Eva Serra i Ana Vega
A Eva Serra i Ana Vega , les dues amigues darrere de **2 Femmes a 2CV**, amb la crisi dels 30 els va donar per viatjar. O més que per viatjar per decidir entre instal·lar-se a la queixa i escudar-se en la comoditat i la por o unir-se i construir alguna cosa juntes. Aquest construir una mica juntes va ser llançar-se a recórrer el món en un Citroën 2CV 6 Special de 1983 blau cel , el darrer integrant d'aquest curiós trio.
“El 2CV és un cotxe màgic, que aixeca somriures allà on va” , explica a Traveler.es Ana. “És un tot terreny descapotable, capaç de creuar rius i muntanyes”. I sí, com tu i com jo, té preferències: el seu caràcter és mediterrani, encara que també respon a les latituds més fredes. “Arrenca sense problemes fins a -20º”.
I si ens atrevim?
“Sempre fidel, no deixa de parlar-te. Es queixa quan li dol alguna cosa, riu quan el portem per les carreteres preferides. És molt més que un cotxe, és el millor company d'aventures”, descriu l'Anna a aquest peculiar viatger.
Va anar a lloms d'aquest dos cavalls com van deixar enrere Mallorca al estiu del 2015. “En una fase inicial recorrem França, Mònaco, Itàlia, tots els països balcànics (Eslovènia, Croàcia, Bòsnia, Montenegro, Albània, Kosovo, Sèrbia, Macedònia, Grècia i Bulgària) fins arribar a Istanbul ”, enumera Anna.
La segona etapa la va protagonitzar Ana en solitari. “Em va portar a recórrer tot el territori turc, el Kurdistan, l'Iran, Armènia, Nagorno Karabakh i Geòrgia durant nou mesos” . A la tercera fase es va reincorporar Eva: “creuem Rússia i Europa de l'Est i Central”.
En total, 20 mesos de viatge. Es diu aviat i es viuen a poc a poc, al més pur slow travel style, gaudint de tot el que passa, llançant-se a la valenta tasca d'abraçar constantment allò desconegut i la improvisació i renunciant a aquestes comoditats que ens faciliten la vida.
“No sabíem mai on anàvem a dormir. La nostra tenda de campanya va ser la nostra llar bona part de les nits, fins i tot als gèlids hiverns de l'est i del nord d'Europa. A més, moltes famílies ens van acollir a països fora de la Unió Europea (especialment a Turquia, Iran i Nagorno Karabakh)”, explica Ana.
El curiós trio a la Toscana
“La nostra filosofia de viatge encaixa a la perfecció amb l'slow travel, sempre adaptant-nos a l'entorn, gaudint de la gastronomia local, de les maneres de relacionar-se de cada país. I, sobretot, passar molt de temps a cada lloc, degustar-lo, viure'l més que visitar-lo”. Amén.
Vint mesos donen per a molt, per moltes experiències. “No teníem estalvis. La idea era gastar poc i intentar aconseguir petits ingressos durant el viatge” , relata. Així, Ana i Eva es van submergir a la economia col·laborativa per aconseguir allotjament i dinar a canvi d'algunes hores de feina. També es van dedicar a la verema oa la recollida de l'oliva i van mantenir alguns llocs de treball com freelance gràcies a Internet i la capacitat per connectar el món.
També van tenir temps per creuar-se al seu periple amb moltes persones. “Els refugiats sirians ocupen un espai especial al nostre cor. Vam estar col·laborant com a voluntàries al **camp de refugiats de Presevo (Sèrbia)** en un dels moments més crítics de la crisi migratòria. Milers de refugiats s'amuntegaven sobre el fang i les escombraries per poder continuar el seu terrible periple. Molts volien tornar a Síria, tornar a la guerra, on almenys se sentien humans”, relaten.
Són vint mesos, insistim, de deixar anar llast i agafar les regnes de la seva vida; de deixar enrere una por que es va esvair al mateix moment de començar el viatge.
Somriu! Estàs a Uzès
“Descobrim que la por a allò desconegut és una imposició social, especialment per a les dones. Quan no hi ha res millor que descobrir llocs, persones i emocions que mai haguéssim experimentat si no haguéssim deixat enrere les nostres pors”. Deixant enrere la nostra zona de confort.
“Ens hem adonat que la idea que tenim del confort és relativa. Ara per a nosaltres el confort és la llibertat de fer allò que volem fer a cada moment , el donar-nos permís per explorar llocs i nosaltres mateixes. El confort per a nosaltres no és al sofà de casa, ni a la seguretat de tenir uns ingressos estables. El confort rau a agafar les regnes de les nostres pròpies vides”, sentencia.
I, pel camí, no només es recorren països, es recorre vida i s'hi acumula aprenentatge. Molt. “Hem après a escoltar-nos. A ser més conscients de l'espai i el temps en què ens trobem ia assaborir-lo. Hem après a dir que no, a acceptar les nostres emocions, també les negatives, ia compartir-les”, explica l'Ana per després prosseguir: “hem après a arreglar el cotxe, a dormir a qualsevol lloc, a compartir, a cuinar, a treballar el camp , a fer vi, a plantar, a sobreviure a la neu. Ho hem après tot i encara ens falta tot per aprendre”.
Per això ja acaricien la idea d'un segon gran viatge. Destí? Probablement Àsia Central , encara que, de moment, haurà d'esperar que digereixin allò viscut i el resultat de tot això: la publicació del llibre Dues cabres a 80 km/h: El peculiar viatge de dues dones a lloms d'un 2CV fins a l'Orient Mitjà.
Acampant davant de l'Egeu a Grècia