Instal·lació de l'exposició 'Salvador Dalí. Robert Whitaker. 1967-1972', al Teatre-Museu Dalí.
La imatge que serveix per obrir aquest breu resumeix a la perfecció la nova exposició temporal Salvador Dalí. Robert Whitaker. 1967-1972: l'ull del pintor surrealista vist a través de l'ull del fotògraf que va coquetejar amb el surrealisme (vegeu la grotesca portada del disc Yesterday and today que va acabar per ser censurada per la mateixa discogràfica dels Beatles).
O potser és el contrari, Whitaker a través de l'ull de Dalí? (si et fixes bé veuràs la figura de fotògraf reflectida a la pupil·la i l'iris de l'artista universal nascut a Figueres) .
Tres primers plànols extrems (boca, ull, orella) els de la foto de la instal·lació que, més enllà de retratar parts del rostre del pintor, són un prototip de la tècnica perfeccionada per Whitaker als anys 90 anomenada Whitograph (36 exposicions d'un rotllo de pel·lícula per a crear una única imatge) .
Retrat? Autorretrat? Meta-autoretrat? Tant se val, el que de debò transmet la instantània de l'ull és la estreta confiança sorgida entre ells arran que l'historiador i col·leccionista Douglas Cooper els presentés el 1967.
"Quan vaig conèixer Dali, li vaig dir que volia ficar-me al cap, fotografiar cada buit que pogués trobar. Vaig començar fotografiant les orelles, després dins de la boca i per sobre del seu nas", aquesta és la frase amb què recorden a la biografia oficial de Whitaker el primer contacte entre tots dos.
Dalí no era nou per a Whitaker, més aviat per a ningú del primer món, si tenim en compte que dos anys abans l'espanyol ja havia exposat al MoMA de Nova York ; tampoc Bob per a Dalí: el britànic era reconegut com el fotògraf de càmera dels Beatles i exercia de fotoperiodista per a les revistes Time i Life.
Salvador Dalí davant la seva obra 'La pesca de la tonyina' (1966-67) , un retrat de Robert Whitaker.
L'EXPOSICIÓ
Aquesta i altres fotografies –fins un total de 27 retrats de Dalí realitzats per Whitaker entre els anys 1967 i 1972– romandran exposades a la Sala de les Loggies del Teatre-Museu Dalí de Figueres durant un any per sort dels amants de dos dels artistes més significatius del segle XX.
Presos majoritàriament a la casa-taller del pintor a Portlligat, així com a París, els retrats pertanyen als fons de 707 imatges recentment adquirides per la Fundació Dalí a la família del fotògraf. I la peculiaritat de la mostra resideix que, malgrat ser totes conegudes, mai abans no havien estat exposades juntes.
Salvador Dalí a l'hotel Meurice de París amb una imatge icònica de John Lennon al fons.
Un altre detall dels retrats és que són molt més que això, són veritables posades en escena on cada detall aporta significat i significació, com el realitzat a l'hotel Meurice de París, on Dalí s'allotjava quan anava a la capital francesa, i en què comparteix protagonisme amb una imatge icònica de John Lennon penjada de la paret del fons .
Provocadors, irònics, canalles, així són els 27 retrats que serveixen per entendre millor l'univers surrealista que envoltava Salvador Dalí, però també la habilitat de Robert Whitaker per testimoniar èpoques i personatges.
Salvador Dalí retratat per Robert Whitaker a Porlligat, Girona.
Un dels 27 retrats realitzats per Robert Whitaker a Dalí i que articulen l'exposició 'Salvador Dalí. Robert Whitaker. 1967-1972'.