Vaudeville, paradís per als amants dels crustacis
Que París és la ciutat més googleada en vigílies de Sant Valentí és una realitat indiscutible. I molts estaran d'acord que un sopar a la llum de les espelmes és una de les cites més desitjables de l'agenda de qualsevol escapada romàntica. Potser aquesta commovedora circumstància hagi propiciat que La Ciutat de la Llum, a costa de recer als enamorats de mig món, encarni el marc perfecte per a la proliferació d'amagatalls dedicats a la gastronomia a dues espelmes.
És cert que l'enamorament treu la gana, però aquest insensat estat tan sols dura un temps. Arribat el moment de la recuperació de la consciència, considero que compartir una vetllada gastronòmica simbolitza una de les declaracions d'amor més fascinants. Per als que s'animin a fer una volta per la capital de França, heus aquí dos espais dedicats a la gastronomia que mereixen la pena la visita, sigui o no el comensal un ésser aparellat . Si bé no comparteixen ni públic, ni especialitats en carta, tenen en comú una atmosfera francesa (llegiu romàntica) i una matèria primera que confirmen el savoir-faire dels que estan al comandament dels fogons gals.
El primer és el restaurant Vaudeville (29 rue Vivienne), davant de l'edifici de la Borsa. Les parets llueixen cèlebres retrats en blanc i negre . Els comensals són veïns treballadors de la zona les converses del qual semblen fluctuar entre les últimes dades del parquet francès i la tècnica cinematogràfica d'un Godard inaugurant la Nouvelle Vague. Però aquí el que sap de cinema és el menjar. En carta, un elenc de marisc i peix fresc que antecedeixen aperitius a base de mantega salada sobre panets cruixents. Aquesta brasserie resulta un paradís per als amants dels crustacis : els escargots de Borgonya marinats en vi Chablis superen totes les expectatives i, al marge de la creença popular sobre les propietats afrodisíaques del marisc, l'experiència de les ostres amb qualsevol dels seus vins blancs resulta prodigiosa.
El segon temple gastronòmic s'emplaça al bohemi barri de Montmatre. Le Chartier (7 rue du Faubourg, Montmartre) amb dos segles d'història, és un restaurant de dues plantes ple de comensals diversos. Potser no és l'opció més íntima i sofisticada, però sí la més autèntica i nostàlgica . No t'estranyis si trobes una cua que s'estén uns quants números carrer avall. Potser és perquè els plats principals de la carta no superen els 13€ o potser perquè la cuina casolana conté l'essència de la gastronomia tradicional francesa. Envoltats de infinits i gegantins miralls que ocupen totes les parets , sota llums de tons tènues, podem fàcilment viatjar en el temps i aterrar en una nit pròpia dels anys 20 del segle passat. Potser Marcel Proust, Henry Miller o un jove Matisse es van inspirar sobre una d'aquestes taules de fusta amb estovalles de paper, tan sols il·luminades per un parell d'espelmes.