Mercat de Sant Joan: si el teu és el menjar, aquest és el lloc
Aquestes són algunes coses que has de saber per gaudir més la teva visita al Mercat de Sant Joan.
EL BARRI
Sant Joan s'erigeix al primer quadre de la Ciutat de Mèxic i és hereu d'una gran tradició de mercaderia que es remunta abans de l'Època Colonial (1521) en què els mercats de Moyotlan i Tlatelolco proveïen l'enorme i puixant població indígena. Alguns historiadors esmenten que en un dia normal es donaven cita entre 20.000-30.000 persones que es dedicaven a l'intercanvi de productes.
Amb el pas del temps Moyotlán, canvio el seu nom per Sant Joan Baptista un lloc que s'ha transformat dels senyorius i solars de conqueridors espanyols i nobles asteques a un barri amb arquitectura dels 1800 i principis del 1900.
Caminar per Sant Joan és perdre's en un sinumer d'històries. Façanes amb blasons, cases que van veure passar el temps i molt de comerç d'una infinitat de coses. El predi que ara ocupa el mercat va ser propietat de la companyia cigarrera Buen Tono entre el segle XIX i XX. A primera vista el mercat no és diferent d'altres. Una estructura dels anys 50 amb poca llum i embolicada amb una pintura mural. Però en ingressar, un món de possibilitats gastronòmiques s'obren per a tu.
No tinguis por de regatejar al Mercat de Sant Joan
EL MERCAT
Inicia el teu recorregut per les fruites i les verdures. Acosta't als venedors (anomenats marxants) i pregunta'ls sobre les que no coneixes. Són uns experts en la matèria.
UN QUILO DE DURIAN
Articles des dels llunyans racons del món es donen cita aquí: kiwi daurat de Nova Zelanda; tubercles com la iuca, nyam, camote i malanga comparteixen espais. Les intenses olors de la fruita recorden el del mercat ambulant flotant Dammnoen Saduak, a Tailàndia i sí, aquí també venen el durian, aquesta fruita del sud-est asiàtic el gust del qual és delícia de molts però per la seva –desagradable- olor està prohibida portar-la en avions , transport públic i menjar-la a l'interior dels hotels
El Mercat de Sant Joan: una explosió de colors
UN TAC DE LLEÓ
La secció de carnisseria és una de les més completes –i singulars– del món. Aquí podràs trobar tot allò que no has provat: iguana, cérvol, granota, porc senglar, estruç són per als gustos menys aventurers, però si t'agrada el nou hi ha carn de guineu, cocodril i de lleó (sí, de lleó).
DES DELS SET MARS
En veure els peixos estesos als llits de gel et preguntaràs: Quins raigs són aquests? Alguns més coneguts que altres com la tonyina i el salmó fresc portat des de les llunyanes aigües del nord del món. Altres una mica més grotescs , grans, amb mandíbules dentades i noms poc comuns portats des de les zones profundes de l'oceà.
Quins raigs són aquests?
RICS EN PROTEÏNA
Aquest és el moment que estaves esperant. Aquí la gastronomia indígena segueix més viva –i saborosa- que mai. Uns tacs de xarrup rostit, o potser uns cucs d'atzavara dauradets i cruixents. Si els teus són els gustos refinats has de tastar el caviar mexicà: escamots (larves de formiga) a la mantega.
D'UN MAÓ, A UN FUMAT O FRISÓ AL CLAU
Madurats, fumats o joves i blancs. Rodons, altres quadrats. Espanyols d'abolengo, italians amb cognoms divertits i holandesos impronunciables. Tots són aquí! És un petit cel per als amants del formatge, com al mercat d'Alkmar, a Amsterdam.
Et ve de gust uns xapulins?
LA GENT
Atura't una mica i observa. Trobaràs que els clients són tan diversos com els productes.
ELS CONSAGRATS VÉNEN AQUÍ
Així com ho fan al mercat de marisc de Tsukiji, a Tòquio, els xefs dels millors restaurants de la Ciutat de Mèxic es donen cita molt d'hora per a la compra de la tonyina gegant i de les cloïsses tan grans com a mans de jugadors de basquetbol. Aquí no hi ha licitacions , però sí molta competència per emportar-se els millors productes.
Els marxants atenen la creixent comunitat asiàtica
LA TORRE DE BÀBEL
Rètols en cantons, mandarí, japonès i coreà escrits en cartolines fluorescents pengen de les parets. “Marxants”, parlant un fluid mandarí, atenen la creixent comunitat asiàtica . Tanta diversitat i idiomes et transporten indubtablement al Central Market de Kuala Lumpur.
ELS VENEDORS
Manca dels 64 carrers del Gran Basar a Turquia, però és possible trobar totes les espècies del món. I els seus venedors amb la seva astúcia, encant i tracte faran que compris alguna cosa als seus locals.
Rètols en cantons, mandarí, japonès, coreà... i el que calgui
L'ART DEL REGATEIG
Hi ha preus fixos per a algunes mercaderies i per a altres els venedors acceptaran propostes. No tinguis por de regatejar. A diferència dels socs de Marràqueix , aquí podràs baixar el preu una vegada o sol·licitar que et donin un “piló” (un extra) a la teva comanda.
UNA CANYA I UNA TAPA PER ACABAR
I és que diu el refrany: “les tempestes de Sant Joan treuen vi i no donen pa” però, en aquest mercat, sí que n'hi ha. Els dissabtes i diumenges al matí una clientela jove- i desvetllada- es dóna cita per tancar el dia amb unes tapes, un vi i una canya. I és que recorda tant les nits i les matinades que et dónes en un dia de rumba en acabar a San Miguel a Madrid.
COM ARRIBAR-HI: Carrer Ernesto Pugibert (entre Luis Moya i José María Marroquí) Metrobus: Prendre la línia 4 i baixar a Plaça Sant Joan. Metro: Línia 8, Sant Joan de Laterà. Horari recomanat: de 9:00 a 16:00 hrs.
*** Potser també t'interessi...**
- Guia per comprendre i estimar la lluita lliure mexicana
- Nit xilanga: com no dormir a Mèxic D.F.
- 45 coses que només entendràs si ets de Ciutat de Mèxic
- Guia de Ciutat de Mèxic