'De Letters van Utrecht' o el poema infinit d'Utrecht
El Vell Canal (Oudegracht) és una de les artèries més transitades d'Utrecht. A mesura que avancem per la seva riba, les cafeteries i restaurants se succeeixen l'un darrere l'altre, mentre la gent passeja a favor i en contra del corrent de l'aigua.
Cau la tarda i l'ambient universitari es fa notar: els brindis amb gerres de cervesa queden esmorteïts per la música dels bars, que convida a avançar en la seva direcció.
Comencem a caminar i veiem una lletra a terra, i una altra, i una altra més. Una serp sinuosa que sembla no tenir fi incrustada a les pedres del canal: es tracta de _ Les Lletres d'Utrech (De Letters van Utrecht) , _ un poema interminable que va començar a escriure's el 2012 i cada dissabte a la tarda s'hi afegeix una lletra més als seus versos.
Les Lletres d'Utrecht continuarà mentre hi hagi dissabtes i els ciutadans futurs ho recolzin
Les Lletres d'Utrecht van néixer a partir de una reunió entre Ingmar Heytze i Michael Münker en què planejaven la construcció d'un rellotge de pedra, inspirat en el rellotge de 10.000 anys del Long Now van Danny Hillis i la Long Now Foundation.
El concepte va anar millorant-se i perfeccionant-se gràcies a la combinació de moltes idees, persones i fonts d'inspiració.
El gremi de poetes d'Utrecht (fins ara compost per set persones) és l'encarregat d'escriure aquesta peculiar obra, comptant cadascun amb un límit de 52 lletres per any. Els talladors del gremi local Lettertijd s'encarreguen de cisellar les lletres sobre la pedra.
Tot i haver-se començat a escriure el 2012, el començament es va traslladar a l'1 de gener del 2000 perquè d'aquesta manera es poguessin afegir més paraules al poema i fer que la gent s'adonés del projecte.
Ruben van Gogh va ser el poeta que va escriure les primeres línies. Els poetes van anar passant-se el testimoni els uns als altres. El setè és l'iraquià-holandès Baban Kirkuki.
L'objectiu és embolicar la ciutat de manera indefinida, sempre que els habitants ho recolzin. Està previst que la forma del poema formi les lletres UT i que els futurs ciutadans d'Utrecht decideixin el camí dels versos futurs.
La fundació Letters van Utrecht, sense ànim de lucre, s?encarrega de recaptar fons per continuar l?obra i per a bones causes, la majoria fins ara s'han destinat a organitzacions que ajuden les persones a aprendre l'idioma local.
“Al paviment d'Utrecht hi ha marcadors d'any fins al 2300, però el poema va néixer amb vocació de continuar molt més: mentre hi hagi dissabtes” , comenta Michael Münker, de la Fundació Letters van Utrecht.
Aquest projecte tracta sobre formar civilització, fent-la sostenible en el veritable sentit d'aquesta paraula. Mentre hi hagi individus intercanviant informació en aquest planeta, això hauria de ser rellevant. Sembla inevitable que hi hagi un final d'aquest món, ja sigui per religió o segons la física, però potser ho podem evitar fer nosaltres mateixos”, explica Michael.
De Letters van Utrecht simbolitza el creixement i l'evolució del coneixement i la importància de les accions dels futurs ciutadans. Una representació sobre pedra del passat, el present i el futur.
Els requisits per poder formar part del grup dautors daquest poema sense final cal haver publicat almenys un llibre de poesia i els versos proposats han de ser aprovats pel gremi.
Una de les maneres de contribuir al finançament del projecte és patrocinar una pedra. El paleta tallarà una inscripció especial a la pedra. Les persones solen fer-ho per celebrar ocasions especials com a casaments, aniversaris o aniversaris.
El poema comença al número 279 del Vell Canal i ja compta amb 988 lletres. La continuació del poema que encara no és a la pedra roman en secret.
Els primers versos del poema, traduïts de l'holandès, diuen:
Has de començar a algun lloc per donar-li un lloc al passat, el present és cada cop menys. Com més lluny estiguis, millor. Endavant ara.
Deixa les teves empremtes. Oblida el flaix on pots existir, el món és el teu mapa. Hi va haver un temps en què eres un altre: ja va passar.
Ja ets l'altre. Ets, com ho saps, el centre d'aquesta història. Això és l?eternitat, és l?hora. Entra a la teva història i revela-la. Explica-la.
Digue'ns qui ets amb cada pas. A la nostra història desapareixem de forma natural, només tu romans. Tu i aquestes lletres tallades a la pedra. Com les lletres a la nostra tomba.
Les esquerdes a la torre de la catedral. Van créixer fins al cel com un dit índex per indicar-ne la culpa i demanar més temps. Perquè puguem caminar recte de nou al llarg del canal.
Aquells que esteu mirant als peus. Mireu cap amunt! Mireu les esglésies d'Utrecht que sobresurten a terra. Aixeca les mans, prega a les torres per aquest privilegi: ser, ara. El clima és agradable.
Continua mirant. La vida és testimoni de la teva mirada a l'horitzó. Les teves empremtes connecten el passat amb les lletres escrites.