No importa com siguis de lluny: als teus cascos sonarà pràcticament el mateix que a qualsevol altre lloc del món
Abans de res, hem d'avisar que això no serà un viatge massa exòtic: som fills de la globalització i, com a tals, escoltem la mateixa cançó al mateix moment a la majoria dels països. Succeeix amb el número u mundial, One Dance , de Drake. La cosa arriba al punt que és més fàcil dir els països on no està triomfant -gairebé sempre en el primer lloc de la llista, com a molt en el segon o el tercer- que en els que sí que ho fa.
El fet probablement respon al factor ja incontestable que Drake és un gegant de la indústria, que a més ha comptat per a aquest single amb l'estrella del pop nigeriana Wizkid i amb Kyla , una britànica fins abans d'ahir pràcticament desconeguda. A ella, però, el hit sí que l'ha agafat per sorpresa , doncs estava fent una aturada en la seva carrera en un poble proper a Londres a causa de la seva recent maternitat.; tot just uns dies després de la trucada de Sony dient que havien samplejat un dels seus temes per incloure'l al single, s'ha vist a la carena de l'onada.
Un altre dels temes que despunten a les llistes, especialment a Espanya, Argentina, Xile, Equador i Uruguai -en tots és número u- és Fa mal el cor, d'Enrique Iglesias. Ell sembla que ja indiscutible líder de les ones estiuenques torna amb aquest accent suau que no pertany enlloc i frases tan lúcides com "Amb ell et fa mal el cor, amb mi et fan mal els peus". Per descomptat, es fa necessària la col·laboració amb algun geni del reggaeton perquè l'experiment tingui sortida, i aquesta vegada és Wisin l'escollit. Prepareu les orelles, perquè durant els mesos que vénen escoltaran la seva cadència llatina fins i tot a la sopa.
T'agradi o no, acabaràs ballant al ritme d'Enrique Iglesias. Un altre cop.
El futbol també s'ha fet un espai al més escoltat d'Àustria i Polònia amb This one's for you, el track original de l'Eurocopa. L'himne esportiu està interpretat per David Guetta, Zara Larsson i un milió de fans del francès , que li han prestat la veu per el tema amb més cantants de la història de la música. També té pinta de ser la banda sonora guanyadora de les fires estivals.
Al Brasil, estranyament, trobem un tema creat al propi país que arriba al primer lloc. Es tracta de Bumbum Granada , una cançó de ritmes matxons i veu profunda composta per MC's Zaac i Jerry que està arrasant al país. Fins ara porta més de 50 milions de visionats a Youtube i és rècord de vendes a iTunes, a més de ser tot un hit a Twitter, on no paren de parlar-ne. El millor és que el tema va néixer als "fluxos", és a dir, a les festes de funk dels carrers de Sao Paulo.
Altres que agraden del producte i l'idioma nacional són els nòrdics . Dinamarca té a dalt de tot Nede Mette, un rap de Blak amb acompanyament minimalista sobre una noia tan maca que tots els homes l'adoren i totes les noies l'odien (sic) . A Finlàndia, el tipus de música que peta el primer lloc és pràcticament el mateix, només que el tema en aquest cas es diu Hehkuu i està cantat en finès per JVG. Val la pena escoltar-ho: al capdavall quantes vegades teniu l'oportunitat d'escoltar un ritme propi del Bronx amb la lletra en un idioma víking?
Noia feliç per escoltar cantar per fi en un idioma que no és anglès
A Suècia, Mike Perry i Shy Martin són el més escoltat amb The Ocean, un tema cantat a llengua franca , o sigui, anglès, que podria haver sortit de les fredes terres del Nord o de Califòrnia. Una cosa semblant passa amb Alan Walker, un productor noruec que està a dalt de tot amb Sing me to sleep al seu país i amb Fade a... Malàisia! Això sí, allà hi ha d'arribar en diferit, perquè la cançó és del 2014.
Per acabar amb els patriotismes fem un petit viatge a Taiwan, on 你, ?(TVBS triomfa. Ho hem intentat traduir amb Google i surt alguna cosa així com "I vostè està d'acord?" També hem pogut dilucidar que es tracta del tema final de la sèrie Life List, i el que és segur és que és una d'aquelles balades romàntiques que semblen pròpies dels noranta però alhora mai no acaben del tot de passar de moda.
La resta és tot globalització, com dèiem, encara que potser se salven Shakira i Carlos Vives enamorant la seva terra natal, Colòmbia, amb La Bicicleta. A tants països que es fa difícil explicar-los triomfa Sia amb Cheap Thrills, encara que podrien haver estat Rihanna o Icona Pop, que van rebutjar quedar-se amb el tema . De fet, tot el disc, This is acting, són tracks compostos per l'artista australiana que ningú més no es va voler quedar i tot i així, segons les crítiques, li ha quedat un àlbum més que decent.
Bailonga molt de gom a gom escoltant la nostra llista
Parlant de Rihanna: amb la seva incontinència musical (aquesta noia treu discos amb la mateixa naturalitat amb què altres s'encenen una cigarreta) era estrany que no estigués al número u d'algun país. Ho fa a Hong Kong i Singapur, acompanyant a Calvin Harris a This is what you came for. El fester vídeo del tema va sortir fa cinc dies i ja en té més de 22 milions de visualitzacions.
Un altre tema que només triomfa en un país és Secret love song, de Little Mix i Jason Derulo. Curiosament, aquesta altra balada, que difícilment es pot diferenciar de qualsevol altra produïda en els darrers vint anys -encara que això passa amb la majoria dels tracks d'aquesta llista-, és el més escoltat a Filipines. Serà perquè dóna per lluir-se al karaoke?
En la mateixa situació hi ha The Chainsmokers (els creadors de _#Selfie) _ i Daya, que copen el primer lloc a Indonèsia amb Don't let me down. Segons sembla, la unió fa la força: les llistes d'èxits estan saturades de col·laboracions i, serem sincers, força faltes d'imaginació. Però a qui li importarà això després de tres mojitos a la vora del mar? Feliç Dia de la Música!