Far de Cap de Creus, al Parc Natural del Cap de Creus
Durant l'explosió turística de la Costa Brava, molts dels seus pobles pesquers, tranquils i bonics, van ser destrossats per la construcció massiva d'edificis esgarrifosos que no tenien res a veure amb l'arquitectura del lloc.
Però Cadaqués va ser capaç de sobreviure, convertint-se en una mena d'última baula dels pobles perduts. Potser, la resposta a la seva llarga vida sigui perquè l'accés fins aquí mai no va ser fàcil.
Després de deixar enrere la Badia de Roses, arrenca un únic camí de corbes no apte per als que es maregen fàcilment, pel qual cal pujar i baixar una muntanya fent una ziga-zaga interminable que, per als assidus, significa el pròleg de la felicitat.
Panoràmica de Cadaqués
Cadaqués és mundialment conegut gràcies al geni del surrealisme, Salvador Dalí. Nascut a Figueres el 1904, es va enamorar d'aquesta localitat on estiuejava amb els seus pares i, finalment, es va instal·lar a Port Lligat, un petit poble veí on va construir casa seva.
Primer, sol, després, amb la musa i la dona, Gala. Diuen que va començar comprant una petita barraca a un pescador i, a poc a poc, va anar reconstruint-la fins a convertir-la en el que és avui.
Una obra d'art en si mateixa, on es pot trobar des d'un ós polar dissecat i els cignes que en la seva època corretejaven solts pel saló, fins a una enorme piscina amb forma de penis gegant a la terrassa.
Dalí sempre deia que era la primera persona a Espanya a veure sortir el sol, gràcies al fet que casa seva està orientada al nord-est. Des del seu llit podia veure l'alba a través d'un mirall que va col·locar estratègicament per complir aquesta missió.
Platja principal del municipi
AVUI I SEMPRE
Quan tenia dotze anys la meva família i jo ens vam mudar a viure a Llançà, un poble molt proper a Cadaqués. Aquest va ser el meu primer contacte amb el Alt Empordà. Tres anys anant a l'escola a Roses i, per descomptat, passant dies sencers al poble de Dalí.
A l'època no vaig arribar a apreciar tant la zona, però, quan vaig tornar anys més tard, tot va canviar en conèixer a la família Rask-Steiner després que uns amics de Barcelona em portessin a passar un Sant Joan a casa de Jessica Steiner, un dels éssers més especials que he conegut mai.
La mare de Jessica, Jessi Rask, escultora i pintora danesa, es va enamorar de jove de Cadaqués en un dels seus tants viatges. Des d'aquell moment va saber que aquest era el seu lloc.
Va comprar una antiga ruïna que va anar arreglant i decorant amb el seu particular gust i que, avui dia, és el centre de reunió dels seus fills quan tornen a casa.
Porxo d'AngelRoc
John, el petit, és mag i viu a Nova York, mentre que Jessica és directora de fotografia i viu a Los Angeles. Sempre que tornen a AngelRoc ho fan envoltats d'amics de tot arreu del món.
La seva meravellosa terrassa ha estat gairebé sempre l'amfitriona de les nostres reunions, però un altre dels nostres plans és anar a veure el capvespre al far del Parc Natural del Cap de Creus. S'hi arriba amb cotxe i fa la sensació d'estar fent una exploració per Mart.
Allà, al costat del far, hi ha un restaurant on serveixen un espectacular peix i on es pot menjar a l'aire lliure per admirar tot el paisatge i els primers pobles de França, que són allà mateix.
Això sí, cal anar amb cautela, perquè com que s'aixequi la tramuntana es pot volar, ja que el vent arriba a assolir els 150 quilòmetres per hora.
Cap de Creus amb França al fons
ON TOT POT PASSAR
Quan era més jove, la meva mare solia explicar-me que un matí de gener de 1998 va sonar el telèfon a casa nostra de Llançà. Era el seu amic Enrique Oliva per explicar-li, entre emocionat i incrèdul, que s'havia assabentat que Rostropovich, el millor violoncel·lista del món, tocaria aquell mateix matí al museu del qual va ser secretari de Dalí, el capità Mur.
Ella va contestar amb la mateixa emoció que ell i, encara que no hi havia cap notícia o entrades per comprar, van decidir agafar els cotxes i trobar-se a la porta del museu. Va entrar al bar Boya i es va trobar a la barra amb dos habituals: un especialista d'escenes perilloses de cinema americà i un artista japonès.
