Els núvols nacrats es formen gràcies a diminuts vidres de gel
Aquest atles, que suposa una referència mundial per a l'observació i la identificació dels núvols a través de centenars de fotografies, no s'actualitzava des de fa trenta anys, i això que va començar a fer-se al segle XIX.
Ara, gràcies a l'avenç de les tecnologies, ha estat possible documentar nous tipus, com ara volutus, masses ennuvolades d'escassa alçada en forma de tub que semblen enrotllar-se sobre un eix horitzontal. O el núvol flumen, més conegut com a “cua de castor” i associat a les tempestes de forta intensitat que generen supercèl·lules.
Núvols Mammatus, formats quan un corrent descendent "aixafa" el núvol contra la seva ascensió
Així mateix, aquesta nova nomenclatura permet també descriure cinc trets complementaris : asperites (semblants a la superfície rugosa del mar vista des de baix), cavum (amb un forat), cauda (o núvol de cua), fluctus i murus (o núvol de mur).
A més, també hi ha denominacions per anomenar formacions generades per mutacions relacionades amb una circumstàcia particular , com les cataractagenitus (originades per les grans cascades) , les flammagenitus (per la calor dels incendis forestals) i la silvagenitus (per la saturació de l'aire per sobre dels boscos) .
A l'ésser humà també se li atribueix la “creació” de dos tipus de núvols: l'homogenitus i l'homomutatus. En aquestes categories, entrarien, per exemple, les esteles de condensació produïdes pels gasos d'escapament dels motors de les aeronaus, encara que l'Atlas n'inclou algunes més. Descobreix-les a la seva web!
La supercèl·lula, una tempesta espectacular que es dóna quan aquesta acull al seu interior un mesocicló