Monument homenatge a Julio Verne, de José Molares, a Vigo
La història de Julio Verne i Vigo s'escriu com els millors amors literaris. Amb uns bons tocs de feliç casualitat , ja que cap de les dues visites que va fer l'escriptor francès a la ciutat va ser premeditada, i de somiació primerenca, ja que en parlava abans ni tan sols de conèixer-la, quan va situar a la seva badia un capítol d'una de les seves obres cimeres: Vint mil llegües de viatge submarí.
Els encants que aleshores podia oferir la ciutat a l'escriptor no eren pocs, començant per un dels tresors més buscats, el de la batalla de Rande . En l'època en què Verne va escriure la seva novel·la, un escàndol financer derivat dels drets de rescat d'aquests tresors satisfeia titulars, fins i tot a la premsa internacional. És així, segons els experts, com Verne va conèixer la llegenda que assegurava que, sota les aigües de la Badia de Vigo, esperaven els galions espanyols que, el 1702, tornaven de les Amèriques carregats d'or i plata i van sucumbir a la batalla de Rande.
A aquesta llegenda s'hi va sumar una realitat, la campanya que el també francès Hipòlit Magen duia a terme a Vigo per trobar els galions enfonsats mentre Verne donava forma a la seva capità Nemo . De fet, hi va haver dues tecnologies que l'escriptor va reflectir a la seva novel·la, els llums Ruhmkorff i els respiradors Rouquayrol, que es van fer servir per primera vegada de forma professional en aquest intent de rescat a Vigo.
Així que què millor lloc que aquest perquè el capità Nemo trobés un botí que li permetés finançar els viatges ? La magnífica ria de Vigo, amb el tresor de Rande, va ser l'escenari elegit per Verne. És per això que, en aquestes mateixes aigües, davant de l'illa de Sant Simó, se'n situa una estàtua commemorativa que representa Nemo i els seus submarinistes emergint del mar amb les preades riqueses que els permetrien prosseguir amb les seves aventures.
El tresor de Rande s'amagava, segons explicaven, sota les aigües de Vigo
PRIMERA VISITA A VIGO
No va ser fins a deu anys després que es publiqués Vint mil llegües de viatge submarí quan Verne va trepitjar la ciutat per primera vegada. Ho va fer refugiant-se d'un fort temporal que no va permetre al seu vaixell, el Saint Michelle III, seguir la seva travessia cap a la Mediterrània. Era juny de 1878 i l'escriptor va estar diversos dies a Vigo, integrant-se a la vida de la ciutat, que es va bolcar amb una figura tan reconeguda . Com es pot comprovar als seus diaris, Verne passejava cada dia pels carrers bigues , llegia la premsa al ja extint hotel Continental, va assistir a balls en societats recreatives tan elitistes com La Tertúlia i va poder conèixer, ara ja sí, l'entorn que ja havia descrit a la seva novel·la i que va batejar a les seves escarides anotacions de viatge com “un veritable fiord”.
També va conèixer Verne a la seva primera visita la festa gran de la ciutat que, en aquell moment, se celebrava al juny: la processó del Crist de la Victòria -que ara té lloc és el primer diumenge d'agost- i les festes per la Reconquesta -actualment, el 28 de març-. Encara que aleshores l'escriptor no va poder gaudir de l'enorme representació que es dóna actualment, quan la zona històrica de la ciutat s'engalana per tornar a principis del segle XIX ia cada cantonada es recreen cuidades escaramusses entre francesos i viguesos fins que, al carrer Gamboa, se simula el moment àlgid de la festa quan s'enderroca la porta de la vila.
Sí que va poder gaudir Julio Verne de la impressionant panoràmica que ofereix el muntanya O Castro , lloc d'assentament dels primers pobladors i per tant origen de la ciutat. L'ascens no és un passeig senzill, però bé val la pena anar descobrint el perfil de l'urbs des de dalt i contemplar, al cim, la antiga fortalesa , considerada un dels millors miradors de la zona, amb una immillorable vista de la ria. Des d'allà, Verne va poder delectar-se amb l'encertat de la seva elecció d'aquell racó del món com a escenari per a una de les seves cimeres.
Els diaris de Verne reflecteixen les passejades de l?escriptor pels carrers de Vigo
LA EMPREMTA DE VERNE EN VIGO
La segona visita de Verne a Vigo va ser el maig de 1884, quan, novament, el vaixell de l'escriptor va recalar a la ciutat, de nou sense programar-lo, per una avaria . Curiosament, l'arranjament es va dur a terme als tallers d'Antonio Sanjurjo qui, el 1898, va construir un submarí per defensar la ria davant d'un potencial atac nord-americà, en aquell moment en guerra amb Espanya, i que es pot veure avui al Museu do Mar de Galícia. La llegenda atribueix una amistat entre Verne i Sanjurjo que, tanmateix, els experts discuteixen.
Tot i que s'ha trigat a exalçar-la com a tal, la figura de Julio Verne ha estat d'enorme rellevància a Vigo, situant la ciutat al mapa literari fa ja més de 150 anys . Tot i això, no va ser fins al 2005, coincidint amb el centenari de la mort de l'escriptor, quan Vigo comença a honrar Verne amb una estàtua . Encarregada i donada per la Associació de Dones de Pontevedra , l'escultura mostra el francès mirant el mar i assegut sobre un calamar gegant com el que ataca el Nautilus a la seva novel·la.
També del 2005 és la placa i el conjunt escultòric de l'illa de Sant Simó que mostra el Nemo i els seus bussos. I finalment, set anys després, el 2012, es crea la Societat Verniana de Vigo , la segona a Espanya després de la de Barcelona, per exalçar, entre altres coses, el pas de l?escriptor per la ciutat. I és que, com va escriure el mateix Verne: “Doncs que ens trobem precisament a la badia de Vigo, professor Aronnax -em va respondre el capità Nemo-, i que, si ho desitja, està a la mà desentranyar els seus secrets”.