A Itàlica molts dels mosaics que van servir per decorar terres i patis han estat recuperats.
No sabem qui va conquistar abans qui: si l'antiga ciutat romana d'Itàlica als productors de Joc de Trons , o els dracs de Khaleesi a les seves ruïnes: la qüestió és que en la setena temporada –després repetirien a la vuitena– l'exitosa sèrie de HBO (les temporades del qual pots gaudir a la plataforma) va transformar el majestuós amfiteatre d'Itàlica a Pozo Dragón, un dels escenaris del Desembarcament del Rei, i va aconseguir situar al mapa, tot un planeta, un dels tresors sevillans més importants de la història.
Això va tenir una conseqüència directa: va catapultar les visites a les ruïnes romanes fins a números inimaginables –en el moment culminant van arribar a augmentar fins a un 43%–. Encara que és clar, no és estrany: parlem de la que va ser la primera ciutat romana fundada a Hispània.
Tyrion passant-ho una mica malament a Pozo Dragón
L'ORIGEN
Corria el segle III a. de C., es desenvolupaven les II Guerres Púniques i el general Publio Cornelio Escipión va decidir enviar els seus soldats ferits a descansar a un enclavament situat al costat del riu Guadalquivir, concretament a un turó avui conegut com el de Sant Antoni. L'origen d'aquells guerrers era majoritàriament italià, per això aquell lloc va passar a anomenar-se, senzillament, Itàlica.
Amb el pas dels anys l'assentament va anar prenent més i més forma, ampliant-se i dotant-se de nous espais, fins a conformar tot un municipi. El mateix que acabaria veient néixer dos grans de la història imperial romana. Itàlica va ser bressol de Trajano –primer emperador nascut fora de la província italiana– i Adriano, ni més ni menys.
És fàcil endevinar la distribució original de les cases i els palaus pels mosaics del terra.
Va ser el primer d'ells qui va acabar expandint les fronteres de Roma fins a dimensions mai imaginades. Entre conquesta i conquesta, això sí, no va deixar de recordar mai de la seva ciutat natal, a la qual va dotar de grans edificis i monuments.
Adriano, el seu successor, no en va ser menys. Arribat el moment, ell tampoc va escatimar a embellir Itàlica i omplir-la de riquesa: així va ser com aquesta va aconseguir el seu moment més gran d'esplendor, omplint-se de meravelloses mansions en què l'art apareixia a cada racó. Una riquesa que, segles després, es va poder comprovar durant la recuperació.
Avui dia, quan s'arriba a la localitat de Santiponce, a només set quilòmetres de Sevilla, i es traspassa el reixat que dóna entrada a les ruïnes d'Itàlica, un de seguida sent que ha arribat a un lloc de gran rellevància històrica. Ni més ni menys que 52 hectàrees de ruïnes es despleguen davant nostre.
El teatre romà d'Itàlica és encara avui dia pura bellesa.
UN VIATGE EN EL TEMPS
Passejar pels diferents camins, entre restes del que un dia van ser monuments, edificis públics, mansions i viles, moltes pertanyents a patricis acomodats, es fa especial. Però encara millor és recrear com va haver de ser aquella Itàlica esplendorosa, una cosa no gaire complicada gràcies al immens valor arqueològic de les ruïnes. Això malgrat que, abans de ser nomenada Monument Nacional el 1912, patís l'espoliació per part de tot espavilat que hi passava.
El traçat de les antigues calçades queda marcat com si el temps no hagués passat per ell: només falta col·locar-se la túnica per sentir-se un autèntic patrici. Un detall? Cal fixar-se a les cruïlles, on encara queden restes de l'avançat sistema de clavegueram que canalitzava les aigües residuals.
Visitar Itàlica és com fer un viatge en el temps.
