Saló amb peces de ceràmica i sostre artesonat
Portugal compta amb 31 regions vinícoles, una xifra considerable atesa la dimensió del país. Però la veritat és que la de la vall del Douro regna sobre totes elles, sinó tant per la seva mida, sí per la seva història i prestigi.
De fet, és la denominació d'origen més antiga del món, doncs va ser el Marquès de Pombal qui la va establir com a tal al segle XVIII per regular la producció de vi, sobretot del Porto, tan apreciat pels anglesos.
Durant segles van ser ells els qui més i millor van saber explotar aquestes terres, amb aquest gran riu al mig, per portar a les taules del seu vast imperi una infinitat d'ampolles.
Piscina feta amb granit de la zona i integrada a l'espectacular paisatge del Douro
No obstant això, el Douro, el Duero portuguès, és molt més que ‘Porto wines’ , ja que a la seva vall, patrimoni de la Humanitat per la Unesco des de 2001 , es produeixen excel·lents vins, licors i olis d'oliva . Aquesta riquesa natural i un ecosistema únic van animar a Philippe Austruy a tenir la seva pròpia Cinquena al Douro.
Així va ser com el 2013 va adquirir la centenària Quinta da Côrte, que durant tant de temps havia estat en mans de la família Pacheco i que es troba a només tres quilòmetres de Pinhão , aquest poble encantador al cor del Douro vinatero i dins del Triangle Daurat del Cim del Corgo, un dels seus afluents.
Austruy, home il·lustrat i de gust impecable, ja explicava, com sabran els enòfils, amb vinyes a la Provença, el Haut-Médoc i la Toscana.
I, encara que la Cinquena de què s'havia enamorat patia un implacable abandonament, ell va tenir clar el seu enorme potencial: les vinyes plantades en aquestes estretes terrasses anomenades “socalcos”, el paisatge, el casalot del segle XIX, el celler amb les seves valuoses bótes... aquell lloc mereixia una nova esplendor.
Un dels quatre dormitoris, que barregen mobiliari antic portuguès amb peces d'Ivanovitch
No resulta gens fàcil arribar fins a Quinta da Côrte, sobretot perquè has de posar atenció per no perdre't en aquests “socalcos”, però la recompensa és brutal: davant dels teus ulls es presenta una postal entre muntanyes, rius i vinyes en què es perd la vista, cels que es tenyeixen de mil colors al capvespre, una verdor majestàtica i, sovint, aquesta boira misteriosa com de les Terres Altes que us fa sentir rei o reina d'un territori ancestral. I el silenci. Un silenci que val or.
Un treballador a les vinyes de la Cinquena
A més d'elaborar vins diferents, Austruy va voler crear aquí un retir tan sublim com senzill i compartir la seva finca amb hostes que busquessin sentir-se com a casa. En una casa familiar on no hi ha espai per a formalitats ni protocol.
Per aconseguir-ho va embarcar en el projecte al dissenyador d'interiors Pierre Yovanovitch, i heus aquí una confessió: en realitat descobrim aquesta finca a través de Yovanovitch, de qui és tan fan la que signa aquestes línies com l'equip de Condé Nast Traveler, sempre pendent dels seus sempre magnífics treballs en hotels i viles per tot el món.
En fi, que immediatament vam voler saber què havia fet aquesta vegada a la meitat del Douro... i fins allà que vam ser.
El casalot principal, a meitat de les trenta hectàrees de la finca , és d'una tramposa senzillesa. L'amable Nuno Ferreira ens rep com es rep un amic després que, minuts abans, haguéssim estat rescatades per una altra persona de l'equip que va anar a buscar-nos entre les vinyes d'una finca veïna.
Detall de la cuina convertida ara en menjador i centre neuràlgic de la casa
Sens dubte, cal anar amb compte amb el GPS en aquesta zona tan sinuosa. Entre rialles per l'anècdota viscuda, ens convida a entrar a casa, les quatre habitacions, totes diferents, destil·len aquesta nova elegància gens estrident i basada en elements portuguesos que es barregen amb el luxe en els detalls i els materials, sant i senya de Yovanovitch.
