Una tassa, és a dir, un vàter, i les meves disculpes per endavant per l'atreviment, il·lustra aquestes línies (a baix) amb la confiança que, assumida la ironia, gaudeixis de la lectura on et plagui. Tant se val que ens llegeixis i vegis, per tal que l'art inspiri els teus plans, fins i tot l'art del tantes vegades injuriat vàter (Duchamp, gràcies per ser el primer a estirar la cadena).
La Felicità, París.
I d'això en van aquestes pàgines, d'històries de llocs i persones que, d'una manera o altra, ens empenyen a viatjar darrere de la bellesa.
Ai Weiwei n'és l'exemple sublimat, perquè com no mostrar la seva llar al camp portuguès quan ningú abans ho havia fet. Com no descobrir el seu refugi i intentar comprendre per què allà, per què ara i per què ell, un dels grans artistes del segle XXI.
La genial entrevista –obrigat, Catarina– genera més ganes de sortir corrents a Alentejo que la millor de les guies, de la mateixa manera que les fotografies de Manoir de la Moissie –una residència a l'estil Bloomsbury només que el 2021 ia la Dordonya– esdevenen en urgent objecte de desig gràcies al màgic tremolor de Pablo Curto i Alba Galocha.
Portada del núm. 148 de Condé Nast Traveler.
Parlem aquí també de cenacles d'ahir i avui, perquè la nostàlgia d'aquells que abans es reunien i arreglaven mons ens doni impuls en el camí cap a un futur immediat –3, 2, 1, ja– més sensible, més honest. Més d'ajuntar-nos i fer coses de pell, que Zoom ni que pum.
És el que vol una nova generació d'artistes espanyols on invertir perquè i a saps, creiem que el millor souvenir no té preu; mentre altres, com la interiorista Laura Gonzalez, reinventen hotels i restaurants a París perquè no ens faltin motius.
Que a París sempre cal tornar. Com a Florència, on aquesta vegada recalem com sabeu, olorant cada racó i extraient una nota de tast que veuràs. Que faràs olor.
Et diré fins i tot que hem visitat Gijón amb els ulls de Rohmer, i Marsella sense saber què hi pintàvem, i Badia Bustamante com aquest llenç salvatge que és. I en fi, que aquest cop ens hem mogut per amor a l'art. Ara tu.