Jimmy, un dels teddy bears més venuts de Steiff
Hi ha tantes històries sobre l'origen de l'osset de peluix, de nom oficial teddy bear, que necessitaríem de la saviesa de Darwin per catalogar l'assumpte com cal. I no és per menys, ja que al capdavall aquest suau i amorós ninot ha estat, és i serà un dels factors determinants de l'amor pels animals que l'ésser humà, llevat d'excepcions inhumanes, desenvolupa a la infància.
Un amic inseparable que, segons la versió més estesa, va ser batejat com Teddy gràcies (i tant) a Theodore Roosevelt. Resulta que cap al 1902, el president americà es trobava de cacera a Louisiana i, atesa la seva incapacitat per aconseguir algun trofeu, els seus amfitrions li van posar a tret un osset. Però Theodore, un dels primers propulsors de la conservació mediambiental, tot sigui dit, no va voler disparar a l'animal i el va deixar escapar.
La seva bondat va provocar la burla dels diaris, que van caricaturitzar el moment i van donar peu que Morris Mitchom, fabricant de joguines, creés un ós de drap anomenat Teddy com picada d'ullet al bon home.
Aquesta història s'entrecreua amb la de Margarete Steiff, cosidora alemanya de Giengen que va començar teixint elefants farcits per vendre'ls com a agulles. L'èxit el va portar a idear nous animalons que els nens utilitzaven com a joguina fins que, segons la versió oficial de l'avui gegant firma Steiff, el 1902 va arribar l'osset.
Trucat Bear 55PB –55 per la seva alçada en centímetres, 'P' per plush (felpa) i 'B' per beweglich (movible) – , va ser un afany de Richard, nebot de Margarete, que va articular les extremitats malgrat l'escepticisme de la seva tia i va presentar el prototip a la fira de joguines de Leipzig de 1903 amb escàs èxit.
Encara sort que un comercial nord-americà es va encapritxar d'aquells ossens tous, es va emportar les 3.000 unitats i, aquí torna Theodore amb el seu fusell mirant a terra, a l'altra banda del toll l?èxit es va disparar –amb perdó– gràcies al?anècdota presidencial.
Per cert, aquesta primera ventrada de 3.000 unitats –encara sense botons cosits com a ulls, ja que es van afegir el 1904– està totalment extingida. La pròpia casa Steiff creu que la feble qualitat d'aquells prototips va precipitar la seva desaparició, així que si en trobes un per... has de saber que el preu avui seria gairebé incalculable. Però a veure qui és capaç de vendre el seu amic més tendre.
*Aquest reportatge va ser publicat al número 135 de la Revista Condé Nast Traveler (gener) . Subscriu-te a l'edició impresa (11 números impresos i versió digital per 24,75 €, trucant al 902 53 55 57 o des de la nostra web). El número de Condé Nast Traveler de gener està disponible a ** la seva versió digital per gaudir-lo al dispositiu preferit. **