A Bodega de Quintín contrasta la decoració contemporània amb el seu passat històric.
Segurament, gestionar un hotel familiar no entrava als plans d'Irene García quan estava estudiant Econòmiques i Aparelladors a Madrid, però aquesta jove emprenedora ha pres les regnes de El Celler de Quintín, situat a la localitat madrilenya de Villarejo de Salvanés (sí, el poble que veus quan vas per l'autovia de l'Est en direcció a València), per “posar en valor el patrimoni que va pertànyer als nostres avantpassats”.
Irene ja és la tercera generació d'una família que torna des de la capital per a reprendre la llarga tradició viticultora que va començar amb l'establiment a la zona del seu avi Quintín, a qui deu el seu nom l'hotel rural.
Irene García, directora de l´hotel i tercera generació de la família propietària de l´hotel.
Antany Quintín venia al celler vi a granel i en l'actualitat Irene ven experiències enològiques a La Bodega de Quintín. Un petit gir a la dinàmica on hi ha un únic exponent que no canvia: les cellers del segle XVIII ara protegits per Patrimoni de la Comunitat de Madrid.
No ha estat senzilla la tasca de recuperar aquests espais protegits (també hi ha parts del celler del segle XIX i del XX) per obrir-los al públic. Per això la propietat ha comptat amb la visió experta de Luis Andrés Domingo Puertas, arqueòleg que treballa a l'empresa local Contexto, dedicada a la gestió cultural, la comunicació i el turisme.
Irene m'explica que als seus orígens l'edifici va ser un celler obert al públic per a la comercialització del vi quan encara no s'havia fet el salt a l'embotellat ni existien les denominacions d'origen.
No obstant això, avui dia El Celler de Quintín és un hotel contemporani l'interiorisme del qual no té res a veure amb el concepte rural a què estem acostumats. És rural perquè és en un poble i conserva gegantines gerres de vi de fang, però poc més.
Viatge al passat als cellers del XVIII de l'hotel Bodega Quintín.
Els espais són alegres, actuals, amb tèxtils florals i empaperats gustosos. Compte amb deu habitacions i una enorme suite que ja voldrien per a si molts hotels de luxe.
A la zona exterior destaquen la seva piscina (perfecta per quan estreny la calor madrileny) i les seves zones enjardinades, on s'estila prendre l'aperitiu el diumenge al migdia, que és quan es concentra l'ambient a Villarejo de Salvanés.
La immensa suite de l´hotel Bodega de Quintín.
És en aquest context distès quan, de tant en tant, tal com em comenta Irene, ofereixen de tapa algun plat tradicional de la zona, com la caldereta.
Perquè en realitat al seu restaurant el que es practica és una cuina més elaborada que arriba fins a les taules –situades al costat del celler del XIX– en forma de pop a la brasa amb hummus, amanida d'asadillo de pebrots amb ventresca, oliva negra i vinagreta balsàmica o tàrtar de tonyina vermella salvatge amb alvocat.
L'EXPERIÈNCIA
Un viatge al passat en dues etapes és el que proposa El Celler Quintín: d'una banda, una visita als cellers monument i, de l'altra, una masterclass sobre com s'elaborava el vi a l'antiguitat. Acaba l'experiència amb una tast de vins i formatges de la zona.
Jo vaig tenir la sort de tastar les creacions dels Cellers Pablo Morate, que fa més de 100 anys que elabora vins i és una habitual al podi dels Premis Viña de Madrid, i el formatge artesà de Ciriaco, elaborat amb llet d'ovella pura acabada de munyir.
El curat era una joia de color ivori amb bouquet grat i intens, però jo vaig trobar un autèntic tresor al seu semicurat equilibrat, amable i delicat.
Ni un detall contemporani li falta a aquesta saleta independent del Celler de Quintín.
L'ENTORN
Als que els agradi donar-li una presència activa i cultural a les seves escapades estan de sort perquè Villarejo de Salvanés, ubicat entre els rius Tajo i Tajuña, té molt a oferir.
Hi ha tres rutes per l'entorn, la de la Vall de Valdecanyes, la de la Vall de Sant Pere i la de Santa Maria, que transcorren al costat de camps de cereals, oliveres, alzines, vinyes i fins i tot arbres fruiters, i el poble compta amb diversos trams del projecte Ciclamadrid, per fer turisme amb bicicleta.
Lligada a la Reconquesta, la història de Villarejo de Salvanès està nodrida per la presència de la poderosa ordre militar de Santiago, i té el seu moment àlgid quan al segle XV es converteix en centre rector de l'Encomana Major de Castella.
El XVI seria el seu Segle d'Or, degut al creixement i desenvolupament i al nomenament dels Reis Catòlics com a administradors de l'Ordre de Santiago.
Mostra d'aquesta puixança militar, trobem a la meitat del poble l'única torre que ha quedat en peu del Castell de l'Ordre de Santiago (segles XIV-XVI) .
Castell de l'Ordre de Santiago a Villarejo de Salvanès (segles XIV-XVI) .
Un altre edifici a visitar és la Casa de la Tercia, que va ser centre administratiu de l'Encomana Major de Castella i residència dels cavallers de l'ordre, però també el lloc on es gestionaven les rendes en espècie (cereal, oli i vi) i els impostos que els vassalls tributaven al comanador.
Per dos motius: un, pel valor patrimonial i arquitectònic i dos, perquè acull al seu interior un museu etnogràfic on s'expliquen diferents activitats relacionades amb la producció del sector primari a Villarejo de Salvanés: artesania i indústria de l'espart, producció d'oli de vi...
Per cert, en aquest edifici civil va ser on es va forjar la revolta fallida del general Prim contra el govern de la reina Isabel II (el dia 3 de gener de 1866).
Museu etnogràfic a la Casa de la Tercia.
També són ressenyables el Museu del Cinema, el santuari i convent de La nostra Senyora de la Victòria de Lepant, les seves fonts i safareigs antics i les coves on es conservava el vi i l'oli, aquests darrers, igual que els cellers del segle XVIII de l'hotel, prova fefaent que hi va haver un temps en què a Madrid el vi era part fonamental de l'economia local dels seus municipis.
Panoràmica de Villarejo de Salvanès.