'First Cow', de Kelly Reichardt.
Que algú et miri com Cookie (John Magaro) mira a la primera vaca que arriba a aquesta terra fronterera d'Oregon. Any 1820. La primera vaca lletera arriba a aquest territori “cosmopolita segons alguns estàndards”, diu Kelly Reichardt, la directora de First Cow, . “Hi havia persones de Rússia, Amèrica del Sud, Anglaterra, Espanya, Hawaii i la Xina, juntament amb les nombroses tribus i bandes que vivien al llarg del riu i que portaven una eternitat usant-ho com a ruta comercial”. Però no hi havia vaques lleteres.
Estem a Orgegón a la zona de Lower Columbia, “el tram de riu que va des de l'oceà fins on el riu Willamette arriba al Columbia, n l'actualitat es troba a Portland. Aquesta zona fa almenys 12.000 anys que està habitada per persones”. Abans que Oregon es convertís en estat, era un territori sense llei de pioners, de buscavides, de buscafortunes explotant els recursos naturals, caçant castors i óssos als seus frondosos boscos per vendre'ls pel món. El paradigma del Llunyà Oest. Però no tenien vaques lleteres. A aquest lloc arriba Cookie, un cuiner nòmada, un home fora del seu temps, que no encaixava en aquesta brutalitat i brutícia, però que mirava aquella vaca amb amor, veient-hi el secret dels dolços i postres que va aprendre en una altra vida a Boston.
La primera vaca arriba a la seva nova llar.
Animat pel seu inesperat amic, King-Lu (Orion Lee), un immigrant xinès que va conèixer al mig del bosc, nu, fugint d'un assassinat, decideixen munyir aquesta nova habitant, propietat del terratinent del lloc, a les nits, furtivament. I després, pel dia, venen al mercat bunyols amb mel i canyella. Els bruts paranyers i caçadors es tornen bojos amb aquest mos “que està fet amb el sabor de la llar”. Per a King-Lu i Cookie és el principi d'un negoci pròsper, encara que sigui basat en un engany.
First Cow (estrena a cinemes el divendres 21 de maig) està basada en la novel·la de Jon Raymond, encara que només en una petita part d'aquest llibre on ni tan sols hi havia una vaca. Per Reichardt, la vaca és una guia moral, permet mirar amb distància i identificació allò que fem en aquest món. First Cow és un retrat de les arrels de aquests EUA construïts sobre el treball i la identitat d'immigrants i nadius. És una explicació i crítica del capitalisme inicial. “El capitalisme pot conviure amb el món natural? Poden coexistir tots dos?”. Els pregunta la directora, una de les cineastes independents més respectades, als personatges i també a l'espectador.
Els seus personatges es troben amb les respostes, arrelats per sempre en aquesta terra on va néixer el somni americà. Agafats de la mà, volem pensar que ells no haurien sucumbit al que vindria anys i anys després: aquest enorme vaixell que travessa la pantalla (en format quadrat, íntim, claustrofòbic) lenta però implacablement a l'arrencada del film, abans que una dona trobeu dos esquelets enterrats.
King-Lu i Cookie, amics de la primera vaca.
Paisatges, animals, amistat són una trinitat sagrada ja a la filmografia de Kelly Reichardt. A First Cow hi ha molt de les seves pel·lícules anteriors (Old Joy, Meek's Cutoff, Wendy & Lucy). Sempre rodades a exteriors, per necessitat primer, per plaer ara. La història d'aquesta primera vaca, d'aquests primers passos a la destinació americana, necessitaven una càmera enganxada a terra que mirés més als peus dels seus protagonistes trepitjant capes i capes de fulles caigudes i mullades que al final de les copes d'aquests arbres, en què els dos amics amaguen els seus diners, negant-se encara a anar a un banc. King-Lu sí que somia amb la ciutat, amb viatjar i obrir un hotel a San Francisco. Cookie sembla més feliç cuinant amb allò que la natura li va donant: bolets, nabius… I aquesta vaca, aquesta primera vaca que és de la reialesa. "Mitat Aldernay d'Insigny i meitat Froment de Leon, de la província de Bretanya". Tot i que, en realitat, es deia Evie i la van seleccionar entre un munt de fotos perquè “era la que tenia els ulls més grans”.