El que no ha estat fins als nostres dies amb la mateixa fidelitat són les cases, encara que sí que es pot intuir com estava distribuït el seu espai interior: algunes conserven fins i tot els seus antics forns. A més, molts dels bells mosaics que van servir per decorar terres i patis han estat recuperats: el plaer d'admirar-los és una cosa que només s'entén en el context d'aquest espai majestuós.
Alguns exemplars rescatats daten fins i tot del segle I a. de C., encara la major part pertanyen al segle II. Per exemple, el Mosaic del Planetari, on es contemplen les set divinitats que donen nom als dies de la setmana. Dos més: el Mosaic del Laberint i el de Neptú, que, segons es diu, potser ocupés el fons d'una piscina.
Però si n'hi ha un que crida l'atenció és, sens dubte, el Mosaic dels Ocells –el nostre favorit, tot s'ha de dir–, que dóna nom a la casa on es troba: fins a 33 espècies d'aus estan minuciosament reflectides a les tessel·les de colors que donen forma a aquest tresor.
El Mosaic dels Ocells és el més conegut i apreciat d'Itàlica.
Encara que n'hi ha més, molt més! Per exemple, els seus termes: la ciutat comptava ni més ni menys que amb dos, unes de grans i altres de menors. Les primeres van ser construïdes en època d'Adriano i, per fer-nos una idea de la seva monumentalitat, compte amb la dada: ocupaven uns 32.000 m2 i comptaven, entre altres espais, amb vestuaris, biblioteca, sauna i sala de massatges. Que no els faltés de res!
El Traianeum va ser un temple dedicat a l'emperador Trajà que era a prop de la Canyada Honda, ampliació urbana de l'època d'Adriano que va ser oberta al públic a començaments de 2019. A diferents llocs també es poden contemplar algunes restes de la vetusta muralla que va delimitar el perímetre de la ciutat.
A les termes d'Itàlica els ciutadans cuidaven el seu cos i socialitzaven.
ENTRE FERES I GLADIADORS
Tot i això, la joia de la corona es troba molt a prop de l'entrada a l'espai arqueològic. Es tracta, per descomptat, de l'amfiteatre (i ara sí: on són els dracs?) , que va poder albergar en els seus millors temps fins a 25 mil espectadors: la meitat que el mateix Colosseu de Roma!
Era aquí on tenien lloc els jocs de sang, és a dir: les lluites entre gladiadors i feres que servien d'entreteniment generalitzat. Intentar imaginar la impressió que s'havia de sentir en estar al centre de l'arenal davant de tot el públic és esglaiador.
Això sí: de les tres plantes de graderia amb què va comptar, avui només se'n conserven les dues primeres, a més dels fossats i els passadissos interiors. La raó? La pedreria romana era tan valorada que part dels seus materials van ser reutilitzats, al llarg dels segles, en altres construccions.
HBO va transformar el majestuós amfiteatre d'Itàlica a Pou Drac per a la sèrie Joc de Trons.
I posats a parlar de joietes imperials, aquí en va una altra més: el teatre romà d'Itàlica, situat extramurs, és pura bellesa. Tot i això, aquest va córrer pitjor sort que l'amfiteatre i no es conserva de la mateixa manera: durant molts segles va estar sumit en l'abandó i va arribar a ser utilitzat com a magatzem, corral i, fins i tot, cementiri!
Avui dia la màgia passa quan l'antic escenari cobra novament vida i s'hi recreen obres durant el Festival Internacional de Dansa d'Itàlica, el Festival dels Teatres Romans d'Andalusia o el Festival de Teatre Grecolatino.
Animar-se a assistir a qualsevol espectacle és una experiència inoblidable, però també l'excusa perfecta per acostar-se a aquesta meravella monumental que lluita amb força per convertir-se, i no li falten mèrits, a Patrimoni Mundial per la Unesco. ** Què, fem un salt fins a Itàlica? Més de dos mil anys d?història ens esperen.
Al teatre romà d'Itàlica es recreen obres de teatre i espectacles de dansa.