David Bowie era un habitual a SO36
1.**CLÄRCHENS BALLHAUS **
Molt poc abans que esclatés la Primera Guerra Mundial, que va iniciar fa just cent anys el segle més convuls a la història de Berlín, obria al públic el ja mític Clärchens Ballhaus a l'Auguststrasse 24 . Anys després, en ple període d'entreguerres, no hi havia lloc millor al barri de Mitte per respirar aire fresc, en el sentit metafòric del terme, que aquest saló de ball que encara avui conserva la seva personalitat. Des de la façana fins a la decoració interior ens recorden que aquest lloc perviu des d'abans potser que naixessin els nostres avis . La premissa no pot ser més desitjable. Es pren un curs ràpid a la tarda per aprendre nocions bàsiques de ball o refrescar la memòria i aquesta mateixa nit la pista està disponible per a tothom que es vulgui lluir o, simplement, practicar en un entorn molt suggerent. Cada dia de la setmana està dedicat a un estil (salsa, tango, swing, chá chá chá…) . A més de servir menjars o ser perfecte per prendre's unes cerveses, **el súmmum del retro és el seu Spiegelsaal ** (el saló dels miralls) , que a més cada diumenge celebra el Gipsy Restaurant: un veritable viatge en el temps a l'època del swing amb banda en directe inclosa).
Un lloc per lluir-se
2.**GRÜNER SALÓ **
Grüner Salon (el saló verd) va néixer com a extensió del que és un dels espais teatrals més eclèctics de la ciutat, la Volksbühne . Es troba a més a més en un edifici que és una de les construccions més reconeixibles del centre de Berlín, a la Rosa-Luxemburg-Platz . La intenció inicial passava per recuperar el concepte de saló intel·lectual propi dels segles XVIII i XIX. Ara, entre la seva oferta cultural, també es gestionen cursos de ball a preus més que populars i se celebren festes temàtiques dedicades als balls de saló. Una de les més aconseguides és Bohème Sauvage. Passar-hi nit és com fer-ho en una de les pel·lícules de Marlene Dietrich. La cita és a més una constant a les grans ciutats de la cultura germanoparlant i compta amb sucursals a Viena, Zuric, Colònia i Hamburg.
Concert de piano a Spiegelsaal
3. SO36
No és tan antic com el Clärchens Ballhaus, però el SO36 és també una institució a la vida nocturna de la ciutat i ha marcat tota una època. A la dècada dels 70 aquest local de l'Oranienstrasse a Kreuzberg era el temple del punk, una cosa així com el CBGB berlinès. David Bowie era un habitual, així que el lloc no necessita més credencials. Pel que fa a Cafè Fatal , les festes que celebren tots els diumenges a partir de les set de la tarda, la mecànica és similar a la de la centenària sala de ball de Mitte, encara que les disciplines a practicar siguin molt diferents. A primera hora hi ha classes de ball opcionals sense cost addicional i, a partir de dos quarts de nou, la música sona perquè la gent balli salsa, rumba o qualsevol bogeria que se'ls acudeixi als seus responsables. Una cita més propera a la diversió causal que a la professionalitat.
Quan el ball no té final
4.**BERGHAIN **
A Panorama es ballarà una cosa molt diferent però, tractant-se Berlín de la capital del techno , és inevitable no reparar en el que és tot un temple. El concepte ballar fins a la matinada està infravalorat en què és la pista de ball secundari del cèlebre Berghain - a mig camí entre Kreuzberg i Friedrichshain, com ens suggereix el seu nom-. Algunes comencen divendres nit i poden arribar a durar fins dilluns al matí. Acull registres del techno molt més suaus que els de la sala principal fins i tot deixa espai al house.
Berghain, el club més famós de Berlín
5.**WALZERLINKSGESTRICKT **
Walzerlinksgestrickt, que es troba en una zona més tranquil·la de Kreuzberg -Am Tempelhofer Berg 7-, és una altra de les opcions on demostrar les habilitats a la pista. Del Lindy-hop al swing i també el tango o el claqué , els feliços anys vint també poden reviure's al seu local. Una oferta similar es troba a Jeder ist tanzbar i el boogie té el seu lloc a Cafè Keese al barri de Charlottenburg el primer dimecres de cada mes. El web swinginberlin.de recull totes les cites importants en un calendari.
El 'revival' dels anys 20