La terrassa de l'hotel Do.Reial
El DO. Reial és un projecte personal d'un empresari retirat que, després de tota una vida picant-se els hotels de mig món per feina, va decidir crear el seu propi hotel on reunir tot el que havia trobat a faltar o rebut amb alegria en diferents allotjaments. Així va néixer aquest petit hotel boutique amb una cura en el tracte, un punt casolà i una atenció als detalls en què es nota la implicació de la família propietària, des de les diferents textures a la decoració escollida a l'elecció de la cristalleria, atenció que es transmet també als espais gastronòmics.
Per variar, comencem per la teulada. Quan diem que el terrat (el terrat) del DO és únic no és una frase feta, sinó una dada impepinable: és literalment l'únic dels terrats dels edificis de la plaça Reial on regnen les tauletes i no les antenes. Un regal per als col·leccionistes de vistes urbanes insòlites , amb una perspectiva de la plaça que només podien gaudir els veïns dels edificis i un plaer de cara als dies càlids. Uns metres per sota, a peu de carrer, hi ha la terrassa, amb una estupenda selecció de tapes i platerets (ull a les braves), per gaudir de la vida de la plaça a l'ombra de les arcades que la circumden; aconsegueixen crear un ambient inesperadament íntim i tranquil a una plaça àmplia i que sol estar abarrotada les nits d'estiu.
És al restaurant la Cuina del DO on la cosa es posa seriosa : un menjador condicionat al celler de l'edifici sota una esplèndida volta catalana, íntim i acollidor i –important- amb bona acústica, és l'entorn per a una cuina creativa que segueix els paràmetres de la gastronomia de proximitat, amb productes locals i ecològics.
La Cuina del DO: aquí la cosa es posa seriosa
Els nostres favorits? Un cornet de tàrtar de tonyina amb escuma de mojito, la selecció de formatges de la finca Reixagó (dels mateixos propietaris de l'hotel i que pràcticament només es poden degustar aquí, i la veritat, val la pena) a combinar amb pans d'elaboració pròpia (gran èxit del d'olives i bacó encara que ens quedem amb el senzill), els contundents plats d'arròs -sempre presents en els diferents menús amb combinacions temptadores- i les postres, elaborades per un xef italià; el mos de poma caramel·litzada i gingebre i la pannacotta de cafè romandran molt de temps en el nostre record encara que, sigh, no són a la carta habitual, haver-los trobat en la proposta setmanal és una sort que caldrà temptar en el futur. L´àmplia selecció de vins i el bon cafè arrodoneixen l´experiència.
Cuina creativa i de proximitat
El lloc perfecte per prendre alguna cosa després és el Ocanya , a pocs metres, que pren el seu nom de l'artista que era transgressor (els crèdits inicials i finals de la pel·lícula rodats a la mateixa Plaça Reial) quan la transgressió estava prohibida, motivant reflexions sobre gènere i avantguardisme mentre el país començava a treure's l'olor a naftalina. Avui Ocaña dóna nom a un **local moderníssim (perquè els llums d'aranya i les picades d'ullet art decó són al final moderníssims) **, carn d'instagram en la seva bellesa i polivalent que potser funciona com a cafeteria, lloc de tapes o club, amb una terrassa molt sol·licitada i el propòsit de ser un d'aquells llocs on no paren de succeir coses interessants. Llocs nous d'estil tan diferent com complementaris perquè entrin més ganes d'acostar-se al cor de Barcelona.
Ocaña: un cafè moderníssim