La Generació del 27
Al número 31 del carrer Infantas, a la coneguda com a Casa de les Set Xemeneies (una de les seus del Ministeri de Cultura) ja llueix la primera placa en honor a les dones de la Generació del 27. L'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, ha estat l'encarregada de descobrir-la al lloc que, des de 1926, va albergar el Lyceum Club Femení, una de les primeres associacions de dones del país de la qual van formar part algunes de les integrants de la Generació del 27.
Tot i que encara no hi ha dates concretes, l'Ajuntament ha informat que durant tot l'any s'aniran col·locant plaques a diferents edificis de Madrid on van viure, pintar, escriure o es van reunir les dones homenatjades. Així, al carrer Marqués de Riscal 5 hi figurarà una placa en honor de l'advocada i la política Victòria Kent ; al número 45 del Passeig de la Castellana trobarem la de l'escriptora i política Margarida Nelken ; l'escriptora Maria Lejárraga tindrà el seu reconeixement al carrer Malasaña 18; el nom de la pintora Maruja Mallo ocuparà un espai al carrer Ventura Rodríguez 245; Luisa Carnés , periodista i escriptora, tindrà la seva placa a Fernández de la Hoz 356; i la poetessa i novel·lista Ernestina de Xampourcí al número 23 de Barquillo.
Un grup de dones estudien en una biblioteca
La iniciativa s'emmarca dins del Pla Memòria de Madrid, creat el 1990 per recordar a les façanes d'edificis persones, fets o espais relacionats amb la història de la ciutat. En aquests 27 anys, s'han col·locat 367 plaques, de les quals 275 estan dedicades a homes i 32 a dones , segons dades de l'Ajuntament. Per acabar amb aquesta descompensació, el Consistori tindrà en compte en adjudicacions futures criteris d'igualtat de gènere.
DE LA NECESSITAT DE CONÈIXER LA HISTÒRIA COMPLETA
"La fragmentació de la Història fa perdre part del relat d'aquells a qui estàs intentant reivindicar. Tots els actors i agents es complementen". Conquerir la visibilitat que va ser negada a les dones de la Generació del 27 "no és només una reivindicació de gènere, que es dóna per fet, sinó també cultural perquè no se'ns està explicant bé la història", explica Tània Balló, coordinadora del projecte transmèdia Las Sinsombrero. Desenvolupat juntament amb Serrana Torres i Manuel Jiménez Núñez, la iniciativa inclou un documental, un documental interactiu, un projecte educatiu, xarxes socials, una web i un llibre.
Placa col·locada a l'edifici que va albergar el Lyceum Club Femení
Balló, que va arribar per casualitat fins a aquestes dones fa vuit anys, explica que l'estupor davant del silenci que s'havia creat al seu voltant la va atrapar. "Em vaig decidir a dur a terme el projecte per la potència de la reivindicació i perquè aquesta absència tindria molt impacte", encara que no s'imaginaven que tant. De fet, ja estan preparant la segona part del projecte que esperen tenir llest a finals del 2017 o principis del 2018 , i en què volen incloure una exposició a Madrid durant l'any que ve.
Per a la primera part, “seleccionem les més òbvies, les irrenunciables i les innegociables”. Així, de cara al nou projecte ampliaran la nòmina de les dones que s'uniran a les que ja van reivindicar: Ernestina de Champourcín, Maria Teresa León, Concha Méndez, Maruja Mallo, Maria Zambrano, Rosa Chacel, Josefina de la Torre i Marga Gil Roësset.
Cartell promocional del documental de Las Sinsombrero
Totes elles van ser eliminades de la història oficial de la Generació del 27. “Cal canviar el relat. Elles no aporten alguna cosa a la Generació del 27, elles són part de la Generació del 27. Són artistes en igualtat de condicions que ells. Cal reformular el relat de la Generació del 27 i incloure-les", reclama Balló, que considera que gràcies al projecte crossmedia ia un altre tipus d'iniciatives aquestes dones estan una mica més presents. "És un moment en què la inèrcia per la seva reivindicació està molt en alça, però encara falta que això sigui una cosa natural, com un acte de justícia a la ciutadania que mereix conèixer tota la Història”.
Perquè, com escrivia Luisa Carnés el 1934 a la seva novel·la Tea Rooms. Dones Obreres, ja “ha passat el temps en què es considerava ridícules i espatlles les dones que es preocupaven de la vida social i política del món. Abans crèiem que la dona només servia per sargir mitjons al marit i per resar (…) Avui sabem que les dones valen més que per remenar roba vella, per al llit i per als cops al pit; la dona val tant com l'home per a la vida política i social”.
Seguir @mariasanzv