Si no és a l'estiu, quan

Anonim

Ja no sabem ni com adjectivar aquest estiu. El de la postpandèmia. El de l'optimisme. El de nova era. El de la fi d'una altra que es va esfumar de sobte. Des d'aquell nefast març de 2020 portem mesos inventant fórmules per sortir reforçats de l'atzucac, per, tipus James Bond, emergir entre les flames com pinzells, el nus Windsor sempre impertorbable.

Fem una cosa: no diguem res. Res més que “estiu”. I d'això va aquest especial que tens entre mans, de dies d'estiu que són com els d'abans, com els de demà, com els de ja. Fa uns dies vaig estar en un concert de Robe Iniesta, aquest poeta del carrer capaç de penjar el “no hi ha entrades” en qüestió de segons. Mai vaig ser molt fan seu, mai tant com en descobrir-hi el que els seus incondicionals han de saber de memòria ja: que deixa anar frases com dagues voladores i que un, periodista fins i tot amb el mini de cervesa a la mà, intentava anotar a la llibreta del mòbil a tota velocitat.

Una d'aquestes dagues és la que m'ha donat rodet per escriure aquestes línies (gràcies, Robe), perquè poques veritats tan encertades com aquesta que, inspirat per la frase del mestre jueu Hilel el Savi, va deixar anar el respectable en ple fervor: “Si no és aquí, on; si no és ara, quan; si no sou vosaltres, qui”. Bon mantra per a un estiu del qual no hem d'esperar més que sigui això, estiu, aquí i ara i en què, això sí us ho demanem des de Condé Nast Traveler, és el nostre deure ser més conscients, més sostenibles (manada paraula però ei, toca tatuar-la al cervell), millors viatgers, en fi.

Portada Nº 152 Cond Nast Traveler

Dies d'estiu: ja és aquí el nou número de Condé Nast Traveler!

El recent i devastador incendi a la Serra de la Culebra, a la meva estimada província de Zamora de la qual algun gen em balla, ha estat una de les conseqüències més descomunals de l'ardor de la Terra, però també de la manca de recursos i difícil capacitat de reacció en una Espanya buida que només nosaltres, els viatgers, omplim de tant en tant. Seguim apostant doncs per aquests viatges als nostres pobles, a les nostres arrels, i també a altres llocs del món que pateixen la mateixa despoblació; el mateix repte d'omplir espais buits gràcies a l'impuls del viatge conscient i el generador de recursos.

En aquestes pàgines trobaràs nous hotels al costat del mar en què el luxe, quina paraula tan difícil de definir avui, passa per la integració amb l'entorn, la compensació de la petjada de carboni i l'esforç per connectar el client amb la cultura local.

També clàssics dels nostres estius, de tots els estius, com Eivissa, Santander, Holbox, Tenerife, Mallorca, Sicília i Biarritz. Són la nostra inspiració i tant de bo que també la teva per no posar adjectius a l'estiu. Només deixa't emportar, esprem els dies, aprehendeix, aprèn i juga, sobretot juga, com els nens que t'han fet somriure en veure la nostra portada. Si no és a l'estiu, quan.

Aquest reportatge va ser publicat al número 152 de la Revista Condé Nast Traveler Espanya. Subscriu-te a l'edició impresa (18,00 €, subscripció anual, trucant al 902 53 55 57 o des de la nostra web). El número de Condé Nast Traveler d'abril està disponible a la seva versió digital per gaudir-lo al dispositiu preferit

Llegeix més