L'espectacle ha de continuar
Quan la crisi provocada per el coronavirus va noquejar el sector de la música en directe l'any passat, desgavellant els plans d'oci de milers de melòmans, pocs a la indústria van intuir que els cops de cua d'aquell terratrèmol continuarien sentint-se l'estiu del 2021. Unes rèpliques que hi són redefinint el concepte de divertiment i el format de festival.
Propostes culturals per als propers mesos no falten, els artífexs dels esdeveniments són uns lluitadors entestats a fer combregar el públic amb la música: des dels cicles de concerts Les Nits del Coliseum (del 24 d'abril al 2 de maig a Barcelona, amb artistes com José González o Triangle d'Amor Bizarro) o de Moll 12 (va arrencar el 6 de març fins al 3 de setembre, a Alacant, amb artistes com La Bien Querida o Rigoberta Bandini), fins als festivals 17è Festival Ribeira Sacra (del 16 al 18 de juliol de 2021 al cor d'aquest paratge natural gallec i amb grups com Teenage Fanclub o Broquio), el Visor Fest (17 i 19 de setembre a Benidorm, amb James o els Waterboys) o el Warm Up (8 i 9 d'octubre a Múrcia, amb Hot Chip i Digitalism).
Promotores com el Primavera Sound o Produccions Baltimore (darrere de Moll 12 i artífexs del mític Low, previst aquest any per al darrer cap de setmana de juliol) aposten per crear cicles de concerts.
“El festival Primavera Sound del 2021 es cancel·la aquest any, però neix el cicle Les Nits del Coliseum”, corrobora Joan Pons, director de comunicació a Primavera Sound.
El Tomavistas tampoc tornarà com a festival aquest any (ho farà previsiblement el maig del 2022): el 2021 s'estan celebrant, això sí, els directes a diverses sales de Tomavistes ciutat, un format amb solera que va arrencar el 2014, i del 21 al 30 de maig al Tierno Galván, tindrà lloc així mateix el cicle de concerts (dues bandes per dia) del Tomavistas Extra.
“Els organitzadors i els patrocinadors estan fent un acte de fe veritable: uns per planejar i programar en un escenari d'incertesa, i altres perquè no saben del cert si el projecte que els han presentat es podrà dur a terme així o no”, opina Lorena Jiménez, directora de La Trinchera, especialitzada en comunicació, producció i esdeveniments.
Tot i haver anunciat dates i fins i tot esgotat les entrades, alguns poc poden comunicar. Els organitzadors del Weekender (5 i 6 de novembre a Benidorm, sense cartell difós) –amb el segell d'excel·lència del Primavera Sound i amb totes les entrades venudes– treballen a diversos escenaris possibles.
“No podem respondre preguntes sobre com s'organitzaran els àpats o com es desenvoluparan els concerts perquè encara hi ha molts dubtes i no hi ha res concret. Qualsevol cosa que diguéssim avui, la setmana que ve podria ser diferent. Si el dia que arrenca el festival canviés la normativa, ens hauríem d'adaptar”, explica Pons, que recalca que la comunicació amb les institucions està sent estreta.
"Si el diàleg no hagués estat tan fluid i el treball tan conjunt, no hauria estat possible celebrar res" , insisteix Pons, a qui el calendari de vacunació el fa ser optimista respecte a les condicions de celebració del Weekender, programat per al novembre.
“Serà un festival molt xulo, amb uns 60 artistes nacionals i internacionals. Però la gent té tantes ganes de sortir de casa que de vegades penso que podríem programar una disco mòbil de poble en poble i la gent vindria igual”, fa broma.
I és que el que sí que sembla que sobren són ganes. Les entrades del Weekender (una primera tanda a aproximadament 300 euros per persona i una segona, a uns 450 euros per persona) es van esgotar en 24 hores; les del Ribeira Sacra, en dues setmanes.
“Demanda i bandes n'hi ha. El que es programi per a aquest estiu, funcionarà. L'assumpte és que canviaran els conceptes de lleure: torna la cultura del concert”, augura Jiménez.
La febre dels macrofestivals –esdeveniments de més de 10.000 o 15.000 assistents– es desinfla en aquesta conjuntura caracteritzada per mesures de seguretat com la mal anomenada distància social (per què diem social i no física sent social un terme tan polític?).
Abans del Covid, ja coexistien aquest tipus de cites amb formats reduïts i en alguns casos, més exclusives on primava la comoditat. Aquest és el model del 17è Festival Ribeira Sacra (el 17 es refereix a la inclinació dels vessants a la regió).
