Coneixes el bosc encantat d'Otzarreta?
Les muntanyes basques amaguen racons capaços de treure l'alè. Els cims, les aigües dolces i els boscos infinits ofereixen panoràmiques dignes de postal, meravelles naturals i recòndites localitzacions aptes per a la més ambiciosa producció cinematogràfica. Ens acompanyes?
La nostra ruta comença a la comarca de Enkarterri (Les Encartacions) , a la part occidental de Biscaia. Concretament a la Vall de Carranza , on descobrirem l' Euskadi submergida a través de les Coves de Pozalagua . Estan formades per una sala única de 125 metres de llargada, 70 d'amplada i 12 d'alçada , descoberta de manera fortuïta el 1957. La seva major singularitat són les seves estalactites excèntriques, en les formes de les quals podrem imaginar flors, òrgans, follets o fins i tot a Marijaia , la icona de la Setmana Gran de Bilbao.
Seguint per Enkarterri visitem els ** Montes de Hierro **, el cor miner del País Basc. El primer amb què topem són els seus llacs, antigues excavacions (com els pous d'El Ostión o Las Cármenes) que actualment s'han inundat d'aigua. També hi ha les mines de Matamoros, Elvira, La Mamen o Cantera Mascle : totes van tancar el 1986. La millor forma per recórrer aquest entorn és a través de la Via Verda de Montes de Hierro.
El Mirador de les Tres Creus
Ens traslladem fins al Parc Natural d'Urkiola , situat entre el sud oriental de Biscaia i el nord d'Àlaba, al centre d'Euskadi. Des del seu santuari, envoltat de boscos de faig, freixe i bedoll, neixen tots els senders del parc. Si no has vingut preparat per a la muntanya però vols gaudir d'unes vistes espectaculars et recomanem que t'acostis fins al **Mirador de les Tres Creus **, un bucòlic passeig a través d'una fageda on, després de deixar enrere la Ermita de Sant Crist , trobarem una impagable panoràmica del congost d'Atxarte i tota la zona de Durangaldea.
Si la calor acompanya (les seves aigües són tan fresques com cristal·lines) no hi ha millor manera de treure'ns-ho que a la **Cascada d'Oromiño**. Els veïns de la localitat biscaïna d'Iurreta van anomenar aquest gorg com **Pozubaltz (Poza Negra) ** a causa de la seva profunditat, que semblava no tenir fi. Un bany idíl·lic i refrescant al mig d'un entorn salvatge , tot sol amb la naturalesa, el verdor del qual farà que sembli que estàs al mig de l'Amazones.
Al ** Parc Natural de Gorbeia ** trobaràs el bosc encantat d'Otzarreta , les faigs del qual creixen d'una forma capritxosa des que van deixar de podar-se fa més de mig segle, amb les seves allargades branques buscant els raigs de sol. Igual que a Irati , potser ens topem amb Basajaun (senyor dels boscos) caminant entre l'etern verdor de la molsa. Un dels llocs més fotografiats del País Basc.
Els amants dels esports aquàtics i l'aigua dolça gaudiran de valent en l'anomenat Mar Interior de les muntanyes basques, format per tres pantans: Albina, recés de pau on sentiràs el ressò de la teva pròpia respiració; Urrúnaga , ideal per a la pesca, amb dues zones recreatives i la muntanya Gorbeia de fons; i Ullibarri-Gamboa , el lloc on practicar rem, piragüisme, windsurf o pàdel SUP, donar compte de les seves dues platges ( Landa i Garaio ) o allotjar-se a l'alberg de la illa de Zuaza.
El Mar Interior de les muntanyes basques hipnotitza
La nostra aventura acaba al vall d'Ayala . En primer lloc, per veure amb els nostres propis ulls les inigualables vistes que el **embassament del Maroño ** ofereix de la Serra Salvada , amb la panoràmica (que va canviant de color segons l'estació) reflectida a les seves aigües. L'embassament és ideal per a la pesca esportiva, i la serra òptima per a l'espeleologia i l'albirament d'aus.
Ens acomiadem d'Euskadi al salt del Nervió , que amb els 270 metres d'alçada suposa la cascada d'aigua més alta de la península. Es troba al monument natural de la Muntanya Santiago (entre Biscaia i Burgos), i la seva espectacularitat augmenta encara més en època de pluges o durant el desglaç. Potser el lloc més impressionant de la nostra ruta, que ens deixarà segur amb bon gust de boca i ganes de tornar-hi.