Un festí mariner amb vistes panoràmiques de Barcelona
Menjar a les altures dóna absolut pànic. No perquè el vertigen amenaci ni res semblant, sinó perquè allò que normalment solem ingerir a diversos pisos de distància del terra ve ben recolzat en preus desorbitats.
Rooftops, terrasses i vistes de 360 graus d'una ciutat cosmopolita i mediterrània gairebé mai no vénen acompanyades de bon servei, excel·lent matèria primera o preus molt acords a la qualitat. Encara sort que sempre hi ha algú que s'esforça per canviar les coses.
Amb el restaurant ** Marea Alta, ** (per fi) s'uneix el caixet que dóna pujar a la planta 24 d'un edifici com el de la Torre Colom de la Ciutat Comtal –el primer gratacel de la ciutat construït el 1971– de donar-se un bon i merescut homenatge, d'aquells que escassegen últimament i que es desmarquen de la cinquena gamma, plats virals o obertures mediàtiques que roben l'atenció de el que en realitat importa: menjar i gaudir fent-ho.
El restaurant d'Enrique Valentí es posiciona com un dels millors de la Ciutat Comtal
Obrint la veda a una cuina que molts ja consideren com una de les millors propostes de Barcelona, el restaurant del madrileny Enric Valentí ha fet molt de soroll des de la seva obertura fa dos anys, però encara té com a assignatura pendent fer que el món sencer escolti el ressò del seu poder.
Volíem quedar-nos el secret uns quants, però no, el que és bo s'ha de compartir i cridar als quatre vents.
Encara més quan es tracta d'un local que sap unir a la perfecció un interiorisme cuidat i modern amb una cuina que no té competència a Barcelona. O si? Pensa-ho bé: hi ha actualment un lloc on es pugui menjar, amb un tiquet mitjà de 85€ i 100€ un festival mariner? Ara ho torna a pensar: hi ha algun lloc on es pugui fer amb unes impressionants vistes?
Aquí la funció pot començar, per exemple, amb uns aperitius que funcionen com a veneració als nostres records de conserves i hora de l'aperitiu regades de canyes i barres: verat en escabetx amb puré de poma, anxoves de Santoña, uns musclos en escabetx que descobridament et transporten, sense objeccions, a les brases que els han fumat (espectaculars!) i uns llagostins cuits en aigua de mar.
A continuació, arriba la seva pròpia versió de la quallada de bacallà amb mel, servit amb espinacs i pinyons. Fresc i un lleuger descans entre els aperitius i els plats més forts.
El guisat de mongetes de Sant Pau amb galta i tonyina és delicat però prou picant per no caure en l'avorriment i una bona base per donar pas als peixos a la brasa: unes kokotxes d'infart i un turbot en què ni les espines se salven de ser (re) xuclades.
Un interiorisme cuidat i modern amb una cuina que no té competència a Barcelona
Analitzant el cas de Marea Alta (després de menjar-lo i beure'l), val la pena raonar en si potser ens hem acostumat massa a la novetat i que, potser és hora d'apostar, una vegada més, per l'honestedat.
És divertit de tant en tant deixar-se caure en els jocs extrems i les gresques d'experimentació, però potser s'ho haurà de pensar dues vegades a l'hora de voler menjar bé per després sentir-se bé.
Quan decidim fer-ho, allà estarà, brillant i palpitant a la nostra memòria els sabors i els colors de Marea Alta. Temptant-nos, trucant-nos, dient-nos coses boniques...
La planta 24 de la Torre Colom de la Ciutat Comtal acull un dels seus secrets (a veus)