“Si em plantegés organitzar un nou festival en aquest context, seria un esdeveniment tipus el Ribeira Sacra que aquest any compleix la cinquena edició: un festival premium, molt diürn ia l'aire lliure que uneix música amb naturalesa, turisme, gastronomia i vi on preval la comoditat del públic i la proximitat amb els artistes. Abans del Covid, ja apostàvem per concerts a escenaris màgics on no hi hagués sensació d'angoixa. En cap edició no hem volgut vendre tot l'aforament. El Covid ha accelerat la tendència d'aquesta mena de festivals”, opina Carlos Montilla, director d´aquesta proposta guardonada el 2020 amb l´Iberian Festival Award a millor festival de petit format d´Espanya i candidat a la millor activació d'Enoturisme de Galícia. Aquest any, a més, la Unesco decidirà si la regió passa a ser Patrimoni de la Humanitat.
“Es tracta de valorar d'una altra manera els aforaments petits i donar-los suport: no es pot deixar ningú enrere, i ara mateix aquests formats tenen un problema de subsistència. Caldria ajudar-los i si és mitjançant subvencions, doncs benvingudes siguin”, reivindica Jiménez.
Potser havíem arribat a una perversió de l'experiència musical en viu: milers de persones cridant mentre l'artista canta (i no corejant a l'uníson com Freddie Mercury va demostrar que els músics xamans sabien fer) i traient-se selfies d'esquena a l'espectacle; cosa que no vol dir, per descomptat, que la millor experiència sigui experimentar un directe des d'una cadira.
“Alguns són durs de veure asseguts, d'altres, no”, considera Jiménez, que recorda com durant el cicle del Tomavistes Extra de l'any passat un grup de joves entusiasmats amb Carolina Durante pujaven i baixaven les samarretes i van llançar puntades de peu a l'aire de pura energia concentrada; amb les consegüents i reiterades trucades a l'ordre dels guàrdies de seguretat.
“Era la versió del pogo assegut… De vegades, em plantejo com ha de ser de dur per a la gent jove que comença a anar a concerts haver-los de veure així…” , lamenta Jiménez que insisteix en el bon comportament del públic.
Carlos Montilla destaca també com a lliçó apresa després del Ribeira Sacra 2020, el civisme del públic: "Sense la seva col·laboració hauria estat impossible organitzar-ho, el seu comportament va ser exemplar".
El Ribeira Sacra, un dels pocs que es va arriscar a organitzar un esdeveniment amb format festival l'any passat, va engegar una gruixuda maquinària de protocols complementaris: neteja, seguretat, producció…
“Abans del Covid, l'aforament del festival rondava les 2.750 assistents i a l'equip de producció hi havia unes 60 persones. Ara, són 500 assistents i una 90 persones en producció” , detalla Montilla que recalca que la seguretat és primordial.
“Afortunadament, una de les nostres activitats estrella, els concerts en catamarà pel riu Sil , es recuperarà aquest any després d'haver-se suspès l'anterior. Seguiran els tasts, les rutes i les sorpreses gastronòmiques d'alt nivell”, afegeix.
“El que abans era complicat, ara és complicadíssim”, alerta Lorena Jiménez, que recorda que no tenir una normativa unificada a tot el territori nacional –canvien les normes sobre aforament i menjar, per exemple, entre autonomies– és un desavantatge.
A això s'hi afegeixen altres contratemps, com ara un músic de positiu dies abans de tocar; aquest va ser el cas a la gira de Nacho Vegas o al concert de Zetak programat per a l'abril passat.
“Amb Zetak no hi va haver més remei que cancel·lar, amb la decepció per a totes aquelles persones que van esgotar les entrades en dues hores” , explica Zara Sierra, premsa i relacions públiques de la promotora Last Tour, que aclareix que les actuacions s'han reprogramat per al 7 de maig.
“El guitarrista de Nacho Vegas va donar positiu també abans de la gira i la banda només va tenir un dia per assajar el set en format de quartet en comptes de quintet. Als concerts, guitarristes locals es van sumar per tocar dos o tres temes”, explica Sierra.
Monkey Week 2019
Altres possibles disgustos: “Si ja amb les entrades venudes, l'aforament s'ha de reduir per la normativa, les solucions són intentar fer dos torns de concerts d'una mateixa banda o tornar entrades”, explica Jiménez.
La sensació de treballar amb fum pot ser frustrant: “Les entrades per al concert a Madrid de Zetak, una banda que canta en basc, es van vendre en dues hores: hi ha demanda de música en viu”, insisteix Sierra, de la promotora Last Tour, responsable dels llegendaris Bilbao BBK Live, Azkena Rock Festival, Donostia Festibala i BIME.
“Tradicionalment, el mateix dia que s'acaba un festival s'anuncien les dates de l'edició de l'any següent o fins i tot algun nom del cartell. El problema ara és que no hi ha cap escenari de certesa a dos mesos vista. Treballem en plans alternatius, però en aquesta situació d'incertesa no sabem si algun es podrà concretar, per la qual cosa també és prematur parlar de quin suport institucional o patrocinis hi podria haver”, revela Sierra.
“L'únic que tenim clar és que no volem defraudar el públic que fa un esforç comprant entrades, per això no anunciarem res sense tenir la seguretat que es podrà celebrar”, afegeix Sierra, que també afirma i revela que estan negociant amb bandes internacionals.