Va demanar un Campari i va contemplar la preciosa vista des de la vidriera. Al moment, va veure pel carrer l'alcalde i el regidor de cultura. Va sortir a trobar-los i els va dir: “És veritat?”. Van assentir amb el cap, rient, mentre l'alcalde treia una entrada i li donava dient-li: “L'última”.
Junts, tots tres van emprendre marxa fins al museu. Allí els esperava el seu amic Enric i la seva dona. “No hi ha més lloc. Potser al final, quan entrin tots, pugueu aconseguir un espai”.
Autorretrat de l'artista Jessi Rask
Quan no quedava ningú per accedir al recinte, va parar de sobte a la boca de l'atzucac un cotxe del qual van baixar Rostropovich i l'esposa del capità Mur.
Van avançar cap a ells i, potser perquè ell va creure que eren allà per rebre'l, els va saludar afectuós i van poder entrar triomfals al petit teatre del museu.
La gent empordanesa, discreta i educada, havia deixat alguns seients a la primera fila i s'hi van asseure. En sortir del teatre (amb ell) , se'n van anar a brindar junts amb cava!
Però, què feia Rostropovich aquí? Les respostes la tenia el capità Mur. Fa uns quants anys, quan va ser secretari de Dalí, van anar junts a un dels seus concerts a Moscou i, mentre Rostropovich tocava, Dalí li va fer un retrat que més tard el capità li va regalar.
“Aniré a tocar per a tu a casa teva com a agraïment” li va dir el músic al capità.
Eriçons agafats a Cadaqués el dia de Sant Sebastià
La meva mare explica que a la tornada, conduint i contemplant aquell preciós paisatge, no podia evitar pensar que només en aquesta terra podien passar aquestes coses.
Aquí, on Dalí va aprendre a dibuixar els seus primers xiprers de tant mirar per la finestra del col·legi de Figueres, on es contempla el Canigó nevat mentre les onades brillen a la badia de Roses, on la gent diu que la tramuntana provoca la bogeria i la inspiració dels genis, on el surrealisme es passeja per cada carrer.
Sé que això va passar per la foto que un guitarrista anomenat Henríquez els va fer i va enviar a Enric. Si no, creuria que tot va ser un joc de màgia. Coses de Cadaqués.
Miguel Carrizo al Cap de Creus
QUAERN DE VIATGE
ON DORMIR
** Platja Sol (** Platja Pianc, 3): pocs llocs com aquest, just a la platja.
ON MENJAR
** Mut ** (Plaça del Doctor Pont, 12) : aperitius per gaudir davant del mar.
** Talla ** (Riba Pitxot, 18) : aquí ve pel bon peix, el moll i les postres delicioses.
Can Tito (Vigilant, 8) : arròs, peix i carn espectacular.
Raviyu (Av. Caritat Serinyana, 5) : ous estrellats amb foie, elaborades pizzes al forn i amanides.
Casa Nun (Plaça des Portitxó, 6): bonic, amb bon peix i amb terrassa coberta a l'hivern.
Casa Anita (Miquel Rosset, 16) : un mític. Ple de fotos del famoseu que ha passat per aquí. Juanito, el propietari, és tot un personatge.
Xiringuito de la Mei (Platja de Ses Oliveres) : dels poquisimos xiringuitos a la platja.
Dinar a la terrassa del Cap de Creus
QUÈ BEURE
La Frontera (Miquel Rosset, 22): té una gran terrassa i ambient per ballar.
Brown Sugar (Plaça Art i Joia, s/n) : sucs frescos al matí i música en directe a la nit.
L'Havana (Doctor Bartomeus, 2): d'aire colonial, amb concerts. Una mica més apartat del centre.
Galió (Plaça del Passeig, 13) : punt de reunió dels personatges del poble .
Boia (Av. Caritat Serinyana, s/n) : còctels davant del mar.
QUÈ COMPRAR
Mo Cadaqués (Plaça Doctor Pont, 7) : roba cool de dissenyadors contemporanis.
EL PLA
No ho dubtis: lloga un vaixell per anar fins al Cap de Creus. Contacta amb L'Adela, una barca dels pescadors de Port Lligat, i posa't a les mans.
Miguel contemplant l'horitzó i la platja a Cadaqués