte, encara que reconec que en alguns probablement gaudeixo més que en altres.
CNT: Això ens porta a voler saber... quin hotel us ha donat més plaer dissenyar?
A.d.C. Si miro cap enrere, cap als projectes que van canviar la meva carrera, un dels meus millors records és haver dissenyat hotels meravellosos al Canadà. I, sens dubte, el projecte que va canviar la meva vida va ser el Bel-Air, a Los Angeles. Passats els anys ara estic de nou al mateix lloc creant els bungalous. A Londres he col·laborat en alguna residència privada, ia Nova York va passar el que probablement va ser el detonant que va fer moure la balança de la meva vida professional: la reforma de The Algonquin. Quan vaig arribar es va celebrar un concurs per a la reforma d'un hotel tan emblemàtic... i vaig tenir l'enorme sort de guanyar-lo.
CNT: *Que bo, el de Dorothy Parker i la taula rodona... *
A.d.C. Això és! Va ser llavors quan la gent va començar a parar-me atenció i vaig aconseguir participar en meravellosos projectes.
CNT: I una feina de què estiguis orgullosa o que hagi estat un desafiament?
A.d.C. Un desafiament... mmm, crec que d'aquests prefereixo oblidar-me'n (riu). Fem projectes comercials, però també edificis residencials de molt alta gamma a Nova York, San Francisco... I ara mateix Hong Kong és un dels nostres mercats clau en aquest àmbit, cosa que ens encanta. Però la veritat és que no puc recordar una cosa realment negativa... i sí molt positiva. No fa gaire vam acabar la reforma del Raffles, a Singapur, imagina quin honor fer front a la remodelació d'un hotel tan bonic i amb tantes històries. Hem moblat i renovat completament tot l'edifici, cosa que ens va portar sis anys. Un llarg projecte, sens dubte, el que demostra que es pot afrontar una mica en sis setmanes, però també en anys. Això requereix coordinar-se amb un munt de gent meravellosa, des dels propietaris als operadors, paletes, arquitectes, els quatre grans xefs amb què treballem... Va ser un desafiament enorme, ja que ens havíem d'assegurar que a ningú no li decebria el resultat. Per sort, la reacció ha estat molt positiva i el balanç meravellós.
Alexandra es va encarregar de l'interiorisme del restaurant de l'hotel Troutbeck, del xef Gabe McMackin, estrella Michelin.
SOBRE SOSTENIBILITAT I ARTESANIA
CNT: La sostenibilitat és avui la gran prioritat. Com és el disseny “verd”?
A.d.C. Absolutament essencial. Està en totes les decisions que prenem i ens alineem per desenvolupar cada projecte compartint aquest objectiu. D'altra banda, ens trobem sovint que la regulació, tant de la ciutat com del país on s'ubica la feina, estableix normes amb què ens identifiquem al moment. Això facilita que s'implementin i que complim els criteris de sostenibilitat sense obviar que les coses han de ser atractives. De la mateixa manera passa amb els arquitectes amb què treballem. Comptem amb professionals molt preparats en aquest sentit, que fan les coses amb intel·ligència i sentit comú i que tenen un coneixement clar del que està passant i del que està disponible en termes de sostenibilitat. Realitzem conferències al nostre despatx almenys dues o tres vegades a la setmana, reunions molt informatives, perquè vivim en un món en permanent canvi. **L'entorn mediambiental i com hi interactuem és la nostra prioritat. **
CNT. Fins a quin punt juga un paper l'artesania als projectes de Champalimaud? Més encara sent de Portugal...
A.d.C. La veritat és que és molt encoratjador veure que actualment es reconegui i es respecti tant el treball dels artesans de Portugal. Jo sempre he estat una gran defensora de l'artesania i, és clar, amb més afany de la portuguesa. Em sento molt vinculada a l'artesania del meu país, és una cosa innata per a mi. Aquest sentit del tacte, aquest llustre, les juntes, la fusta, l'amor de la persona que crea cada peça com una cosa única... L'artesania és absolutament essencial per entendre i respectar cada cultura. Per exemple, em baso molt en la feina de la Fundació Ricardo Espirito Santo (FRESS) de Lisboa: els treballs que hi fan en fulla de plata, fulla d'or, lacat, lacat japonès i moltes altres arts i oficis són espectaculars. Per cert, en parlar d'artesania m'has fet recordar un dels meus projectes preferits a tot l'univers... Troutbeck.
Habitació a Troutbeck, hotel intervingut per Alexandra Champalimaud.
CNT: Sens dubte, no oblidaríem-nos tampoc de Troutbeck. Impossible fer-ho. És el tipus de projecte que representa com pocs el que parlàvem abans del nou luxe.
A.d.C. En efecte, Troutbeck representa completament els valors del nou luxe. I això també implica molta artesania. Fem servir tantes coses per donar-li forma... En un moment donat, procedim a fer la renovació de tot el complex. No se'm va permetre moure ni una presa de llum, així que vaig haver d'utilitzar els llums vells i fer que tot funcionés de nou. I recordo la pàtina en certs detalls... va ser molt estimulant. Estàvem en ple procés de renovació quan, de sobte, ens van assaltar dubtes sobre si modificar alguns elements que, al final, considerem que s'havien de mantenir tal com estaven. La pàtina dels anys ho fa fantàstic. Ja saps, aquesta meravella de poder preservar allò que té ànima i història. Com comentem, et cal sentir-te part de l'essència del lloc. I això és el regal més especial: aconseguir que la gent se senti a gust i que sigui capaç d'xopar-se de tal essència. A Troutbeck passa.
Un dels espais originals recuperats a Troutbeck per Alexandra Champalimaud.
SOBRE EL SEU SEGELL PERSONAL
CNT: Hi ha algun toc particular d'Alexandra Champalimaud que puguem identificar a través dels teus hotels?
A.d.C. Considero que sempre hi ha un toc diferenciador d'elegància en les coses que faig. Pot ser una peça d'art de grans dimensions o un moble antic amb una història especial. Les proporcions que utilitzo, la qualitat dels materials... això també em defineix. **Sóc molt exigent a voler sempre i només el millor. **
CNT: Quin lloc recomanaries com a imprescindible a Nova York, la teva ciutat de residència?
A.d.C. El restaurant Le Bilboquet, un dels meus preferits.
CNT: I a Espanya?
A.d.C. Hi ha tants... Tinc una gran connexió amb el País Basc, la meva àvia era de Fuenterrabía. Em ve al capdavant la gastronomia. Entre els meus restaurants favorits diria Elkano, Etxebarri i Rekondo, però també m'agrada anar de pintxos al nucli antic de Sant Sebastià, al Borda Berri ia la Cullera de Sant Telmo.