Tots dos pertanyen al món de la moda. El sevillà Daniel Rabaneda i la francesa Rosemary Rodriguez (d'origen espanyol) sumen entre tots dos una llarga experiència en el sector del disseny. Ell, a més de crear la seva pròpia firma amb només 24 anys, ha estat director creatiu d'Àngel Schlesser; ella ha passat per Christian Dior, Paco Rabanne i Thierry Mugler, entre d'altres. Junts han creat Rodriguez i Rabaneda, un projecte que va néixer durant el confinament i que ja ha estat presentat a Madrid, París i Dinamarca.
En aquest cas, no es tracta de moda. Rodriguez i Rabaneda és una firma d'artesania fruit de l'amistat i afinitat que va sorgir entre tots dos dissenyadors, que busca rescatar tradicions i presentar-les amb una visió actual. “Volíem treballar amb gent que tingués la mateixa passió que nosaltres per fer coses amb les mans, amb els nostres mateixos valors, crear objectes que transmetin emocions i que et puguin acompanyar al dia a dia”, compte Rosemary a Condé Nast Traveler.
El packaging també és artesania pura.
Ella prefereix referir-se al seu projecte com a 'label'. “No m'agrada la paraula marca”. Label s'usa més per a la música (podria traduir-se com a segell) i, per a mi, té més a veure amb emocions i moments”. I és que, a la seva idea, la part humana és primordial. Les seves peces de ceràmica, joieria, productes gourmet… que es venen en línia i de forma pop-up, són escollides amb un mim extrem. "Volíem ser selectius, no apostar per qualsevol mena d'artesania", explica.
Daniel rememora com va començar tot durant els mesos més durs de la pandèmia. “Parlàvem cada dia i compartíem anècdotes de les nostres àvies. Ella és de família espanyola i em deia “si véns a París, porta això, que em recorda als meus estius a Salamanca”, explica el dissenyador. “Ens vam adonar que eren coses molt nostres que potser altres no coneixien i volíem rescatar, reconstruir aquest art de viure amb la nostra visió personal”.
Retrat dels dos dissenyadors.
“Per nosaltres Espanya és un context especial, per la diversitat que hi ha. No volíem artesania del món, volíem aquestes emocions molt nostres, part de la nostra vida. Aquest és un país molt ric”, subratlla Rodriguez. “M'agrada molt una cosa que no trobo a altres països… aquesta cosa transgeneracional, d'un nen amb una àvia, això cohabita, comunica, parla, intercanvia idees. Això és la diversitat també. Cada regió té gairebé una cultura diferent. Volíem treure tot això a la llum”.
Amb aquesta idea de la Magdalena de Proust al cap, Rosemary volia recuperar “aquestes olors de quan era nena, aquells moments amb família i amics. A Espanya hi ha una cosa que és genial, que jo anomeno la teràpia de la comunicació. Les coses es diuen, bé o malament, però es diuen. Quan les comparteixes ja tenen menys importància. Això és molt bonic. Pots arribar amb tots els teus bons i mals moments però tenir l'opinió d'un altre et fa desdramatitzar. Això és una cosa cultural molt interessant”.
Espelma de viatge Egèria.
“Durant molt de temps parlàvem de la importància dels col·lectius”, prossegueix Daniel. “Hem volgut ressaltar la feina de l'equip i no l'individual. Que fos un projecte de molts. Que tots aportessin un saber fer i tots aprenguéssim dels altres. Això és un trip (un viatge) en què tots estem descobrint coses. Espanya és desconeguda fins i tot per a nosaltres. Jo visc aquí des que vaig néixer i m'he trobat coses que ignorava, el projecte ens enriqueix”.
El fet de venir tots dos del món de la moda aporta una perspectiva diferent, comenta Rosemary. “Una visió no naïf, una mica més fresca. I aquest concepte nòmada que és el que som, allò que és Espanya. Viatjar, descobrir”.
UN PROCÉS DE CO-CREACIÓ
Com seleccionen i desenvolupen les peces? “Descobrim l'artesà, trobem els seus punts forts i el traiem de la seva zona de confort –comenta Daniel–. Barregem la nostra visió amb el seu saber fer. El resultat té la nostra visió estètica i artística, hi ha una conversació creativa”.
Per exemple, la vela icònica és una tradició d'uns 150 anys d'antiguitat: les espelmes de cera arrissada, que s'usen per a cerimònies religioses, sobretot per Setmana Santa. “Volíem recuperar aquesta tradició amagada i portar-la a l'art de viure, a casa… descontextualitzar-la”, explica Rabaneda.
La part de selecció és fonamental i, després, es realitza una mena de “composició a sis mans” que busca també ser una mica disruptiva. “Volem ser on no se'ns espera. Sortir-nos dels senders coneguts”, diu Rosemary. “No volíem limitar-nos a fer coses tradicionals canviant el color simplement, sinó cercar un enfocament contemporani”.
Cistella de Rodriguez i Rabaneda.
Daniel hi està d'acord: “Actualment hi ha moltes marques d'artesania centrades en la tradició. El nostre discurs cerca ser més transgeneracional, encara que sigui partint d'una tècnica tradicional”. Aquesta barreja, aquest twist és allò que els fa diferents. “I volem ser a llocs atípics, innovar en la distribució, ens ve de gust divertir-nos i provar noves fórmules. El viatge ho hem portat a tots els aspectes. Fins i tot a l'hora de dissenyar que els productes et facin viatjar i viatgin ells”.