L'any passat, Last Tour va intentar compensar la cancel·lació amb concerts en streaming. “Nosaltres també ho vam fer: fins i tot vam gravar i difondre grups tocant. Aquest any som més optimistes, celebrarem el Monkey Week presencial però també en línia. Tota crisi fa que et reinventis: hem invertit en càmeres, equips, tecnologia…, i estem negociant per llançar un programa de televisió. El seu fort és que coexisteixin diferents models, el format únic de macrofestival no és sostenible” , reflexiona Tali Carreto, director del Monkey Week i Monkey Weekend, i part de La Mota Comunicacions.
Monkey Week 2019
Alguns reconeixen que els beneficis no són el més primordial: “L'any passat el Ribeira Sacra no va ser rendible, fins i tot en un escenari precovid, és difícil que ho sigui: les produccions són molt costoses. El 2020 vam apostar per donar suport al sector ia la regió, però seria difícil continuar treballant en aquest escenari: esperem que aquest any els sobrecostos estiguin més ajustats”, explica Montilla, del Ribeira Sacra, que compta amb suports institucionals i el patrocini d'Alhambra.
Álvaro Martínez, director de Mallorca Live (del 18 de juny al 30 de juliol a Mallorca, amb Sidonie o Fuel Fandango) coincideix: “L'any passat van ser unes circumstàncies excepcionals, en només dos mesos vam passar de fer un festival de quatre dies amb capacitat per a 28.000 persones al dia, a fer un cicle de concerts de mes i mig amb un aforament de mil. Crec que a tots els que ens dediquem a la música no només ens motiva la rendibilitat, hi ha un punt romàntic i, ateses les circumstàncies, ens semblava una obligació moral continuar apostant per la cultura”.
"El cicle no va ser rendible però sí que ens va compensar l'afecte i la proximitat del públic, l'agraïment dels artistes i les oficines, la comprensió i el suport d'institucions, patrocinadors i mitjans de comunicació. Aquest darrer any hem demostrat que la cultura és segura, sobretot a l'aire lliure, per a nosaltres seria important ampliar l'aforament i vendre més entrades perquè la rendibilitat sigui menys complexa”, conclou Álvaro Martínez.
Potser ha faltat coordinació i suport des del Govern: El Ministeri de Cultura hauria d'haver coordinat totes les carteres involucrades, el sector d'esdeveniments i espectacles és molt transversal. No es tracta només d'artistes, organitzadors, tècnics o públic" , comenta Jiménez, de La Trinchera i una de les col·laboradores a la plataforma Alerta Roja durant els primers mesos
"Què hi ha dels que viuen de posar les moquetes o dels conductors de furgonetes que traslladen els ferros per muntar escenaris? Ronden les 900.000 persones al sector, més que en automoció, gairebé totes autònomes, moltes amb pèssims contractes…També s'estima que aporta el 4% del PIB , però és un càlcul aproximat d'un sector molt gran, manquen dades”, afegeix Jiménez.
Un té la sensació que allò que no era audiovisual i espais considerats com a assegurances –cinemes, teatres…– s'ha descuidat i que es podrien haver cedit molts més espais públics per a espectacles.
Carlos Mariño, mànager d'artistes com Lori Meyers o Fangoria, es queixa de manca de companyonia: “Quan es van publicar els ajuts de 16 milions d'euros de l'INAEM (el 2019 havien estat de 6,2 milions), molts no n'assabentem: és cert que la responsabilitat primera era nostra –aquests ajuts es van publicar al BOE–, però molts no sabíem que serien tan importants el 2020. Quan t'assabentes que amics van aconseguir salvar l'any en cobrar entre 50.000 i 70.000 euros, trobes a faltar que t'haguessin avisat i fins i tot penses malament; van optar per mantenir-lo en secret perquè els diners es dividís entre menys mans?”, planteja
Mallorca Live Summer 2020
I denuncia un perill respecte als caixets dels artistes: “L'any 2020 va ser catastròfic, en el meu cas 50.000 euros de pèrdues i una oficina amb quatre persones a ERTE. I aquest any en què es comença a veure la llum, però en què no han baixat ni la llum, ni el menjar, ni el lloguer, ens exigeixen que fem 'la tarifa covid'… Els caixets dels grups han baixat – en el cas de Fangoria, uns 10.000 euros, Lori Meyers, uns 15.000 euros–, i un tem que el 2022 s'aprofiti per no pagar el que correspondria pagar”.
Hem demostrat que la cultura és segura i que sobra creativitat. El seu fort seria que convisquessin tots els models, els macrofestivals i els festivals boutique, juntament amb altres alternatives com els festivals més experiencials i altres fórmules per venir.
“I és clar els directes en streaming perquè puguin gaudir-lo aquelles persones que no puguin assistir”, proposa Jiménez. Si alguna cosa és clara és que les estretors i limitacions potencien la inventiva i la creativitat.
Mallorca Live Summer 2020