Prova superada: un treball magistral de com salvaguardar l'esperit loci, l'esperit local tan anhelat. Quatre habitacions més als annexos, dues d'elles connectades per un saló ple d'encant, permeten ampliar l'espai, ideal per a grups d'amics o famílies.
Saleta annexa al menjador
L'estil es cola a tot arreu, a cada detall, i ens enamoren a l'instant els cobrellits portugueses, les catifes artesanals de colors modernistes, les peces de ceràmica, les obres d'artistes com Joana Vasconcelos...
Per consigna d'Austruy, l'interiorista sí que va mantenir alguns dels elements que van trobar a la casa, com els mobles portuguesos antics de fusta fosca que ara contrasten amb noves i alegres fustes en tons naturals.
L'antiga cuina revestida de rajoles és ara el menjador i el cor de la vivenda, i hi mana una xemeneia monumental.
El terra és de terracota ia la gran taula comunal ens diu la atenció la base de ceràmica de l'artista Laura Carlin, que representa un mapa del Douro de traç infantil. Val la pena també dedicar una bona estona a la biblioteca, plena de tresors literaris.
Escales del nou celler creat per Pierre Ivanovitch
En un nou garbeig, ja més pausat, ens anem topant amb curiosos aplics i tauletes de ceràmica aquí i allà, descobrim que els capçals dels llits “a la portuguesa” estan inspirats en els arxius de la Fundació Gulbenkian i comprovem que la col·lecció de atuells i antiguitats locals conviuen amb peces de Jean Lurçat, Roger Capron, Bruno Gambone, Jean Derval i Georges Pelletier i fins i tot les puntes de Natalie Dupuis, entre molts altres artistes.
El resultat és una casa amb ànima local on sentir-se en pau i relaxar-se entre visites i passejades o, per què no, amb un Porto-tonic a la mà.
I, encara que costi sortir del confort de la Cinquena, que no t'envaeixi la mandra perquè l'atractiu de la zona mereix moure's: la ruta del romànic portuguès, el Museu i Parc Arqueològic de Vale do Côa, algunes joies per a seguidors de l'arquitectura contemporània com l'església de Santa Maria a Marco de Canaveses, dissenyada per Siza Vieira, les cinquenes que esquitxen la vall, el senderisme, la proximitat d'alguns dels Llogarets Històrics de Portugal o el tren que surt de la preciosa estació de Pinhão, una de les més boniques del país.
Una altra experiència imprescindible és fer una passejada pel riu amb llanxa privada, encara que segueixen navegant per aquí els bonics “rabelos” d'antany, avui actualitzats. De tornada a la casa, si el temps permet, res com un bany relaxant a l´escultural piscina, feta amb granit local.
Un dels banys, en tons terracota i amb terra de fang
El Douro és un riu enològic, així que no podem obviar algun descobriment durant el viatge. A més del celler antic, que segueix produint vi de Porto (Cinquena dóna Côrte en les seves varietats Tawny, Vintage i Late Bottled Vintage), Yovanonitch va concebre un nou i imponent celler.
Després de mostrar-nos cada racó, Ivo ens dóna una lliçó magistral culminada amb un tast on són els vins DOC de taula els que més ens impressionen.
Al costat d'uns àpats deliciosos preparats per la cuinera, provem els Quinta da Côrte Princesa i els Gran Reserva, que ens entusiasmen al punt de tornar a Espanya amb diverses caixes, feliços en pensar que ens transportaran novament a l'estat de plaer que vivim a l'altra banda de la frontera.
El mateix passa amb els tres olis que elabora Austruy a les seves propietats: Cinquena da Côrte, Casanuove a Toscana i Peyrassol de Provença.
Façana amb menjador d´estiu
Ja de tornada, en destapar una ampolla de Princesa, ens assalta immediatament la bellesa del lloc. És increïble com una escapada tan curta pot donar tant.
Tornarem, això segur. Potser al setembre, en plena verema, ja que Ivo ens va prometre que podríem trepitjar el raïm amb ells en aquests tancs enormes del celler. Que viuríem una altra experiència inoblidable.
Philippe Austruy, propietari de Quinta da Côrte, i l'interiorista Pierre Yovanovitch