Així, els seus punts de venda físics són inesperats: realitzen pop-ups a botigues de tot el món, a la recerca d'un esperit de comunitat. “En ells volem que la gent ens representi, que ho transmetin… volíem sempre estar en aquest esperit de compartir, que ens allotgin”. El seu somni? Estar a hotels de concepte slow, on els viatgers puguin descobrir les propostes en un entorn boutique i connectat amb la natura. Esperen trobar acceptació a països escandinaus o Japó, on aprecien molt aquesta classe de productes. "Ens agradaria estar a països que estiguin enamorats d'Espanya, en definitiva", resumeix Rosemary.
Daniel i Rosemary.
“Després de la pandèmia pensàvem que tenir una botiga física ja no tenia tant de sentit. Era anar en contra dels temps –sosté Daniel–. Som una start up, un concepte nou. Volem anar on vulguem i quan vulguem. Una cosa com a molt de joves, busquem que algú ens aculli a 'el seu sofà', gent que hem conegut en un viatge. Per a dues setmanes, per exemple”, fa broma. En aquesta línia, fins i tot han estudiat fer una botiga sobre rodes. “Fins i tot fer un tour! Ens agrada aquesta idea de moviment”, diu Rosemary.
UN VIATGE DELS SENTITS
Pel que fa als productes, un altre punt important de la idea és que el preu sigui just i hi hagi honestedat en el procés d'elaboració. “De vegades l'artesania no es valora –admet Daniel–, trobes coses fetes a altres països per quatre duros, però de vegades també se sobrevalora i porta a preus desorbitats. Volíem un preu just i assequible, on tots estiguessin còmodes. Els artesans, nosaltres… i el client. Tampoc no volem sobreproduir. L'embolcall és reutilitzat i tot molt manual, intentem agafar allò que tenim al voltant”. Tot està fet a Espanya i el packaging de vegades té aquest toc wabi-sabi, imperfet, com a part de la humanitat del projecte.
Penjolls amulet Irma.
Els detalls també són fonamentals. El disseny de l'ampolla d'oli, per exemple, és fosc per protegir les propietats del producte; l'etiqueta porta el logo de Rodríguez i Rabaneda i també el de l?artesà, que queda visibilitzat. El logotip porta un cercle que representa aquesta unió.
El projecte també té una pota artística. “Volem descobrir talents i demanar-los que s'expressin en un context: una exposició, un taller, una trobada… Ens agrada obrir-nos a la gent, que els artesans parlin els uns amb els altres. Que trobin connexions entre ells, aquesta llibertat del viatge i la trobada, i de deixar que cadascú percebi coses diferents”, explica Rosemary.
Una ampolla d'oli de 100 ml per poder-la portar de viatge, un penjoll i amulet, un porta encens… cada producte explica una història i és acompanyat d'un ritual. “Els productes també estan pensats així –afegeix Daniel–, perquè hi visquis un petit viatge”. Un viatge que ens pot portar fins a Almagro, per exemple, on algú va heretar un petit oliverar i va començar fent la seva collita com a hobby, per regalar oli a les seves amistats. “Quan vam descobrir aquesta delícia, no volíem que passés desapercebuda”, explica Daniel.
Oli de Rodriguez i Rabaneda.
UNA HISTÒRIA D'ARTESANIA I AMISTAT: LA TRIBU
Daniel i Rosemary es coneixen des del 2018. “Jo tenia un encàrrec i vaig pensar que ningú em podria ajudar millor que ella, però no ens coneixíem. Li vaig escriure per Instagram”, explica ell entre rialles. Rosemary afegeix: “Com faig moltes coses alhora –si no, m'avorreixo– no ho vaig veure al principi, però en llegir-lo em va picar la curiositat i ens vam posar en contacte. Em va parlar d?aquell projecte i vam connectar”.
Rosemary ha treballat al sector de la moda, però també al de perfums i interiorisme, especialment amb la identitat visual de les marques. “ M'agrada molt explicar històries, descobrir el perquè, com... penso que cal fer somiar la gent”, ens diu. Entre tots dos hi ha una gran confiança. “Ens tenim veritable respecte i no hi ha jerarquia. Qui fa millor alguna cosa, ho fa. I, si no ho fa l'un, ho fa l'altre. Tot flueix de manera molt natural. Venim d'un món molt competitiu, però entre nosaltres no n'hi ha res”, relata ella.
Vela Lola i Manolete.
Daniel porta les xarxes amb sentit de l'humor, ja que la irreverència també és important en el concepte. “Un joier artesà, per exemple, t'ho imagines preciosista, esmaltat… i en la nostra proposta et trobes gres de Catalunya, una mica picassià, un drac de Sant Jordi… volem divertir-nos”.
“Hi ha coses que hem fet fatal, però és així com aprens –conclou Rosemary amb humor–. Volíem construir alguna cosa que connectés la nostra experiència però que fos una cosa diferent. Ens agradava la idea d'arriscar-nos”.
Les seves noves peces sortiran al setembre, quan faran parada a Wow, el nou concept store de moda de Madrid. Allí estaran uns mesos i després qui sap! Daniel i Rosemary encara tenen moltes històries que volen anar desenvolupant, estarem molt atents per gaudir-ne.