Dues dones després d'un bombardeig, Poble-Sec, Barcelona, 14 de març de 1937
La caixa vermella daquesta història no contenia bombons, contenia centenars de fotografies inèdites d'un període de la nostra història, el de la Guerra Civil, del que moltes vegades pensem que ja no es pot explicar més, però del que sempre acabem per descobrir alguna aresta nova. En aquest cas, arriba en forma de imatges del fotògraf Antoni Campañà i moltes podran veure's a l'exposició La guerra infinita que el Museu Nacional d’Art de Catalunya acull fins el 18 de juliol.
Durant la guerra, Campañà es va agafar a la càmera per sobreviure. Retratar el que passava com a manera de mantenir-se dret en un món que queia a trossos. Sense autocensurar-se. Sense concessions a cap bàndol.
Barricada. Carrer Hospital, Barcelona, 25 de juliol de 1936
Per les més de 5.000 imatges que va prendre passegen milicianes, refugiats arribats de Màlaga a Barcelona el 1937, les ruïnes deixades pels bombardejos, l'enterrament de Durruti, l'exhibició de les mòmies de les monges de les Saleses al Passeig de Sant Joan, la retirada de l'exèrcit republicà o les desfilades franquistes.
Quan els colpistes van guanyar i van posar fi a la contesa, el fotògraf va agafar centenars d'aquestes imatges i les va guardar a la caixa vermella, on van romandre amagades fins que la família les va trobar el 2018, gairebé 30 anys després de la seva mort.
Ara, el Museu Nacional d’Art de Catalunya reuneix a La guerra infinita més de 300 fotografies de Campañà, un gran nombre inèdites (ni el mateix autor les havia positivat) i totes de gran qualitat artística i rellevància històrica.
L'exposició abastarà diferents facetes del fotògraf, encara que se centrarà principalment en el treball que va fer durant la Guerra Civil. La majoria de les imatges procedeixen del fons de la família de Campañà, la qual ha fet un dipòsit al museu de 63 fotografies de l'etapa pictorialista anterior al conflicte.
Caos postbombardeig, Barceloneta, Barcelona, 29 de maig de 1937
I és que quan Campañà es va iniciar a la fotografia, va destacar per el seu treball pictorialista, una faceta per la qual se'l va premiar a tot el món i que ja formava part de la col·lecció del mateix museu com a representant del pictorialisme català.
Diagonals, picats i enquadraments atrevits es converteixen en els seus aliats per plasmar la realitat, tornant-se el seu treball més ràpid i directe quan li va tocar retratar l?horror de la Guerra Civil.
Refugiats de Màlaga a l'estadi de Montjuïc, febrer de 1937