La carta de Camamilla
Vivim un apassionant moment gastronòmic. Un moment de tristes defuncions però també de nous aires —per fi, sobre la taula: platerets al centre, fusió de conceptes, proximitat i l'street food. Taules sense estovalles, plats ( de nou ) rodons i música integrada en el concepte del local, i és que l'storytelling ha arribat a la restauració: dóna'm de menjar, però també explica'm alguna cosa. El xef agricultor, cuina andina, cocteleria i la pizza artesanal substituint l'hamburguesa com a guilty pleasure gurmet. En aquest escenari el disseny de cadascun dels elements adquireix singular importància, és moment de transmetre idees , de comunicar, de connectar amb el comensal més enllà del sabor i l'olor del plat.
**És moment de cuidar amb especial cura el disseny del local**, l'experiència gastronòmica i per descomptat l'element més essencial d'un restaurant, el seu esquelet. Parlem, és clar, del menú. Les Taules de Llei del xef, la carta de presentació —i és que és el menú el primer contacte del convidat amb l'univers gastronòmic del cuiner. Si no l'enamores al menú, malament anem…
Segons el xef Quique Dacosta, la carta del qual dissenyada en format de quadern de notes creada amb Javi Antoja va ser guardonada amb el Premi Nacional de Gastronomia, "no es poden establir regles úniques". "Poc s'assembla a una marisqueria a un rostidor, menys a una pizzeria molt menys a un restaurant d'alta cuina, però hi ha alguna cosa que crec indispensable en tot i és que ha de ser extremadament fidel al model de restaurant que representa i la seva identitat" , diu.
La carta del restaurant Atrio
COSES QUE SÍ
Keep it simple, stupid. Tot allò que no és senyal, és soroll. Una carta és una carta (no una novel·la, no un diari, no un egobook del xef de torn) i la seva funció és donar a conèixer l'oferta gastronòmica del restaurant.
Materials orgànics. Fusta (molta fusta!), paper reciclat, cordes, cartró i clips. Pissarres on el menú i els vins s'acompanyen amb flors, guix i frases inspiradores.
Naming. Compte amb aquest punt. Ens enamora un nom creatiu per a un plat (jo què sé, "Bromes i olives, poques o cap" de Mugaritz) però ens empalaga que el menú sigui un 'més difícil encara' . Que una creïlla és una creïlla. O no.
Poncelet: la perfecció està en els detalls
La perfecció és als detalls. Explica'm l'origen d'aquest plat, qui és el productor (com a la carta d'Askua), la història d'aquest formatge (fantàstica la carta de Poncelet) o per què aquest vi és imprescindible. Explica'm qui i per què, explica'm alguna cosa que no sàpiga i tornaré a buscar més.
Disseny, fotografia, il·lustració i tipografia. Si cuinar és feina d'un cuiner, dissenyar és feina d'un dissenyador. Prou cartes en format Word , prou de cosins amb 'nocions d'Illustrator', prou de fotografies amb la càmera de l'iPhone. Treballs com el de la il·lustradora Rebeca Jiménez per a “Un passeig per Ezcaray”, o les fotografies de Mikel Ponce posen el llistó on ha d'estar.
El treball de Rebeca Jiménez per a Ezcaray
COSES QUE NO
Dostoievski. Vull menjar, no llegir-me Guerra i Pau. Prou cartes amb cent (cent!) plats . Coses senzilles, coses que sí.
Prohibit menjar l'IVA. Entenem que és una putada la pujada de l'IVA, però una cosa és una cosa i una altra és una altra cosa. La llei (segons Facua) obliga els restauradors a informar sempre amb el preu final, complet, inclosos impostos.
Cavall gran, camineu o no camineu? Diem no a les cartes que ocupen la teva taula i part de la contigua. També diem no als mini-menús format targeta de visita. Tan complicat és el terme mitjà?
Traduccions amb Google Translator. Em dirigeixo a tu, estimat restaurador amb terrasseta a la costa. Vegem-ne alguns exemples del que mai has de fer:
- Molls de roca: Fresh Molls of Rock.
- Llenguado de la casa: Xef's Tool.
- Coca Coca: Cocaine Tail.
- Pop a la Gallega: Octopus to the Galician.
Enorme l'Octopus, eh?
Còmics Sans. Això no ho hem d'explicar, no?
No al Google Translate