Quin és el menú perfecte de José Manuel Miguel?
Avui el repte Traveler es vesteix de gala. I és que (redoblament de tambors) el nostre protagonista d'avui, el valencià José Manuel Miguel —dues estrelles Michelin als seus restaurants Il Vino i Goust, després de passar per les cuines de Le Bistrol i Submarí ; acaba de ser guardonat amb la medalla (aquesta medalla) Vermeil de la Ville de París, per la seva contribució a dinamitzar la gastronomia de la ciutat de la llum i ser (què bonic) un ambassadeur de notre art de vivre .
José Manuel és el primer cuiner espanyol premiat amb aquesta medalla; i va ser Anne Higaldo, alcaldessa de París (i gaditana) qui li va fer entrega de l'or al costat de bèsties marrons de la cuina francesa com Pierre Cagnaire, Eric Frechon, Joël Robuchon o Alain Ducasse . Va ser bonic compartir amb ell un cap de setmana gastronòmic, i de passada posar-lo davant de la paret del Repte Traveler:
ARGENTINA 2006
Mai oblidaré el meu viatge per Argentina a veure el meu bon amic i gran cuiner Luci o; qui em va fer descobrir la gastronomia i vins del seu país, però hi va haver un plat que em va deixar enamorat per la senzillesa, el sabor i la textura: era el matambre rostit a les brases amb chimichurri , és un d'aquells plats que encara recordo i que em va fer enormement feliç, mai havia provat aquesta peça de carn de boví al costat del costellam tan tendra, acompanyat d'aquell adob que és el chimichurri a base d'orenga, julivert, all, vinagre i oli.
ITÀLIA 2013
Viatge a Piemont amb el meu cap ** Enrico Bernardo (Millor Somellier del Món) ** en plena temporada de la tòfona blanca. Primera vegada que viatjava a Itàlia i anava a una regió com el Piemont amb magnífics vins de les varietats Barolo o Barbaresco ; vam anar a visitar uns productors amics d'Enrico com Gaja o Pellissero, ia més de descobrir grans vins vaig tenir la sort de conèixer la veritable cuina italiana i un dels plats que em va fascinar va ser Battuta di fassone amb tartuf bianco … senzillament bestial: un tartare de carn de vedella de la raça de Piemont, anomenada Fasona , lleugerament assaonada que amb la tòfona blanca donaven una explosió de sabor a la boca acompanyat d'una bona copa de Barolo . Un maridatge perfecte.
El Piemont et deixarà sense paraules
FRANÇA 2014
Dinar al restaurant on jo em vaig formar fa uns anys al Hotel Bristol de París amb 3* Estrelles Michelin, la cuina del Xef Eric Frechon ja la coneixia però no coneixia la nova proposta del seu cap de Pastisseria Laurent Jeanin, el menjar? perfecta però el que mai oblidaré va ser les postres que ens van treure ; anomenat Citron Givré , és una falsa llimona on et trobes tots els sabors de la llimona amb una delicadesa i equilibri al·lucinants. Les millors postres de la meva vida.
MÈXIC 2000
Impossible oblidar aquest viatge, ja que va ser la primera vegada que creuava el toll, era molt jove i jo ja tenia clar que volia ser cuiner . Va ser un viatge de plaer en què a més de conèixer per primera vegada la cultura del seu país vaig tenir l'ocasió de tastar **la veritable cuina mexicana (als petits poblets)** que desconeixia totalment… una cuina rica en grans, espècies i carns; blat de moro, fesols, xilis havaners i serrans , que es poden utilitzar com a farcits o com a plats. Va ser la primera vegada que vaig tastar una cuina totalment oposada a què jo estava acostumat, cosa que va fer que sentís més curiositat a conèixer més i més arreu del món.
Hotel Bristol de París: difícil d'oblidar
HOLANDA 2005
Viatge llampec des de París al tren a **Amsterdam amb un bon amic cuiner (Iñaki)** que treballava amb mi, vam aprofitar dos dies de descans per fer un viatge gastronòmic ràpid. El plat que se'm va quedar gravat al cap van ser les arengades , era la primera vegada a la meva vida que els provava; i em va sorprendre que es venguessin al mig del carrer com si fossin gossets calents…
ESPANYA 2016
Amb la meva visita recent a Madrid Fusió , he viscut una de les experiències gastronòmiques més intenses i emocionants, tant per la seva proposta com la seva posada en escena. Estic parlant de David Muñoz, el seu restaurant Diverx i el seu menú “el Madrid dels anys 80”... és realment increïble com aconsegueix transportar-te al Madrid més castís entès per David. N'hi va haver un que realment em va marcar per la seva potència de sabor, originalitat i viatge a l'essència de la cuina madrilenya… cuit Madrileny en 3 bolcades de garrí ibèric pota negra amb pops, tuber melanosporum i kimchi , Madriz – Tòquio… simplement brutal.
Seguir a @resimporta
*** Potser també t'interessi...**
- El Repte Traveler de Begoña Rodrigo
- El repte Traveler d'Eneko Atxa
- El Repte Traveler de Paco Morales
- El repte d'Estanis Carenzo, xef de Sudestada
- Tots els reptes Traveler
- Zanzíbar: aquí va néixer l'Hakuna Matata
- Mercats per menjar-se'ls: Bangkok
- JJ: el secret més ben guardat de Bangkok
- Tots els articles de Jesús Terrés