NOTRE DAME DU HAUT
Coneguda també –o més aviat– com Ronchamp a causa de la ciutat del mateix nom on es troba, Le Corbusier va aixecar aquesta capella de culte catòlic –i que hauràs vist mil vegades en fotos– entre el 1950 i el 1955.
De formigó armat i maçoneria, la seva nau de formes curvilínies, orgàniques, reflecteix la intenció clara de l'arquitecte d'abandonar els seus principis d'estandardització per connectar l'edifici amb l'entorn.
Tot aquí és una corba: cada paret, la closca que serveix de coberta, les torres. La llum es cola a través del mur sud gràcies a aquests buits de doble esqueixada de diferents mides que l'esquitxen. Des de dins, vidres de colors tamisen els raigs de sol i reforcen així una solemnitat tan austera, tan mística com el més rotund dels romànics. L’abri du pèlerin, el refugi per a pelegrins que veuràs a pocs metres, contrasta amb les línies rectes i l'alegria cromàtica.
La Tourette, El Corbusier.
LA TOURETTE
Resulta curiós comprovar que Le Corbusier va construir el convent de Sainte Marie de la Tourette entre 1953 i 1960, gairebé alhora que Notre Dame du Haut. Un agnòstic confés embrancat en dues obres eclesiàstiques que va plantejar a més de forma radicalment oposada. Si a la nostra primera parada parlàvem d'organicisme, aquí estem davant la que potser és la seva obra més purista, més radical. I més brutalista.
El vessant del turó on és –som a Éveux, a prop de Lió– va ajudar l'arquitecte a planejar la distribució del convent al voltant d'un pati rectangular esquitxat per volums i geometries, com l'oratori amb coberta piramidal.
Però sens dubte el que més crida l'atenció són les cel·les, d'una austeritat rectilínia aclaparadora. Va ser el pare Couturier, de l'Ordre Dominicana, qui li va demanar que creés “un habitatge en silenci per a un centenar de cossos i un centenar de cors”.
Firminy-Vert, Le Corbusier.
FIRMINY-VERT
Una casa de cultura i joventut, unitat d'habitatges, estadi municipal, església de Saint-Pierre i una piscina, construïda per l'arquitecte André Wogencsky després de la mort de Le Corbusier.
Tot això és Firminy-Vert... i podria haver estat més. Va ser Eugène Claudius-Petit qui, després de ser elegit alcalde de Firminy el 1953, va encarregar al seu amic Le Corbusier un pla urbanístic per crear un nou districte que fos reflex de totes les comoditats modernes.
Dit i (gairebé) fet, ja que la manca de fons va provocar que només es construís un edifici d'habitatges tot i que l projecte era edificar-ne 3.500. L'església tampoc no es va poder concloure per falta de fons fins al 2003, després de trenta anys d'anades i vingudes. En qualsevol cas, Firminy-Vert suposa la concentració d'obres més gran de Le Corbusier d'Europa, i només la supera Chandigarh, a Índia.
UNITÉ D'HABITATION
Aquí us donem unes quantes raons –i plenes d'art– per visitar Marsella, però cal dir que aquesta és potser la més important de totes si t'apassiona l'arquitectura del segle XX. També coneguda com a Cité Radieuse, la Unité d'Habitation és considerada la gran obra civil de Le Corbusier en la tipologia d'habitatge col·lectiu.
Aixecada entre els anys 1947 i 1952, representa el treball incessant de l'arquitecte per donar solució al problema de l'habitatge... ia la necessitat de replantejar com viure.
Per això, darrere d'aquesta mola de més de 137 metres de longitud i 56 d'alçada, destinada a 337 pisos de 23 tipus diferents segons les unitats familiars, també hi ha un estudi filosòfic. Per a Le Corbusier una casa ha de protegir la llibertat individual, mantenir el nucli familiar integrat i buscar l'ordre col·lectiu, sense el qual no es pot assolir aquesta llibertat. Una obra mestra.
Aquest reportatge va ser publicat al número 148 de la Revista Condé Nast Traveler (Tardor 2021). Subscriu-te a l'edició impresa (18,00 €, subscripció anual, trucant al 902 53 55 57 o des de la nostra web). El número de Condé Nast Traveler d'abril està disponible a la versió digital per gaudir-lo al dispositiu preferit.